El fundador i dirigent de PxC, Jaume Farrerons, que fou Secretari d’Estudis i Programes i autor de la Declaració Programàtica en el congrés fundacional de Plataforma per Catalunya, l'any 2002, i que després d'un temps apartat de Plataforma s'hi va reincorporar l'octubre passat amb el càrrec de Secretari d'Estudis i Programes dins del “procés de reafirmació catalanista” de PxC, ha demanat un Congrés assembleari extraordinari i la dimissió del Consell Executiu.

Farrerons, el bloc del qual apareixia linkat fins fa uns dies a la web de PxC, al costat dels de Robert Hernando, David Parada i Mònica Lora, que es mantenia en silenci pel que fa a la crisis de PxC, ha denunciat que se li hagi suprimit de la web de PxC el seu enllaç i ha carregat contra l'actual direcció.

Segons Ferrerons "és una realitat incontestable que un grup d'espavilats està intentant enganyar els afiliats i votants de PxC per eludir les seves pròpies responsabilitats en la gestió de l'organització". I afegeix: "Fa un mes que demano per canal intern i sense fer cap soroll la dimissió dels "colpistes". No em responen. Ara que aquests suposats herois de la legalitat, la transparència i la democràcia han actuat de la mateixa manera que aquell a qui tant critiquen, és a dir, sense donar explicacions ni justificar llurs actes i com si la PxC fos la seva finca privada, ja no tinc cap motiu per no publicar obertament les meves opinions al respecte"

Farrerons, que signa com a membre del Corrent Intern de Refundació Democràtica de PxC, conclou el seu escrit acusant la Direcció de PxC d"utilitzar Josep Anglada com a cap de turc, únic culpable de tot, per a salvar-se del naufragi, conservar càrrecs i assegurar-se'n les remuneracions, és un engany i una burla als més de 1600 afiliats i als 60.000 votants de Plataforma per Catalunya."

ANGLADA I MARTA RIERA DENUNCIEN A COMISSARIA L'APROPIACIÓ PER PART DE L'EXECUTIVA DE PxC DELS SEUS COMPTES DE MAIL, TWITTER I FACEBOOK

Josep Anglada i la regidora de l'Ajuntament de Vic, Marta Riera, han informat avui que el passat 7 de març van posar una denúncia a la comissaria del Mossos d'Esquadra de Vic per apropiació indeguda de diferents comptes de correu electrònic personals, així com també de llurs comptes personals de twitter, facebook, bloc i canal youtube.

Els fets van ocórrer mentre es celebrava el consell executiu del dissabte 8 de febrer, al que ells no van assitir en creure que s'havia ajornat, durant el que, sense avisar prèviament, es va procedir a canviar les contrasenyes dels comptes de correu, i a l'eliminació dels perfils de Facebook, twitter i youtube d'Anglada i Riera.

Segons Anglada van fer això per deixar-lo "sense vies de comunicació i no es pogués defensar" en rebre la noticia de la destitució. Per Anglada "apoderar-se dels correu electrònics personals és una conducta que s'enquadra en l'article 197 del codi penal i té una pena de presó d'1 a 4 anys". En la mateixa denúncia es fa constar els noms dels possibles usurpadors tant dels correus electrònics personals com dels comptes de les xarxes socials.

No volem la ultradreta ni aquí, ni a Europa, ni enlloc!
Per la convivència en a diversitat!

Imatge de la roda de premsa d'aquest matí anunciant la manifestació amb represantants de la Federació d'Associacions de Veïns, SOS Racisme, Unitat contra el Feixisme, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP

Dissabte 22 de març • 17h
Plaça Universitat, Barcelona
Convoca: Unitat contra el feixisme i el racisme

Aquesta manifestació forma part d’una jornada internacional contra el feixisme i el racisme, convocada des de Grècia, amb el suport de moviments antifeixistes d’arreu d’Europa.

Crida
"L’amenaça de l’extrema dreta creix arreu d’Europa, sota diverses formes. L’Alba Daurada grega i el Jobbik hongarès són partits obertament nazis, mentre el Front National (FN) francès o la Lega Nord a Itàlia són feixistes disfressats de demòcrates; tots aquests partits tenen l’objectiu d’acabar del tot amb la democràcia, com ja van fer Hitler, Mussolini i Franco. D’altra banda, el PVV de Geert Wilders a Països Baixos, o UKIP a Gran Bretanya, són partits populistes xenòfobs: volen fer girar el sistema actual cap a la dreta, sense trencar-lo del tot. Tot i aquestes diferències, l’FN de Marine Le Pen i Geert Wilders han pactat una candidatura comuna per a les eleccions europees del proper 25 de maig, en les que amenacen amb ser una de les forces més votades a bastants països.

Per això, és molt positiva la convocatòria d’una jornada internacional contra el feixisme, per al 22 de març de 2014, impulsada per KEERFA, el moviment unitari contra el feixisme i el racisme a Grècia, conjuntament amb altres moviments europeus. L’objectiu és enfortir l’oposició unitària al racisme i a l’extrema dreta, tant de cara a les eleccions europees com al dia a dia de cada país.

És molt important que aquesta jornada agafi força a casa nostra. Sembla que hi haurà diverses candidatures d’extrema dreta a l’Estat espanyol per a les eleccions europees, com ara els nazis descarats de “España en Marcha”, que van atacar la Blanquerna a Madrid, i el populisme d’extrema dreta de Vox, on participa Alejo Vidal-Quadras. La greu crisi interna i la debilitat electoral de Plataforma per Catalunya —fruit en part de la feina feta per UCFR— fan improbable que aquest partit es presenti, però encara caldrà molta més feina per expulsar-lo dels ajuntaments l’any que ve.

El racisme és un problema cada vegada més greu a molt països europeus, així que, tant a les eleccions europees com al debat polític en general, hem d’exigir als altres partits i a les institucions que no utilitzin discursos xenòfobs, islamòfobs, o gitanòfobs, i a més a més que no donin ales als discursos de l’extrema dreta respecte a la qüestió nacional i les llibertats sexuals.

Amb la situació de crisi actual, el feixisme és una amenaça real, però la seva victòria no és gens inevitable. Som moltes més les persones que defensem una societat plural i democràtica, les que celebrem la nostra diversitat i riquesa cultural, les que volem la justícia social per a tothom, sense importar el color de la pell, el gènere, la religió, la orientació sexual…

Així que Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Catalunya convoca una manifestació a Barcelona, el dissabte 22 de març a les 17h Unim-nos contra el feixisme i el racisme"
Anar a la web d'UCFiR

Unes sis-centes persones s'han manifestat aquesta tarda a Barcelona sota una pluja intermitent contra el feixisme i el racisme, en el marc de la jornada europea de lluita antiracista prèvia a les eleccions europees, en les que l'ultra dreta espera obtenir bons resultats.

La convocava Unitat contra el Feixisme i el Racisme (clica), i ha rebut més de mig miler d'adhesions de persones o entitats. La manifestació s'ha iniciat a quarts de sis a la plaça Universitat i ha acabat prop de les set a la Plaça de Sant Jaume. Allà els castellers de Sants han fet un pilar de cinc, s'ha llegit el manifest i han intervingut representants d'Unitat contra el Feixisme, SOS Racisme, Assemblea antifeixista i d'altres entitats.

Al llarg de la mateixa s'han cridat consignes contra l'ultradreta, en favor de la convivència i la diversitat, en relació als quinze morts a Ceuta, i pel tancament del Casal Tramuntana.

Entre el representants polítics que l'encapçalaven estava diputats, regidors i dirigents d'ERC, PSC; ICV, EUiA i la CUP, com Oriol Amorós (ERC), Javi López i David Escudé (PSC), Dolors Camats i Jaume Bosch (ICV) o David Compañón, d'EUiA. També hi era el secretari General de la UGT, Josep M Álvarez. A la part final de la manifestació hi anaven grups de l'Assemblea i les plataformes antifeixistes amb consignes en alguns moments diferenciades com "cap agressió sense resposta!"

Capçalera de la manifestació

Imatge complerta de la manifestació

Pancarta d'UCFiR de Gràcia

Pancarta de SOS Racisme

Pancarta de Barcelona Antifeixista

Els d'UCFiR d'Osona. El Toni i l'Esteve competint a veure qui fa el tuit primer, mentre el regidor de la CUP de Vic, Marc Barnoles, aguanta la pancarta

Els castellers de Sants

Iolanda Maurici d'UCFiR fent un dels parlaments

Alba Cuevas de SOS Racisme

MANIFEST DE LA MOBILITZACIÓ D'AVUI:
"L’amenaça de l’extrema dreta creix arreu d’Europa, sota diverses formes. L’Alba Daurada grega i el Jobbik hongarès són partits obertament nazis, mentre el Front National (FN) francès o la Lega Nord a Itàlia són feixistes disfressats de demòcrates; tots aquests partits tenen l’objectiu d’acabar del tot amb la democràcia, com ja van fer Hitler, Mussolini i Franco. D’altra banda, el PVV de Geert Wilders a Països Baixos, o UKIP a Gran Bretanya, són partits populistes xenòfobs: volen fer girar el sistema actual cap a la dreta, sense trencar-lo del tot. Tot i aquestes diferències, l’FN de Marine Le Pen i Geert Wilders han pactat una candidatura comuna per a les eleccions europees del proper 25 de maig, en les que amenacen amb ser una de les forces més votades a bastants països.

Per això, és molt positiva la convocatòria d’una jornada internacional contra el feixisme, per al 22 de març de 2014, impulsada per KEERFA, el moviment unitari contra el feixisme i el racisme a Grècia, conjuntament amb altres moviments europeus. L’objectiu és enfortir l’oposició unitària al racisme i a l’extrema dreta, tant de cara a les eleccions europees com al dia a dia de cada país.

És molt important que aquesta jornada agafi força a casa nostra. Sembla que hi haurà diverses candidatures d’extrema dreta a l’Estat espanyol per a les eleccions europees, com ara els nazis descarats de “España en Marcha”, que van atacar la Blanquerna a Madrid, i el populisme d’extrema dreta de Vox, on participa Alejo Vidal-Quadras. La greu crisi interna i la debilitat electoral de Plataforma per Catalunya —fruit en part de la feina feta per UCFR— fan improbable que aquest partit es presenti, però encara caldrà molta més feina per expulsar-lo dels ajuntaments l’any que ve.

El racisme és un problema cada vegada més greu a molt països europeus, així que, tant a les eleccions europees com al debat polític en general, hem d’exigir als altres partits i a les institucions que no utilitzin discursos xenòfobs, islamòfobs, o gitanòfobs, i a més a més que no donin ales als discursos de l’extrema dreta respecte a la qüestió nacional i les llibertats sexuals.

Amb la situació de crisi actual, el feixisme és una amenaça real, però la seva victòria no és gens inevitable. Som moltes més les persones que defensem una societat plural i democràtica, les que celebrem la nostra diversitat i riquesa cultural, les que volem la justícia social per a tothom, sense importar el color de la pell, el gènere, la religió, la orientació sexual.
Així que Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Catalunya convoca una manifestació a Barcelona, el dissabte 22 de març a les 17h Unim-nos contra el feixisme i el racisme"

Les últimes manifestacions antifeixistes celebrades a Catalunya han estat la Ruta antifeixista per Barcelona del passat 9 de novembre, a la que hi van participar més de 300 persones. No es va plantejar com una manifestació a nivelll nacional, sinó local i van participar activament alstres associacions com Amical Mauthausen. La del 29 de juny al Vendrell, en la que hi van participar 700 persones, la del 26 de maig de 2012 a Vic, a la que hi van pasrticipa més de 1.500 persones, i la del 5 de maig de 2012 als barris del Clot i Sgd Família de Barcelona pel tancament del Casal Tramuntana a la que van participar un miler de persones.

Ayer sábado el Partido X La Libertad (PxL) realizó un acto público en Torrejón de Ardoz contra la construcción de una mezquita en la zona industrial del municipio. Acto que pese a anunciarse que se ofrecería gratuitamente jamón entre los asistentes y se sortearía una pata de cerdo, apenas congregó una veintena de personas. Muchos menos de los que concurrieron al acto que hizo PxL en dicho municipio madrileño el 30 de junio de 2012, en el que intervino Josep Anglada de Plataforma X Catalunya.

El Partido X La Libertad, (PxL), liderado por el abogado de la querella de Manos Limpias contra Garzón, José María Ruiz Puerta, se dio a conocer precisamente en Torrejón, en junio de 2012, con la sigla de Plataforma X La Libertad, impulsando la campaña contra la mezquita que se va a construir para sustituir la actual mezquita u oratorio. Y si bien inicialmente se iba a construir en el casco urbano, pese a amparar la legalidad a la comunidad islámica para hacerlo, el ayuntamiento gobernado por el PP, les propuso que la construyeran en una zona industrial, opción que aceptaron.
Es importante decir esto dado que, en contra de lo que dice PxL, el ubicarla en una zona industrial no ha significado un privilegio o chachullo urbanístico, sino todo lo contrario. Una renuncia de la comunidad islámica a algo que ya tenían derecho, terrenos y permisos para hacer en el casco urbano.
A pesar que en los días anteriores al acto PxL repartió octavillas por las calles, plazas y mercados de Torrejón, la asistencia de vecinos fue mínima pese a que PxL diga haber recibido el apoyo de numerosos vecinos.
PxL, que no concurrirá a las elecciones europeas, centra su esfuerzo en conseguir concejales en una veinten de municipios madrileños y ha asumido como propio el eslogan de PxC de "Primero los de casa"

COMUNICADO DE PxL:

Sábado, 22 de marzo. Después de una semana desgastando suela y criando ampollas, hoy hemos estado en la Plaza Mayor de Torrejón de Ardoz con los vecinos que han acudido a nuestra convocatoria.

En medio del ambiente festivo que caracteriza a las reuniones del Partido por la Libertad, hemos tenido ocasión de intercambiar impresiones y exponer el proyecto de renovación municipal y nacional que viene de nuestra mano.

Numerosas personas se dieron cita en el evento y no faltaron momentos conmovedores en los que afloró la rabia contenida de quienes, incluso a la hora de solicitar permiso para montar un miserable comercio, han sido requeridos para todo tipo de papeleos por las autoridades municipales mientras estas mismas autoridades reclasificaban un terreno industrial que permitirá la construcción de una segunda mezquita para los recién llegados.

Intervino José Mª Ruiz para reclamar actuaciones de emergencia locales y nacionales, pero sobre todo, para proclamar la esperanza en un país mejor, la esperanza en el futuro, la confianza en nuestro pueblo y la fe en esta ciudad madrileña.

Sin querer ser presuntuosos, apostamos a que Torrejón de Ardoz estará pronto en línea para resistir al caciquismo político. El Partido por la Libertad está listo para asumir la carga.

(Fotos obtenidas en webs, facebooks i twitter públicos)

El presidente de PxL, José María Ruiz Puerta, en su parlamento contra la mezquita.

Un dirigente de PxL repartiendo ocatvillas convocando a la jamonada contra la mezquita

Josep Anglada junto a J M Ruiz Puerta en el acto de PxL contra la mezquita de junio de 2012

Intervención de Josep Anglada en el acto de Torrejón de presentación de PxL en junio de 2012

Aquesta tarda s'ha celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona l'acte de commemoració del 25è aniversari de la creació de SOS Racisme Catalunya, amb l'assistència de l'alcalde Xavier Trias, la regidora de Drets Civils, Francina Vila, regidors de l'oposició d'ERC, PSC i ICV-EUiA (cap del PP!), del Director General de la Immigració, Xavier Bosch, i del Fiscal de Delicte d'Odi i Discriminació, Miguel Ángel Aguilar.

El 1989 neix SOS Racisme Catalunya, tres anys després que sorgís dins del sindicat Comissions Obreres a Barcelona la iniciativa de crear el Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE). El CITE sorgia no només com una oficina per informar i assessorar els treballadors estrangers sinó, també, per comprometre el moviment sindical amb la defensa dels drets de tots els treballadors, siguin autòctons o estrangers i posicionar el sindicat i el moviment obrer per tal que no agafés el camí que havia adoptat part de la classe obrera a barris de França que abraçaven les idees de Jean Marie Le Pen. El 1986 CCOO es trobava amb el fet que poc després de la regularització d'immigrants de primera Llei d'Estrangeria de 1985, la llei no funcionava i era molt difícil pels treballador estrangers amb feina obtenir papers. L'experiència pionera de CITE a Barcelona no només es va estendre la majoria de delegacions territorials de CCOO dins i fora de Catalunya sinó que els altres sindicats van crear també oficines d'atenció als treballadors estrangers.

Doncs bé, el 1989 a diferents llocs de Catalunya i l'Estat espanyol es produeixin diversos fets racistes, com és el cas de les redades a treballadors magribins a fàbriques tèxtils de Vic i Osona, així com diverses agressions xenòfobes.

En aquell moment la Llei d'Estrangeria fa gairebé impossible que els immigrants posteriors a la regularització de 1986 tot i tenir feina, aconsegueixi el permís de treball i residència. I l'única resposta de l'administració de l'Estat són les redades d'immigrants que creen una gran alarma social, criminalitzen els estrangers i no ajuden en res en normalitzar el flux migratori. Aquestes detencions massives a la porta de certes fàbriques són denunciades amb duresa pel Síndic de Greuges.

Això motivarà que diverses persones -algunes vinculades al CITE de CCOO, altres procedent del món cultural, educatiu o vinculats a altres associacions- mantinguin diverses trobades amb membres de SOS Racisme de França i decideixin crear SOS Racisme Catalunya.

Pere Camps, que ha intervingut com a fundador de SOS, ha recordat les primeres passes de l'organització, com com el concert que es va fer al Palau d'Esports de Barcelona el 5 de maig de 1990, i l'èxit de les dues manifestacions multitudinàries de 1992, que van fer que els partits i institucions que inicialment havien rebut l'aparició de SOS amb cert escepticisme, acceptessin el repte i tant el president Jordi Pujol, com l'alcalde Pasqual Maragall donessin suport real a les propostes polítiques i cíviques de SOS. Per Camps aquest fet va ser important donat que "teníem clar que només podíem derrotar la xenofòbia i el racisme si més a més de la ciutadania no obtenien el suport de les institucions".

En aquest mateix sentit, el periodista de TV3 Carles Solà, que ha glosat la importància de la manifestació a Barcelona del 29 de novembre de 1992 convocada per SOS com a resposta per l'assassinat a Madrid de la dominicana Lucrecia Pérez, a la que van participar 30.000 persones. Per Solà aquest assassinat de Lucrecia fet pel Guàrdia Civil, Luis Merinoi Pérez, fora de servei, que després de prendres unes copes va decidir anar amb uns amics al barri d'Arabaca a "dar un susto a esos negros" amb la seva arma reglamentària, va ser el primer crim d'odi documentat a l'Estat espanyol.

En nom de SOS Racisme han intervingut Beatriu Guarro i Karlos Castilla, jurista i activista del Grup No als CIE de SOS Racisme que han incidit en els reptes actuals de SOS, un dels qual és el tancament del Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). També ha parlat Zeshan Mouhammad, activista de SOS i víctima d’una identificació per perfil ètnic.

Per la seva part el Director d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch -que ha tingut unes paraules de condol pel quatre nens morts aquesta matinada a l'incendi de casa al Vendrell-, ha parlat de les polítiques i accions per combatre els racisme i els falsos rumors dels que s'alimenten els que atien les idees intolerants. Després de qualificar SOS Racisme com un referent, ha alertat del perill que significa l'ultra dreta recordant que a les municipals de diumenge a Perpinyà, el Front Nacional, ha estat la força més votada. Bosch ha lamentat que la llei d'igualtat que redactava l'anterior govern central fos avortada pel PP, ha demanat millors eines jurídiques i penals per l'actuació de la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació, i ha parlat de propostes legislatives catalanes tant en el marc polític actual com en el del futur estat català.

Després de visonar un vídeo de record d'aquests 25 anys, Alba Cuevas, Directora de SOS Racisme, ha exposat els eixos actual de treball de l'entitat com són la lluita pel tancament dels CIE, la derogació de la Llei d'estrangeria, i el combat del discurs racista als mitjans de comunicació i les institucions. Cuevas, aprofitant que tenia l'alcalde al costat, li ha demanat que es canvii de nom la plaça d'Antonio López, Marquès de Comillas, el qual va ser un pròsper traficant d'esclaus, pel de Nelson Mandela.

Ha clos l'acte l'alcalde Trias, el qual ha proposat que als immigrants sense papers se'ls dongui un permís temporal o provisional, per tal que puguin treballar legalment mentre es decideix la seva situació i així es pugui evitar que entrin en cercles d'explotació i marginalitat. I pel que fa a la proposta de Cuevas de posar a un carrer o una plaça el nom de Mandela s'ha mostrat totalment favorable, deixant clar, però que el procés per canviar de nom un carrer dura alguns anys.

L'alcalde, Xavier Trias, fent el seu parlament. A l'esquerra de la imatge la regidora de Drets Civils, Francina Vila. A la dreta, Alba Cuevas, directora de SOS Racisme Catalunya, i Pere Camps que parlà com a fundador de la d'associació.

El periodista Carles Solà presentant l'acte, al costat dels regidors de l'oposició del PSC, ERC i ICV.

El saló de Cent s'ha omplert

La Jose Peñín, responsable de premsa de SOS, en estat de bona esperança, fent la seva feina.

La majoria dels que han intervingut han demanat el tancament del CIE de Barcelona a Zona Franca

Aquests dies els diferents grups i coalicions de l'ultradreta espanyola que tenen voluntat de presentar-se a les eleccions europees de maig, estan intentant recollir els 50 avals de càrrecs públics -poden ser regidors de qualsevol força política- que s'exigeix per presentar-se. L'únic grup ultra, socialpatriota o identitari que els té 50 regidors és PxC, però ni es pensa presentar, ni pensa cedir l'aval dels seus regidors a altres candidatures que sí ho faran. España 2000, que té 5 regidors, ha estat recollint avals, però és molt poc probable que es presenti si bé podria deixar els avals dels seus regidors i els aconseguits d'altres a alguna candidatura ultra. El termini per presentar els candidatures amb els avals és el 21 d'abril.

Dels partits o coalicions que fa dos mesos deien que es presentarien (clica), sembla que ha caigut Unidad,que es va constituir amb l'ànim d'aglutinar diverses forces i persones que no s'hi van sumar. Continua a la cursa per la cerca d'avals, Alternativa Española (AES) que es presentarà en coalició amb la Comunión Tradicionalista Carlista i Família i Vida, sota la sigla d'Impulso Social. Lidera aquesta coalició ultracatòlica, Rafael López Diéguez, gendre del líder històric de Fuerza Nueva, Blas Piñar López.

Intenta aconseguir també els 50 avals SOLUCIONA, liderada pel director d'Alerta Digital, Armando Robles, el periodista Enrique de Diego, i l'ex dirigent de PxC Gerard Bellalta. I tal com es va escenificar a la presentació de la candidatura a Barcelona el 2 de març, han obtingut el suport de Democracia Nacional. Democracia Nacional va proposar unificar les candidaturas de SOLUCIONA i La España en Marcha, opció que fou rebutjada per la resta de grups de La España en Marcha, cosa que va motivar l'abandonament de DN d'aquesta plataforma.

La España en Marcha, autora de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre, està integrada ara per Alianza Nacional, La Falange (FE), Nudo Patriota Español i Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española. Inicialment es va pensar que el Blas Piñar Gutiérrez, fill del líder de Fuerza Nueva, encapçalés la candidatura, cosa impensable ara que Democracia Nacional ha deixat La España en Marcha. Blas Piñar Gutiérrez potser hagués pogut encapaçalar la candidatura si s'hagués unificat amb la d'AES que dirigeix el seu cunyat, López Diéguez, i en la que també hi té un paper destacat la seva germana Valle Piñar.

En aquest moments hi ha diverses causes judicials contra Manuel Andrino de Falange, i Pedro Pablo Peña d'Alianza Nacional, per exaltació de la violència, i la candidatura podria ser impugnada.

El Movimiento Social Republicano també busca els avals per presentar-se en solitari, després d'haver intentat que sorgís una candidatura unitària. Discrepa d'altres llistes donat que ni és ultracatòlic i creu que avui en dia no es pot estar reivindicant la figura de Franco. A les passades europees es va presentar amb el suport dels regidors del Partit X Catalunya de Mateu Figuerol, escindits de PxC, els qual van aconseguir part dels avals entre regidors lleidatans. Encapçalarà la llista Juan Antonio Llopart. També pot fer llista Falange Española y de las JONS.

Partido X La Libertad, socis espanyols de PxC, no es presenten i centren tot l'esforç en acosnseguir grups locals de cara les municipals a la comunitat de Madrid.

No crec que s'hagi d'incloure a VOX, d'Alejo Vidal Quadras en la llista de candidatures ultres, donat que no demana ni sortir de l'euro, ni recuperar el control de les fronteres amb la Unió Europea, ni és islamòfoba. Però ha obtingut el suport de Blas Piñar Pinedo, nét de Bals Piñar i de clara trajectòria ultra. També participa del projecte de VOX l'ex secretari general de Plataforma X Catalunya, Pablo Barranco, o Ariadna Hernández, parella del regidors de PxC de L'Hospitalet i dirigent del Casal Tramuntana, Alberto Sánchez.

PxC VOL RECUPERAR MILITANTS I REGIDORS QUE VAN MARXAR, PERÒ ELS DE MANLLEU I RODA VAN AL PP

Plataforma X Catalunya, que no es presenta a les europees ni sembla que tampoc ho farà a unes hipotètiques eleccions plebiscitàries de novembre, centra els seus esforços en recuperar regidors i militants que havien marxat aquest últims anys, i en enfortir les candidatures de les municipals de 2015.

No obstant els tres regidors de Manlleu, Antoni Sánchez, Francesc Polo i Humilde Cordero, i Sebastià Povedano de Roda de Ter, que van abandonar PxC fa uns mesos, no tornaran a PxC després de la destitució d'Anglada, sinó que han ingressat ja al PP.

De fet un dels problemes més importants que té PxC es reconstituir el partit a Osona i no té cap cara potent per encapçalar la candidatura de Vic, donat que el regidor Joan Carles Fuentes que serà el nou portaveu de PxC a l'ajuntament de Vic si el secretari municipal i l'alcalde donen per ferma l'expulsió d'Anglada, ni viu a Vic -ha viscut aquest últims anys a Calafell-, ni té actualment més lligams amb Osona que el ser regidor de PxC.

SOLÀ I BUENO TORNEN A PxC

A qui si que ha recuperat PxC ha estat a l'advocat gironí Francisco Bueno Celdrán -el que amb la seva companya cubana em va posar les querelles-, i al suposat fill il·legítim del rei, Albert Solà, de la Bisbal d'Empordà. Tots dos van deixar el passat desembre PxC denunciant les idees racistes, islamòfobes i el passat terrorista i violent d'alguns dirigents de PxC, que per cert continuen a PxC.

Plataforma per Catalunya té actualment dos regidors a Olot (tot i que es dubte de la lleialtat d'una per la seva amistat amb Anglada), un regidor al municipi de Palafrugell, Eduard Guerra, i en conserva un dels tres que va obtenir a Salt. Els dos regidors saltencs que van abandonar PxC descarten tornar-hi. Ara Plataforma vol fer enfortir grups de cara a les properes municipals a la Bisbal de l’Empordà i a Torroella de Montgrí.

Albert Solà, que diu ser fill del Rei, torna a PxC

L'advocat Fco Bueno, a la dreta de la foto, també torna a PxC

L'EMBOLIC JUDICIAL DE L'EXPULSIÓ D'ANGLADA I LES DENÚNCIES CREUADAES PER L´ÚS DELS DINERS, L'USURPACIÓ DELS COMPTES DE CORREU, FACE I TWITTER, LA RETIRADA DEL CARNET DE CONDUIR, I EL JUDICI PER L'AGRESSIÓ DEL 22 D'ABRIL DE 2012

Mentre Joan Carles Fuentes intenta que el proper Ple del 7 d'abril, ell sigui el nou portaveu de PxC i Anglada i Marta Riera passin a ser regidors no adscrits, Anglada ha recorregut la seva destitució, el Consell Executiu en el que es va acordar, donat que a ell se li va dir que s'havia desconvocat, i també ha recorregut la seva expulsió del partit. No està gens clar que ni l'alcalde de Vic ni el secretari acceptin que es faci fora a Anglada i Riera del grup municipal ni el canvi de portaveu. Més a més sobre Marta Riera encara no s'ha dictat l'expulsió de PxC.

Mentre, Anglada i Marta Riera han denunciat als qui van fer el Consell Executiu del 8 de febrer per l'usurpació i violació dels comptes de correu electrònic, facebook twitter i blog. Així, abans de que Anglada rebés la trucada d'un advocat dient-li que havia estat destituït, un informàtic del grup de PxC de Sant Boi va accedir als comptes de correu d'Anglada i Riera, canviant les contrasenyes d'accés i apoderant-se dels correus polítics i personals dels dos, fet que sense cap mena de dubte és un delicte castigat amb presó. Simultàniament l'informàtic va desactivar sense comunicar-ho a Anglada ni Riera els comptes de facebook i twitter de tots dos i el blog del president.

Per la seva banda l'actual direcció de PxC ha denunciat a Anglada per l´ús dels diners de PxC, al que ha respost Anglada que el tresorer i regidors de L'Hospitalet, Daniel Ordóñez, coneixia o havia de conèixer els comptes des de feia tres anys.

A Ordóñez, que es considera un dels principals impulsors de la Valkiria de destitució, feta des de L'Hospitalet, on ell és regidor, ja se l'anomenava en certs cercles el Claus Von Stauffenberg de PxC, per la gran semblança física. Stauffenberg va ser qui va liderar el 1944 la frustrada operació Valkiria per assassinar Hitler. I com a la Valkiria contra Hitler, mentre es feia la reunió de destitució es van tallar les comunicacions de correu i xarxes socials d'Anglada.

La semblança Daniel Ordóñez i Stauffenberg, cervells de les Valkiries.

Hi ha també el tema del carnet de la retirada del carnet de conduir d'Anglada, vinculat al proper judici per la denúncia cap Anglada d'agressions a uns joves el 22 d'abril de 2012. Anglada afrontarà aviat el judici per agressions i lesions, amb l'agravant d'odi per motius ètnics, contra uns joves -un "de casa" i l'altre d'origen magribí-, amb els que es va creuar a la plaça de Vic el 22 d'abril de 2012 passades les 20 hores, als que, segons l'acusació, hauria agredit al crit de "moros de merda".

En demanar-se, tal com es preceptiu els antecendent penals de l'acusat, s'ha confirmat el que alguns ja sabíem (però no en teníem la prova) que Anglada va ser condemnat a Madrid per conduir sota els efectes de l'alcohol i negar-se a fer la prova d'alcholemia, al crit de "soy Anglada de Vic, persigan a los moros" la nit del 18 de setembre de 2009 a la Plaza Oriente, en ser atutat en un control de la policia municipal.

Així va tenir el carnet retirat fins a finals de 2013. Més a més sembla que hi havia una sanció administrativa de pèrdua de punts que va solventar el 13 de febrer d'aquest any quan va anar a la Direcció General de Tràfic de Barcelona (La Campana) on es va fer veure de manera "angladiana" demanant que l'atenguessin sense agafar número, cosa a la que es van negar els funcionari de Tràfic i va haver d'esperar el seu torn.

I si Anglada tenia el carnet retirat, llavors resulta que va fer un quebrantament de condemna el 25 d'abril de 2012 quan, mentre es produïa una manifestació de protesta davant del seu domicili per la presumpta agressió de dos dies abans, va sortir amb el cotxe del parking del seu domicili i un jove independentista li va trencar el retrovisor. Tot i que Anglada diu ara que aquell dia conduïa la Marta Riera, segons el l'informe i el testimoni al jutjat de la policia municipal per aquest incident, consta que qui anava al volant era el regidor Josep Anglada.

Clica per escoltar tertúlia sobre l'ultradretra a Ràdio 4, ves al minut 30

Pedro Pablo Peña (AN) y Manuel Andrino (en la de arriba con gorro y con su guardaespaldas habitual) llevando la pancarta (Fotos obtenidas de las redes sociales)

Unas 150 personas se han manifestado esta tarde en Madrid convocadas por La España en Marcha bajo el lema "Alto a la invasión, protejamos nuestras fronteras", manifestación que ha transcurrido desde la calle Ferraz, ante la sede del PSOE, hasta la Plaza de Moncloa. Se ha pedido que el Ejército y Guardia Civil disparen fuego real contra los inmigrantes que salten.

La misma se convocó tras la prohibición por parte de la Delegación del Gobierno y el Tribunal Superior de Justicia de Madrid de la que se había convocado para el pasado 8 de marzo en el barrio de Lavapiés, tras los saltos de inmigrantes en Ceuta y Melilla. La España en Marcha deseaba realizarla inicialmente en Lavapiés al ser uno de los barrios de Madrid con más inmigrantes.

La España en Marcha, que se dió a conocer tras el ataque a la sede de la Generalitat el pasado 11 de sepetiembre, y que protagonizó un acto el 12 de octubre en Montjuïc, está formada actualmente por Alianza Nacional, La Falange, Nudo Patriota Español y Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española. Hasta hace un mes formaba parte de la misma Democracia Nacional. Pero tras el acto de SOLUCIONA en Barcelona del 2 de marzo, en el que quedó claro que DN deseaba que se unificaran las candidaturas europeas de Soluciona y La España en Marcha, Democracia Nacional de apartó de La España en Marcha. Y la ausencia de los militantes de DN se ha notado hoy en dicha manifestación en la que la mayoría de los participantes eran militantes de Falange y Alianza Nacional.
Precisamente este mediodía Democracia Nacional ha realizado un acto en Medina del Campo de homenaje a Isabel la Católica y de presentación del grupo local de DN (ver foto abajo).

La marcha, fuertemente vigilada por la policía, y que se ha desarrollado bajo una lluvia intermitente, estaba encabezada por una pancarta con el lema "Protejamos nuestras fronteras"que era portada entre otros por el Jefe Nacional de Falange, Manuel Andrino y el presidente de Alianza Nacional, el abogado Pedro Pablo Peña.

En el parlamento que han realizado al llegar a la plaza de Moncloa, Pedro Pablo Peña ha dicho que "los derechos de una nación están por encima de los derechos humanos de los inmigrantes que asaltan las fronteras", por lo que se debería "usar no sólo pelotas de goma, sinó, también fuego real". Peña ha recalcado que la manifestación se había iniciado ante la sede del PSOE dado que si hoy es el gobierno del PP el que no defiende las fronteras de las entradas masivas de inmigrantes, antes fue el del PSOE". También han intervenido Manuel Andrino de La Falange que ha clamado contra la invasión de inmigrantes y a la defensa de la patria, y José Luis Corral del Moviminesto Católico Español, que ha denunciado que España "está corrompida y llena de ladrones", lo que provoca la división y debilidad del país y, facilita "la invasión de inmigrantes".

Unas 150 personas se han manifestado esta tarde en Madrid

Los parlamentos se han realizado en la plaza de Moncloa bajo una intensa lluvia.

CONVOCATORIA DE LA MANIFESTACIÓN

"LA FALANGE, NUDO PATRIOTA ESPAÑOL, MOVIMIENTO CATÓLICO ESPAÑOL y ALIANZA NACIONAL, organizaciones todas ellas integradas dentro de la INICIATIVA DE LA ESPAÑA EN MARCHA, queremos convocar a todos los patriotas españoles y a todos los españoles en general a la manifestación que celebraremos el próximo 29 de Marzo a partir de las 18 horas y que partirá desde la sede del PSOE en la calle Ferraz.

La INICIATIVA DE LA ESPAÑA EN MARCHA convoca esta manifestación para reclamar la necesidad de mantener nuestras fronteras cerradas a toda inmigración que no sea asumible por la población española lo que, en este momento concreto, equivale a hablar de inmigración cero.

La INICITAIVA DE LA ESPAÑA EN MARCHA culpa de las muertes de inmigrantes en la frontera española de Melilla a los grupos políticos progresistas cuyas posiciones incitan a inmigrantes africanos a jugarse la vida para entrar en España como consecuencia de un evidente efecto llamada.

La INICIATIVA DE LA ESPAÑA EN MARCHA culpa igualmente a esas posiciones progresistas de la pobreza de las naciones africanas ya que ese progresismo supuso que Europa abandonará a su suerte el continente africano; un progresismo para el que decir que la única solución para Africa es una especie de tutelaje colonial europeo es una herejía.

La INICIATIVA DE LA ESPAÑA EN MARCHA, por último, quiere mostrar su apoyo al Policía Nacional y al Guardia Civil de a pie cuya labor en nuestras fronteras, concretamente en Melilla, sirve para mantener unas mínimas condiciones sociales positivas para todo el pueblo español, incluso, el progresista y de izquierdas."

ir a la web de Patriotas.org

VIDEO PROMOCIONAL DE LA MANIFESTACIÓN

ACTO DE DEMOCRACIA NACIONAL EN MEDINA DEL CAMPO:

Coincidiendo con la manifestación de La España en Marcha, de la que se ha desvinculado Democracia Nacional, este grupo ha realizado este mediodía un acto de homenaje a Isabel la Católica en Medina del Campo y de presentación del grupo local de DN.

Imagen del acto de DN al margen de La España en Marcha de este mediodía en Medina del Campo

MI OPINIÓN SOBRE LA PROBLEMÁTICA DE LOS SALTOS EN CEUTA Y MELILLA:

LOS CETI, GRIFO DE EUROPA. Publicado en El Periódico el 28 de febrero

CEUTA Y LOS MUERTOS EN AGUA SALADA, El Periódico 15 de febrero

Plataforma X Catalunya ha fet públic que el dissabte passat, 29 de març, la Junta de Disciplina de PxC, formada pels regidors Alberto Pericas (Manresa), Francisco Pastor (Sant Boi de LLobregat) i Alberto Delgado (Viladecans) va reunir-se resolent desestimar les al·legacions presentades per Anglada a la seva expulsió.

Segons el comunicat "l'òrgan competent ha deliberat amb la màxima transparència i imparcialitat, vist que cap dels seus membres formen part del Consell Executiu malgrat que els estatuts contemplen la possibilitat de que hi coincideixin. La decisió li va ser comunicada a Anglada el mateix dia via burofax, i materialitza la seva desvinculació de Plataforma per Catalunya." Qui encara no ha estat expulsada és la regidora de Vic, Marta Riera, que li dóna suport.

Tot i que Joan Carles Fuentes intenta que en el ple del proper 7 d'abril, ell sigui el nou portaveu de PxC i Anglada i Marta Riera passin a ser regidors no adscrits, sembla que de moment Anglada continuarà sent el portaveu, no només perquè l'expulsió encara no és ferma, sinó perquè Alcaldia i la Secretària Municipal no veuen clar que es pugui canviar de portaveu fins que no s'aclareixi el galimaties legal de denúncies i recursos. Anglada, avançant-se a l'expulsió, va interposar fa dies una denúncia judicial per la seva destitució com a President i demanant la nul·litat de la reunió de l'Executiva -que a ell se li va dir que s'havia desconvocat- celebrada a L'Hospitalet de Llobregat el 8 de febrer en la que va ser destituït.

Sembla que en el Ple del proper dilluns Anglada continuarà de portaveu de PxC, tot i que Fuentes, Gayoso i Catalán votaran en sentit contrari al que digui Anglada

Anglada també ha interposat, juntament amb Marta Riera, una querella per la usurpació i violació dels seus comptes de correu electrònic, facebook, twitter i blog. Així, abans que Anglada rebés la trucada d'un advocat dient-li que havia estat destituït, l'Executiva va accedir als comptes de correu d'Anglada i Riera, canviant les contrasenyes d'accés i apoderant-se dels correus polítics i personals dels dos, fet que, de ser cert, sense cap mena de dubte és un delicte castigat amb presó. Simultàniament es va desactivar, sense comunicar-ho a Anglada ni Riera, els comptes de facebook i twitter de tots dos i el blog del president.
Per la seva banda l'actual direcció de PxC ha denunciat Anglada per administració deslleial i usurpació dels diners de PxC per finalitats no previstes ni acordades, al que ha respost Anglada que el tresorer i regidor de L'Hospitalet, Daniel Ordóñez, coneixia o havia de conèixer els comptes des de feia tres anys.
A Ordóñez, que es considera un dels principals impulsors de la Valkiria de destitució, feta des de L'Hospitalet, on ell és regidor, ja se l'anomenava en certs cercles el Claus Von Stauffenberg de PxC, per la gran semblança física a aquest. Stauffenberg va ser qui va liderar el 1944 la frustrada operació Valkiria per assassinar Hitler. I com a la Valkiria contra Hitler, mentre es feia la reunió de destitució es van tallar les comunicacions de correu i xarxes socials d'Anglada.

La decisió dels jutges sobre les mesures cautelars fins que es dicti sentència sobre la validesa del Consell Executiu, la destitució, i la posterior expulsió tindrà una gran transcendència, ja que suposarà que Anglada continuï o no com a portaveu del grup de PxC.

Des d’una perspectiva legal, els regidors d’un partit no poden canviar el portaveu d’un grup municipal, encara que siguin majoria (tres de cinc), tal com pretenen Joan Carles Fuentes, Cristina Gayoso i Pilar Catalán, si no s'ha fet efectiva l’expulsió del partit. I haurà de ser un jutge qui haurà de dir si mentre es resol sobre el fons de la qüestió, es pot fer fora o no Anglada del grup municipal i treure-li el càrrec de portaveu.

Però en el cas que el jutge decideixi que es pot fer fora Anglada del grup, amb la llei a la mà, la regidora Marta Riera hauria de continuar en el plens asseguda amb els altres tres regidors de PxC, fins que ell també sigui expulsada, cosa que encara no s'ha fet.
Així tot apunta que Anglada continuarà com a portaveu en el proper ple del proper dilluns 7 d’abril, i els tres regidors amb els que està enfrontat només podran parlar quan votin diferent del que digui Anglada.

La negativa de l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, a posar a l'ordre del dia del Ple del proper dilluns, 7 d'abril, el canvi de portaveu de PxC i el pas d'Anglada i Riera al grup de no adscrits ha motivat que PxC amenaci de querallar-se també contra l'alcalde de Vic per prevaricació.

Daniel Ordóñez, regidor de L'Hospitalet i tresorer de PxC, un dels impulsors de la destitució d'Anglada, era anomenat faia temps a PxC l'Stauffenberg. La semblança Daniel Ordóñez i Claus Von Stauffenberg cervells de les Valkiries és evident.

Embolica que fa fort! Amenaces cap a l'alcalde per no posar a l'ordre del dia el canvi de portaveu del grup municipal si no hi ha un informe jurídic clar de que es pugui fer, fins que un jutge doni per vàlida l'expulsió, tot i els recursos d'Anglada.

Grups ultres de tot el continent es preparen per commemorar el proper 20 d'abril el 125 aniversari del naixement de Hitler. Commemoracions que en la majoria de casos només s'anuncien en fòrums privats de la xarxes socials.
El llegat de Hitler a Europa va ser un continent destruït de nou per la guerra. I precisament, per evitar noves guerres en què guanyés qui guanyés perdíem tots, el 1951 es va crear la Comunitat Econòmica del Carbó i de l'Acer que donaria pas al Mercat Comú, i anys més tard a la Unió Europea en què els estats cedirien part de la seva sobirania econòmica, monetària i de fronteres a la Unió, en el marc d'un espai comú en el qual els ciutadans estarien emparats per l'anomenada Carta de Drets Fonamentals de la UE .

Cinc setmanes després de l'aniversari de Hitler se celebraran les eleccions europees. Unes eleccions que segons tots els sondejos, i com hem vist aquest diumenge a França a les eleccions municipals, la ultradreta xenòfoba i eurófoba ha obtingut excel·lents resultats. Hi ha qui diu que és exagerat qualificar el Front Nacional de Marine Le Pen de racista o nostàlgic del nazisme. Però el seu pare Jean Marie Le Pen va ser condemnat el 2008 per minimitzar la barbàrie nazi, el 1998 per negar la igualtat de les diferents races, i el 1989 per negar l'existència de les cambres de gas .

Es diu que el Front Nacional de Marine Le Pen no és d'ultradreta sinó senzillament identitari. Però fins fa un any el número tres del partit, l'eurodiputat Bruno Gollnisch, era president de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals de la qual forma part l'antisemita i antigitano, Jobbik hongarès que reivindica el règim feixista de la Creu Flechada que va exterminar als jueus d'Hongria.
Certament Marine Le Pen ha volgut donar una nova imatge de moderació i ha aconseguit amb èxit que al FN convisquin negacionistes de l'Holocaust antisemites amb islamòfobs que consideren a Israel el baluard d'Occident davant l'islam. I en aquesta línia Marine s'ha aliat amb l'holandès Geert Wilders del Partit per la Llibertat, marcant distància amb els que no amaguen la comprensió o enyorança dels diferents feixismes i totalitarismes. Així Marine Le Pen i Geert Wilders centren el seu discurs en un rebuig a la immigració, sobretot la islàmica i proposen sortir de l'euro i recuperar el control de les fronteres nacionals .

Però no ens enganyem. Per més que l'espai econòmic i ciutadà europeu no sigui com vam somiar, les propostes del FN són inviables sense un gran consens de tota la classe política i implicarien grans costos econòmics i comercials a curt i mig termini. És cert que la Unió Europea va pecar d'ingenuïtat en pactar les condicions d'ingrés de Romania i Bulgària en no plantejar prèviament unes polítiques d'integració de les seves comunitats gitanes que, després de caure el comunisme, es van convertir en el boc expiatori de les seves febles democràcies, retornant aquests ciutadans a unes maneres de vida endogàmiques i a un nomadisme que, gràcies a la llibertat de circulació europea, va multiplicar per deu la distància geogràfica per la que es movien els seus besavis. Però una cosa és reconèixer la problemàtica derivada de l'assentament d'uns milers de gitanos romanesos a França i una altra sobredimensionar el problema i fer-ne bandera mediàtica i electoral.

De la mateixa manera, una cosa és discrepar d'interpretacions de l'islam contràries a la interculturalitat i la laïcitat, de les que en són víctimes principals les noves generacions descendents de magribins a Europa, i una altra és la islamofòbia ètnica i cultural que criminalitza milions de persones i els empeny a tancar-se al gueto ètnic com a defensa d'una societat que els assenyala .

La qüestió que ha de preocupar no és únicament que a França el Front Nacional hagi guanyat en 11 ciutats, sinó que la dreta o la mateixa esquerra assumeixin part de les seves tesis. Manuel Valls ara nomenat Primer Ministre, va destacar com a Ministre de l'Interior per les expulsions de gitanos romanesos o kosovars, generant tempestes mediàtiques que van legitimar el discurs de duresa, per més que aquestes mesures siguin políticament poc o gens eficaços sinó van acompanyades d'un pacte europeu per afrontar la situació de marginalitat i precarietat d'aquests col·lectius .

A les pròximes eleccions europees la ultradreta concorrerà amb tres cartells de campanya . El de Le Pen i Geert Wilders, amb un discurs islamòfob, antiimmigració, partidari de recuperar fronteres nacionals i contrari a Brussel·les; el dels clarament neonazis liderats per hongaresos i grecs que diuen sense embuts el que Marine Le Pen demana al seu pare que es calli. I en tercer lloc els identitaris euroescèptics que, sense fer bandera de la xenofòbia, demanaran restriccions a la immigració, la sortida de la Unió Europea i l'euro. Però la principal conseqüència d'aquest ascens de la ultradreta no serà que aquesta tripliqui els seus escons a Estrasburg, sinó que, per la pressió que genera i per la desafecció dels votants de centre i esquerra, aquests partits assumeixin part del seu discurs.

El cavall de Troia de l'Europa que es va unir per evitar noves guerres i nous totalitarismes i ha generat una economia que certament els ciutadans i parlaments no sempre controlen, no seran únicament 45 eurodiputats diputats ultres. El cavall de Troia és aquest centre i aquesta esquerra desorientada que, davant la desafecció dels seus votants, i dubtosa de les eines i brúixoles necessàries per donar un gir a les polítiques econòmiques, assumeix part de discurs dels que d'una manera explícita o maquillada enyoren o valoren idees, gestos o valors dels que van portar a Europa als totalitarisme i la guerra. I, com ja va passar llavors, fan de certs col · lectius el boc expiatori de problemàtiques complexes .

Llegir en català a El Periódico
Leer en castellano en El Periódico

A menos de tres semanas de fin del plazo para presentar candidaturas a las elecciones europeas, son seis las candidaturas ultras que desean presentarse. El plazo termina el 21 de abril y se precisan 15.000 firmas de electores validadas, o el aval de 50 cargos electos que no tienen que ser necesariamente de la sigla que avalan.

La única fuerza ultra o identitaria que los posee es Plataforma x Catalunya que conserva 50 de los 67 concejales obtenidos en mayo de 2011 y no se va a presentar. El pasado fin de semana PxC volvió rechazar darlos en bloque a alguna de las candidaturas que sí concurrirán. No obstante parece que al menos 4 concejales de PxC ya han dado su aval individual a partidos en los que habían militado anteriormente como Democracia Nacional o a la candidatura Impulso Social que encabeza Rafael López Diéguez -yerno de Blas Piñar- de Alternativa Española (AES).

Hay algunas candidaturas que podrían estar comprando los avales que les faltan a concejales de pequeños municipios por un precio de entre 40 y 100 euros por concejal firmante. Hay quien dice que la Junta Electoral no suele preguntar nominalmente antes de proclamar las candidaturas a los más de mil quinientos concejales y diputados que han avalado una candidatura a las europeas si su firma es válida.

El Partido X La Libertad, socios de PxC, ni España 2000 -que tiene 5 concejales- tampoco se presentarán.
A las pasadas elecciones de 2009 se presentaron AES, DN, MSR, Falange de la JONS, Falange Auténtica, y Familia y Vida (ver resultados)

1) SOLUCIONA RECHAZA PRESENTARSE CON DEMOCRACIA NACIONAL

Tras haber asistido líderes y militantes de DN a los actos de SOLUCIONA en Barcelona y Madrid, la candidatura que impulsan Armando Robles desde Alerta Digital, el ex dirigente de PxC, Gerard Bellalta, Enrique de Diego y Luis Zapater, comunicaron el lunes a DN que Soluciona se presentará en solitario dado "que tienen una marca nueva" que creen que "va a arrasar y que no les interesa por el momento que se relacione con DN”. Así pues si Soluciona consigue de un modo u otro los 50 avales se presentará.

Acto de Soluciona en Barcelona con la presencia de militantes de DN

2) Democracia Nacional (DN) propuso un candidatura conjunta de La España en Marcha y SOLUCIONA. La España en Marcha rechazó de inmediato esta coalición y consideró a DN excluida de La España en Marcha de la que participaba. Pese a que se pensaba que DN formaría candidatura con Soluciona, esta candidatura comunicó el pasado lunes a Manuel Canduela -presidente de DN- que iban a presentarse en solitario. Así pues DN que ya no forma parte de La España en Marcha se presentará. Han obtenido ya el aval de algún concejal de PxC.

3) La España en Marcha, formada ahora por Alianza Nacional, Nudo Patriota, La Falange (FE) y Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española pretenden persentarse. Su candidatura podría sufrir alguna impugnación por la defensa de la violencia política realizada en Barcelona el pasado 12 de octubre por Manuel Adrino de La Falange (FE) y Pedro Pablo Peña de Alianza Nacional. Democracia Nacional (DN) que llevó el peso logístico del acto del 12 de octubre en Barcelona ya no forma parte de la misma

Alianza Nacional hizo hace unos días una reunión de militantes y simpatizantes en la calle Séneca de Barcelona para consolidarse en Catalunya.

4) El Movimiento Social Republicano (MSR) se presenta también en solitario a las elecciones. Tiene definidos los primeros nombres de la lista: 1. Juan Antonio Llopart Senent, Secretario General del MSR. Editor. 2. Jacinto García Llorente, concejal del MSR en Heras de Ayuso, Guadalajara. Funcionario de administración local y preparador físico. 3. Carmen Martín Padial, Coordinadora General del MSR. Artes Aplicadas y Oficios Artísticos. Autónoma.

5) IMPULSO SOCIAL: Coalición de Alternativa Española, Comunión Tradicionalista Carlista y Familia y Vida. AES es un partido impulsado y liderado por el yerno de Blas Piñar, Rafael López Diéguez. Son ultracatólicos. Están por la supresión del estado autonòmico y piden compasión con los inmigrantes, si bien proponen la expulsión de los irregulares. Su ultracatolicismo y su actitud compasiva con los inmigrantes los aleja de otros grupos ultras o identitarios. Han solicitado a PxC los avales.

López Diéguez ya fue candidato de AES hace cinco años

6) FALANGE ESPAÑOLA Y DE LAS JONS están recogiendo avales. No está claro que los obtengan y ha intentado acuerdos con grupos distintos a La España en Marcha. (Ir a su web)

El enfrentamiento por las siglas que tuvo esta rama de La Falange, con La Falange de Manuel Andrino (los que están en La España en Marcha) puede dar una pista de lo que puede ocurrir a Plataforma X Catalunya (PxC) en actual contencioso entre Josep Anglada y la Ejecutiva que lo expulsó el pasado 8 de febrero.
Así, en el año 2004 con motivo de las denuncias entre el sector de Falange Española y de las JONS y el de La Falange (FE), ambos grupos tuvieron la prohibición cautelar de presentarse con dichas siglas hasta que se dictó sentencia firme.

Anglada ya ha dicho que si en un plazo breve no es revocada la reunión de la Ejecutiva y no consigue recuperar la sigla PxC, él se presentará de aquí un año a las municipales de Vic con la de Plataforma Vigatana, sigla que legalizó antes que su proyecto se expandiera al Vendrell y Cervera. Pero puede ocurrir que se dicte la prohibición cautelar a unos y a otros de usar la sigla de PxC, con lo que los miembros de la Ejecutiva que lo destituyeron, pueden encontarse que hasta que se dicte sentencia no puedan concurrir a las urnas con el nombre de Plataforma x Catalunya.

Al margen de estas listas está el partido VOX que pese a acoger a numerosos militantes ultras, no hace propuestas relativas a la inmigración, el islam o la salida de la Unión Europea, recuperando el control de las fronteras, como sí hacen los grupos xenófobos, ultras y euroescépticos. Por ello no la incluyo aquí.

Por último, la candidatura del partido UNIDAD, que surgió con la pretensión de unir a los grupos social patriotas está ya descartada.

Aquest matí, per fi, les PAHs catalanes han fet un breu comunicat confirmant que dissabte a l'assemblea que van fer a Canovelles, es va acordar expulsar de les PAH de Catalunya a la portaveu de la PAH de les comarques gironines, Marta Afuera.

Des de feia nou mesos la resta de PAHs catalanes demanaven sense èxit que deixés de fer de portaveu de la PAH de Girona i el bloc de Salt. Degut el ressò mediàtic de l'ocupació del bloc de Salt Afuera era, malgrat l'oposició de la majoria de PAHs catalanes, la cara pública de la PAH a Catalunya quan no ho feia l'Ada Colau.

Afuera era per la premsa la portaveu oficial de la PAH en absència d'Ada Colau, que va apostar per ella.

Aquest és el comunicat:

"La Asamblea de PAHs catalanas , incluídas las PAHs de comarques gironines (Arbucies, Blanes, Caldes de Malavella, La Bisbal de ‘ Empordà , Sant Feliu de Guixols, Sta Coloma de Farners) reunida en Canovelles, el 5 Abril de 2014 ha tomado la siguiente decisión: desvincular totalmente del movimiento de la PAH a Marta Afuera por desatender reiteradamente y actuar en contra de los acuerdos y decisiones tomadas en la Asamblea de Pahs catalanas, (desde octubre del 2013), y emprender acciones que perjudican al movimiento, así como a las personas afectadas. Tras múltiples intentos fallidos de mediación y meses de proceso, así lo hacemos público.
A la vez que manifestamos nuestro apoyo a todos los afectados de PAH Girona, PAH Girona continua formando parte de la red de Plataformas de Afectados por la Hipoteca y se le acompañará en un proceso de reestructuración de su asamblea con el fin de poder pasar página y seguir adelante en la lucha contra los privilegios de la banca y por el derecho a la vivienda."

Les discrepàncies de la majoria de les PAHs catalanes amb Afuera es devien a les seves maneres de fer, el seu dicurs, el seu mesianisme, la seva negativa a acceptar els acords, i per rebutjar les propostes de l'administració quan aquestes eren favorables a les famílies. Afuera, resident al Maresme, sembla que va ser una aposta estratègica per les comarques gironines d'Ada Colau, de qui fins fa poc encara tenia el suport.

Molta de la gent que van (o vam) participar a l'ocupació del bloc de Salt el 22 de marc de 2013 ens van/vam apartar aviat per discrepàncies fonamentals amb Afuera i un nucli dur que li donava suport, que veien enemics, covards i espies arreu, i rebutjaven els acords per trobar sortides a les famílies que havien ocupat el bloc.

El que volia Afuera era quedar-se al bloc amb alguns dels que li donaven suport i fer en bloc "una nova societat". Així el 26 de novembre de 2013, les PAHs catalanes, després d'intentar reiteradament convèncer als qui encara li donaven a Salt i Girona, i sobretot d'algú de fora de Girona per que la PAH de Salt Girona canviés de portaveu, van redactar un comunicat demanant que Afuera deixes de ser portaveu de les PAH gironines.

Afuera, però, va continuar sent portaveu de la PAH de les comarques gironines, i va rebutjar les reiterades propostes de reallotjament als que vivien al bloc de Salt, produint-se situacions molt tenses amb les famílies i persones que van acceptar les ofertes de la Generalitat i l'Ajuntament de Salt.

Justificava Afuera el seu rebuig així."Des del Bloc de Salt s'ha construït una nova societat; aquestes quinze famílies estan demostrant que amb la solidaritat, pot aconseguir-se un nou model de gestió. És més que el dret a l'habitatge. El Bloc de Salt és l'exemple i la resposta. Ho aconseguirem"

En no ser substituïda Afuera, que tenia algun suport important més enllà de l'assemblea de les PAH catalanes, les PAHs catalanes van fer un nou comunicat lamentant i discrepant de l'estratègia de la PAH gironina.

Així deien, front la negativa a acceptar els reallotjament que oferia la Generalitat: "Por ello, no aceptar la posibilidad de estos realojos nos pone en una situación de debilidad ante la administración y la opinión pública. (...) La PAH de Girona empezó a actuar de forma unilateral, saltándose todos los acuerdos colectivos, sin responder a las peticiones de información del resto del movimiento, en una actitud que muchas pah’s han considerado una instrumentalización clara del movimiento y del trabajo hecho por la comisión."

Quan el 13 de desembre, després de rebutjar totes les ofertes i propostes de l'administració es va desallotjar el bloc, els mossos van detenir a Afuera i portar-la al jutjat per una denúncia cap a ella per lesions, amenaces i coaccions a una de les persones que havien marxat del bloc setmanes abans.

Aprofito per explicar que jo em vaig haver de desvincular del bloc de Salt, que hi havia donat suport des del dia de l'ocupació, acompanyant-los i fent fotos dels seus actes que després ells utilitzaven a les xarxes socials, i els havia recolzat també amb articles a diferents diaris. Però m'hi vaig apartar després de l'intent d'agressió i amenaces que vaig patir per un multireincident (de fets delictius) que vivia al blog, quan vaig anar a fer unes fotos de l'hort del bloc el 22 d'abril, dia que feia un mes de l'ocupació. I el que més em va doldre no va ser l'intent d'agressió, sinó que algunes de les persones a qui havia acompanyat a diverses accions del blog, als jutjats (anant alguna d'elles amb mi en el meu cotxe), o a l'ajuntament de Salt, fent les fotos per ells, m'acusessin de ser un espia o no em defensessin i després no rebre cap disculpa de la lideressa Marta Afuera.

Imatge de l'assemblea de les PAH catalanes de dissabte

ACTUALITZAT! SEGONS LA PAH DE SALT-GIRONA, EL QUE DIU L'ASSEMBLEA DE PAHS, ÉS MENTIDA!!!!!!
Em callo la meva opinó i linko l'enllaç.
Comunicat de la PAH de Salt-Girona desmentint les PAH de Catalunya.

----------
-----------------------------------

Esta mañana, por fin, lasPAHscatalanas han hechounbrevecomunicado-que no tienenen su webniFacebooks-confirmando que el sábadoa la asambleaque hicieronen Canovelles, se acordóexpulsardelasPAHde Cataluñaala portavozde la PAHdelascomarcas de Girona, Marta Afuera.

Desde hacíanueve mesesel restodePAHscatalanaspedíansin éxito quedejara de hacerde portavozde la PAHde Gironay el bloquede Salt. Debidoal eco mediáticode la ocupación delbloquede SaltAfueraera, a pesar de laoposición de la mayoríadePAHscatalanas, lacara públicade la PAHen Cataluñacuandonolo hacíaAdaColau.

Las discrepancias de la mayoría de las PAHs catalanas con Afuera se debían a sus modos de hacer, su dicurso, su mesianismo, y su negativa a aceptar propuestas de la administración. Afuera , residente en el Maresme, fue una apuesta estratégica por las comarcas gerundenses de Ada Colau, quien hasta hace poco todavía tenía el apoyo .

Aquesta tarda vespre s'ha celebrat a Vic el segon Ple municipal des de la destitució d'Anglada com a president i de la posterior expulsió del partit d'Anglada i Marta Riera. Un ple que ha començat a les 18 hores i ha acabat a les 22,40. (Un horari que hauria de motivar sanció als regidors que viuen sols si s'apliqués el sistema de recollida d'escombraries porta a porta, sense contenidors amb dos dies a la setmana per cada tipus de deixalla, i haguessin tret les deixalles a les 17 hores. Penso que aquest sistema sí pot ser possible a petits municipis amb cases unifamiliars o de pocs veïns on hi ha "tolerància" amb qui ho treu abans d'hora o amb un punt "habitual" pels qui ens és impossible ser a casa i treure-les de 20 a 22 h la majories de dies, però no a ciutats com Vic amb comunitats de veïns de 60 pisos. Una proposta que si no retiren CiU, PSC, ERC, ICV, SI i CUP, por fer d'Anglada la llista més votada d'aquí un any)

Tot i els intents de Joan Carles Fuentes de ser nomenat nou portaveu de PxC, amb Anglada iRiera fora del grup, l'alcalde i la secretaria municipal, amb un nou informe jurídic extern, van decidir que Anglada continuarà com a portaveu fins que els tribunals determinin cautelarment sobre la demanada civil d'Anglada i Riera contra la legalitat de l'Executiva que el va destituir, o sobre els recursos d'Anglada i Riera a la seva expulsió.

Com no ha estat present per malaltia la regidora de PxC Cristina Gayoso, Anglada i Riera, s'han desplaçat un lloc, cosa que ha permès que Fuentes i Catalán d'una banda i Anglada i Riera per l'altra, hagin estat tot el ple separats per una butaca buida. I tant Fuentes com Catalán, que acusen Vila d'Abadal de complicitat amb Anglada, han vestit una samarreta taronja amb la inscripció: "Grup municipal PxC no vol corruptes ni prevaricació ni Visa d'Abadal". El tema de la Visa es refereix a la denúncia de la CUP a l'ús per finalitats personals alienes a la funció d'alcalde de la Visa municipal per part de Vila d'Abadal.

Al llarg del ple Fuentes i Catalán han votar diferent d'Anglada i Riera per poder així intervenir, donat que és el president del grup (Anglada) qui decideix quin regidor parla, a excepció de quan un regidor vota diferent al que ha dit el portaveu que llavors és l'alcalde qui els deixa parlat per tal que motivin el vot. Tot i això Anglada i Riera, com Fuentes i Catalán han coincidit votant en contra del Pla Director de Cooperació 2013-2016 donat que aquests fons haurien ser, segons ells, no per gent de fora, sinó per la de casa.

S'ha viscut una certa tensió, quan aprofitant el punt sobre l´ús de dependències municipals per l'Associació de Municipis per a la Independència (AMI), Juan Carles Fuentes a retret a l'alcalde que els despatxos municipals pels regidors només "abans i ara els pugui utilitzar Anglada i Riera", i lamentant que l'alcalde no els hi hagi donat despatxos on reunir-se. En aquest punt Fuentes i Vila d'Abadal s'han interromput amb desqualificacions, i l'alacalde ha cridat a l'ordre a Joan Carles Fuentes.

Aquest ple, com a l'anterior, alcaldia ha exigit que la premsa s'acredités amb anterioritat per poder ser a la Sala de Plens i ha fet seure al públic fora, en un lloc on difícilment es podia veure a la majoria de regidors

Anglada i Riera, s'han mogut un lloc aprofitant l'absència de Cristina Gayoso, quedant un espai lliure entre aquests i Fuentes i Catalán

El públic ha estat la major part del Ple fora per voluntat de l'alcalde. A última hora ha deixat entra a alguns.

ANGLADA CONTRA LA PEATONALITZACIÓ DEL PASSEIG. ESTRATÈGIA DE VILA D'ABADAL DE CREMAR A LA FUTURA CAP DE LLISTA DE CiU?

Si Anglada ja va dir que faria del no a la supressió dels contenidors d'escombraries i a la implantació de la recollida porta a porta amb dos dies a la setmana (de 8 a 10 del vespre) per cada tipus de residu (un horari que a un ciutadà com jo que ho recicla tot li resultaria impossible de complir) conscient de la revolta ciutadana que ha generat aquesta mesura quan es va fer a alguns ajuntaments bascos, ara també s'oposa a la peatonalització que vol implementar Vila d'Abadal, sense consens, i que podria cremar a la possible cap de llista de CDC, Anna Erra.

Així en el ple d'avui, amb motiu de l'aprovació del sistema de control d'accés de vehicles de veïns als carrers ja peatonalitzats, Anglada ha aprofitat per carregar contra la futura peatonalitació del Passeig i altres carrers que proposa Vila d'Abadal, i que ha hagut de defensar front les crítiques de les associacions de comerciants la regidora Anna Erra, que es postula com a cap de llista que vol CDC.

De fet a un any de la data de tancament de llistes per les properes municipals, les úniques dues llistes que tenen clar quin regidor actual serà el cap de llista són ERC, amb Joan Ballana, i Anglada que si no recupera la llista de PxC, ho farà com a Plataforma Vigatana. Iniciativa ja té cap de llista, Arnau Martí, que no és regidor.

La qüestió és que pels acors entre CDC i UDC, Vic i Salt eren les dues ciutats que encapçalava UDC. Però Vila d'Abadal fa més d'un any va abandonar UDC i va crear el Moviment Democràtic Català (MDC), al que s'hi va sumar el regidor d'UDC, Xavier Farrés.

Vila d'Abadal en principi no es tornarà a presentar, però sí que impulsa una candidatura "independentista unitària" de la que en formaria el seu MDC i Reagrupament. Per la seva banda UDC, força debilitada, que sembla que perd també el cap de llista de Salt, reivindica encapçalar la llista de CiU a VIC i proposaria l'únic regidor que conserva a Vic, el doctor Josep Arimany. Però CDC creu que la davallada de vots a Vic dels últims anys es deu en part als problemes d'UDC per tenir cap de llista, que fa 7 anys va haver de portar de Barcelona a Vila d'Abadal. Per això CDC creu que és hora de recuperar l'alcaldia i proposen a la mestra i regidora Anna Erra. I precisament hi ha qui veu en el fet que Erra hagi hagut de defensar unes peatonalitzacions que les associacions de comerciants rebutgen, com una estratègia de Vila d'Abadal de cremar-la.

Pel que fa a les altres candidatures, cap dels dos regidors del PSC encapçalaran la llista, i també hi haurà cares noves a ICV i la CUP. L´única cara coneguda que repetirà serà Anglada, sempre i quan no hi hagi alguna sentència judicial que ho impedeixi, sigui pel fet de la possible conducció de vehicle sense carnet, sigui per la denúncia d'apropiació indeguda de diners del partit que li ha fet l'actual direcció, sigui per l'agressió del 22 d'abril de 2012.

I si Anglada sacseja el tema de la recollida d'escombraries i la peatonalització, i Vila d'Abadal impulsa la candidatura independentista al marge de CDC, podria ser que Anglada en sortís beneficiat. És una evidència que CiU va perdre molts vots que van anar a PxC quan fa 7 anys UDC, mancada de cap de llista, porta a Vila d'Abadal de Barcelona. I fa tres anys, quan Vila d'Abadal va dir en plena campanya que si Anglada no baixava dels 4 regidors que tenia, seria que ell havia fracassat i conseqüentment no assumiria l'alcaldia, sembla va haver-hi votants de CiU que van votar a PxC, que va pujar de 4 a 5 regidors, per tal que marxés. Vila d'Abadal no va complir el que havia anunciat, i va assumir l'alcaldia.

Llegir resum del Ple a la web de l'Ajuntament

CDC creu que és hora de recuperar el lloc de cap de llista i proposa Anna Erra (esquerra), però sembla que l'alcalde Vila d'Abadal (foto) que impulsa una candidatura unitària independentista sense CDC, la vol cremar. Una jugada, com tantes de Vila d'Abadal, que han beneficiat a Anaglada.

UDC que ha perdut dos dels tres regidors que tenia a Vic, Vila d'Abadal i Farres, vol que la llista de CiU l'encapçali el regidor que els queda, el doctor Josep Arimany.

La elecciones europeas han vuelto a posicionar a los digitales identarios o ultras en favor de una u otra sigla.

Es público y notorio que Alerta Digital, dirigida por Armando Robles, impulsa SOLUCIONA. Candidatura que tras haber excluido a Democracia Nacional, la retirada de Luis Zapater y el desmentido de la participación de Miguel Bernad, de Manos Limpias, parece que será encabezada por el mismo Armando Robles, si consigue esta Semana Santa, superar el milagro de la multiplicación de las firmas y los avales. Mediterráneo Digital, de Edgar Sánchez Agulló, que hace dos años apoyó o colaboró con Via Democrática, partido impulsado por el ex Secretario General de PxC, Pablo Barranco, es la la excepción, y no se ha posicionado por ninguna y apenas informa las posibles candidaturas españolas a la europeas. Patriotas.org, por su parte, continua siendo el órgano de difusión de La España en Marcha, estando más cercano a Nudo patrota Español, que a La Falange o a Alianza Nacional

En cambio Minuto Digital, coincidiendo con el retorno a dicha cabecera de su fundadora, Yolanda Couceiro Morín, que estuvo apartada de la misma estos últimos años, da una gran cobertura a VOX, donde parece que milita Couceiro. No obstante Minuto Digital está informando también de la candidatura Impulso Social, que lidera Rafael López Diéguez (yerno de Blas Piñar) de Alternativa Española, de los cambios habidos en PxC (que no se presenta a las europeas) y ha publicado una serie de artículos del ultra histórico, Ernesto Milá, sobre la situación de la extrema derecha. Minuto Digital suele combinar españolismo centralista, críticas al PP, defensa de la familia, fotos de mujeres ligeras de ropa, islamofobia y críticas a la inmigración.

Yolanda Couceiro Morín, que firma en ocasiones como Yolanda Morín, tras haber militado en el PP basco (leer en Interviu su currículum), apoyó en 2010 a Josep Anglada y Plataforma X Catalunya, acudiendo y difundiendo sus actos. Dicha colaboración con PxC era simultanea a la creación de la sigla España y Libertad que ella lideraba y que se creía que podía ser una de las marcas o siglas de la extensión del proyecto de Angalda en España. Tras la salida de Pablo Barranco de PxC, no sólo apoyó a Pablo Barranco, sinó que Couceiro Morín fue candidata por Vía Democrática en la lista del Vendrell (Tarragona) en las elecciones municipales de mayo de 2011 en la que ocupó el honorífico último puesto.

Ahora, tras estar apartada de Minuto Digital, reaparece como Presidenta Editora mientras apoya y milita en VOX

Yolanda Couceiro Morín (segunda por la izquierda) en el acto de PxC en 2010, en Badalona, en contra del la cesión -pagando- de un antiguo cuartel de bomberos en desuso como espacio para orar durante el ramadán.

Y. Couceiro Morín junto a Anglada en dicho acto islamófobo

Vídeo de Couceiro en 2010 realizando una acción en Bilbao de la asociación España y Libertad

El poc conegut Frente X España, que ja es va manifestar la tarda del 12 d'octubre per Barcelona, ha suspès la manifestació que havia convocat per aquesta tarda, després de l'agressió que ha patit avui mateix el seu portaveu, David C, prop del seu domicili, sembla, a mans d'uns antifeixistes.

La manifestació "per la unitat d'Espanya" estava autoritzada i havia d'anar des de Via Laietana-Jaume I, fins el carrer Còrsega, on té la seu CiU.

A les 5 de la tarda s'han concentrat una vintena de simpatitzants d'aquest grup amb banderes a la boca de metro de Jaume I, i se'ls hi ha anunciat que a causa d'aquesta agressió, i de les identificacions que estaven els mossos d'esquadra se suspenia.

Personalment considero totalment condemnable, equívoc i contraproduent les agressions físiques, sigui a militants d'ultradreta fetes per atifeixistes, com també condemno, evidentment, les agressions d'ultres vers antifeixistes.

Agents de la BRIMO identificant a alguns dels militants de FxE a Via Laietana-Jaume I

Aquest grup format per una trentena de joves, es va donar a conèixer el 12 d'octubre en acabar l'acte de Montjuïc de La España en Marcha, que va anunciar des de la tribuna que aquella mateixa tarda es manifestaria des d'Urquinaona fins Pça Espanya. També es van manifestar fent el mateix itinerari el 16 de novembre i el 22 de desembre. A l'octubre van fer també una concentració davant la Delegació del Govern central del carrer Mallorca, contra l'alliberament de presos d'ETA amb motiu de la sentència sobre la retroactivitat de la doctrina Parot, i en van fer una altra el 6 de novembre davant del consolat grec de Barcelona, en solidaritat amb els dos militants d'Alba Daurada assassinats.

CONVOCATÒRIA D'AVUI
"Convocamos a todo aquel que no este dispuesto a ver como se rompe nuestra gran y corrompida nación por los oscuros intereses de aquellos que venden una mentira tras otra con el único fin de conducir al mundo a la mas pobre decadencia social y económica para enriquecerse aun mas ellos mientras nos esclavizan anulando nos como personas, acabando con todo recurso presente y futuro.

Basta de manipulaciones, basta de caer en su juego de confrontación, el problema no reside en un territorio si no en un terreno, el que hemos de adentrar para acabar con la tiranía que somete día tras día a aquellos que luchamos y tratamos de vivir. La unidad es el principio de todo, la unidad es la fuerza, la unidad es la llave de todo.

Que no os engañen, desde el sur hasta el norte desde el este hasta oeste todos somos hijos del mismo pueblo, todos somos miembros de la misma nación. !ESPAÑA!"

Fotos de la manifestació de F X E del 12 d'octubre de 2013

Imatge obtinguda de youtube dels incidents del 29 de març

Quan fa cinc anys l'Espanyol va marxar de l'estadi de Montjuïc per ubicar-se definitivament a Cornellà, la directiva va aprofitar-ho per desactivar les Brigadas Blanquiazules, en deixar-les sense un espai on ubicar-se i acabant amb el repartiment d'entrades gratuïtes per la penya ultra. Un penya que havia arribar a tenir 1.500 socis o seguidors i de la que han sortit bona part dels dirigents de grups ultres i skins, passats i presents, inclòs alguns del Casal Tramuntana o Plataforma X Catalunya.

Militants de PxC i simpatitzants de l'Espanyol, amb la bandera de Brigadas amb la calavera de les SS i la bandera amb el símbol racista de la creu celta, l'1 de juliol de 2012 a Salt, celebrant la victòria d'Espanya a l'Eurocopa

Les Brigades es van crear el 1985 en un moment que els seguidors de L'Espanyol i la Penya Juvenil de l'Espanyol ja havien patit diversos atacs i agressions físiques per part dels Boixos Nois. Van arribar tenir moltes seccions, com Skins Sarriá, Vándalos, Brigadas Aragón, Brigadas Tarraco, Seccion. Gerona, Peña Iñaki, Sección Don Simón, Brigada Vieja Guardia, Guardia Joven, Comando Vallés, Skins Gracia, Sección L'Hospitalet, Comando Navas, Nueva Centuria, Incalificables, etc. Algunes purament territorials i seguidores del club, però d'altres en algun moment van ser manifestament violentes amb objectius, àmbits d'actuació i accions que no tenien res a veure amb el futbol. Destaquen els Cusos, seguidors de l'Espanyol i lligats a Brigadas, però també vinculats als Ultras Sur del Madrid, alguns dels quals són ara a la presó per l'atac d'Stroika a Manresa de fa dos anys.

També alguns membres de Brigadas van ser jutjats i condemnats pel cas Hammerskin, on també hi estaven implicat dirigents dels Ultras Sur del Madrid L'acusació judicial dels empresonats pel cas Stroika, a l'hora d'enumerar els antecedents dels imputats, deixa clara la vinculació d'alguns membres de Brigadas Blanquizules amb els Hammerskins i la condemna judicial a aquests. El símbol de les Brigadas és la gens innocentcalavera Totenkopf de les SS sobre els colors del club.

INCIDENTS A "LA CURVA" EL 29 DE MARÇ

Per omplir la manca d'una grada jove d'animació la directiva de l'Espanyol va potenciar La Curva, espai on a més d'aquesta penya, també hi anaven antics dirigents de les Brigadas com David Riera i alguns coneguts militants o ex militants ultres, però sense que la seva presència fos preocupant. Però tot es va capgirar el passat 29 de març de 2014, en el partit entre l'Espanyol i el Barça, que va acabar amb uns enfrontaments mai vistos des que el club era a Cornellà.

Els fets més greus van passar al vestíbul del Gol de Cornellà, contigu a La Curva, quan uns seguidors exaltats de l'Espanyol van identificar a uns seguidors de Barça que eren allà amb entrades facilitades per una empresa. En escalfar-se els insults s'hi van interposar el mossos d'esquadra que van ser rebuts pels seguidors de l'Espanyol amb el llançament d'objectes i crits com "fills de puta, que torni la Guardia Civil!". Després al carrer es van tornar a produir incidents, amb contenidors bolcats i corredisses.

Vídeos dels incidents del 29 de març dins i fora del camp

ELS REGISTRES I IDENTIFICACIONS DE DIUMENGE A CORNELLÀ, CONTRAPRODUENTS?

La resposta del Departament d'Interior al brot violent de 29 de març, van ser els escorcolls de part dels membres de La Curva el passat diumenge 13 d'abril, poc abans de començar a Cornellà-El Prat el partit entre l'Espanyol i el Rayo. No se sap si els mossos pretenien identificar als autors dels aldarulls, comprovar que no portessin objectes susceptibles de ser llançats al camp o contra ells o seguidors de l'equip contrari o, també, fer un avís als qui havien participat en els fets del 29 de març. Així els mossos van conduir a alguns aficionats als lavabos on eren registrats, se'ls va demanar que es traguessin la jaqueta i alguns van ser parcialment despullats.

Aquests escorcolls van indignar als membres de La Curva que van abandonar el camp poc després de començar el partit, generant-se una polèmica sobre l'actitud de la policia i el paper del cap de seguretat de l'Espanyol, el mosso d'esquadra en excedència, Àlvar Mallafré, de qui denuncien que es seguidor del Barça.

El president de l'Espanyol, Joan Collet, també ha rebutjat la contundència dels mossos, si bé hi ha qui creu que el seu rebuig a l'actitud de la policia és només una declaració de cara a la galeria per no tensionar encara més la situació dins de l'estadi. El conseller Espadaler ha negat que hi hagi hagut una contundència excessiva en els escorcolls, i és evident que el que preocupa als mossos és una reaparició de les Brigadas tant a dins com a fora del camp. I es fa difícil saber si aquesta actuació policial haurà servit per que els violents es facin enrere o si, contrariament, els que van liderar les Brigadas trobin que ara és el seu moments per agafar el lideratge de la grada i tornar-se a fer sentir dins i fora del camp, i no només amb crits en favor de l'equip.

Xavier Rius
-----------------------------------------------

ACTUALITZAT DIMARTS 15 D'ABRIL:
LES IDENTIFICACIONS ES VAN FER PER ORDRE DEL JUTGE QUE INSTRUEIX DILIGÈNCIES DELS FETS DEL DIA 29
Les identificacions dels mossos de diumenge a La Curva de Cornellà es van fer en compliment d'unes diligències judicials pels incidents del dia 29 de març.
Així els mossos tenien ordre d'identificar algunes de els persones que apareixen en els diferents vídeos públics o fets pels mossos. Per aquest motiu 23 van ser obligats a entrar als lavabos on se'ls hi va demanar la filiació i van ser fotografiats.
Ahir al matí la comissària Cristina Manresa, de la Regió policial Metropolitana Sud es va reunir amb el president de l'Espanyol, Joan Collet, i el cap de seguretat, Àlvar Mallafré, per informar-los de les actuacions que no van ser indiscriminades, sinó amb l'únic objectiu d'identificar els responsables dels insults, agressions i fets vandàlics dins i fora de l'estadi.

COMUNICAT DE "LA CURVA":

El grup demana explicacions al cap de seguretat blanc-i-blau, Àlvar Mallafré, de qui diuen "no ha estat a l'altura"

Ante los lamentables hechos acontecidos ayer en el estadio del Real club deportivo Espanyol en el partido entre el RCDE y el Rayo Vallecano queremos comunicar lo siguiente.

UNO: Instamos a todos nuestros socios así como resto de aficionados de
nuestro club que ayer fueron humillados al entrar en nuestro estadio, que fueron llevados de manera aleatoria a los lavabos para ser filmados como delincuentes, que fueron obligados a quitarse prendas de ropa, etc... que se comuniquen con nosotros vía mensaje privado de esta página cuanto antes mejor. Es importante porque independientemente de lo que haga el club para defendernos, vamos a presentar una denuncia conjunta para el esclarecimiento de estos hechos, no obstante confiamos en que los directivos del RCDE obren en consecuencia y tomen medidas rápidamente.

DOS: Ante lo que se vio ayer desde la apertura de accesos al estadio varios representantes de la Curva intentaron mediar con policía y jefe de seguridad del RCDE para intentar evitar el atropello que se iba a producir, fueron evitados y contestados con evasivas. Durante la semana los mismos representantes habían mostrado su inquietud por este partido.

TRES: El nuevo jefe de seguridad ha demostrado no estar a la altura, no conocer el club, y le ha abierto las puertas de la casa de todos los pericos a un mando policial que bajo nuestra humilde opinión se debería preocupar un poquito más de la imagen que ayer dio de la policía autonómica catalana. Por eso exigimos explicaciones del Jefe de seguridad del RCDE ya que se cedieron las instalaciones del club para tales identificaciones, así como esperamos que mossos y el departament d'interior no pasen por alto la gravedad de lo que sucedió ayer.

CUATRO: Agradecer a todos nuestros socios que nos apoyaron en un desalojo de la grada rápido, pacífico y ejemplar, agradecer a todos los socios de todos los sectores del campo su apoyo, desde la federación de peñas hasta empleados del club. Agradecer a los medios de comunicación que de buena voluntad se han acercado para interesarse, no queremos hablar en caliente, pero pronto hablaremos con todos vosotros.

Ayer nos vimos obligados a tomar una dura decisión, cesar la animación de lo que más queremos, del club de nuestros amores. Volveremos el próximo partido con más fuerza que nunca.

CURVA RCDE, NO NOS RENDIREMOS JAMAS.

Llegir comunicat de La Curva a Pericosonline

Vídeo de La Curva de l'Espanyol

XAVIER RIUS, dimecres 16 d'abril de 2014

Per a la majoria, votar a les municipals només és possible si abans s'obté la nacionalitat espanyola

En les consultes per la independència celebrades entre el 2009 i el 2011, amb les quals es va iniciar el procés que viu Catalu-nya, es va animar a votar els immigrants, fins i tot els que no tenien papers. A Vic aquella consulta es va realitzar el desembre de l'any 2009, i el mateix alcalde que havia animat els irregulars a votar va decidir una setmana després que havien de ser eliminats del padró municipal els que no tinguessin permís de residència, els quals pretenia denunciar per expulsar-los d'Espanya. Aquella proposta sobre el padró no va prosperar, per l'obligatorietat que tenen els municipis d'empadronar, però va posar sobre la taula la poca coherència d'alguns polítics, que passen de proclamar que tothom que viu i treballa a Catalu-nya és català -i per tant ha de votar sobre la independència- a proposar la setmana següent l'expulsió d'una part d'aquest col·lectiu.

AMB MOTIU de la consulta del 9-N, l'Assemblea Nacional Catalana i alguns dels partits que la impulsen defensen que els immigrants amb papers han de poder votar. El fet que el PSC decidís obrir les seves eleccions primàries de Barcelona als immigrants amb permís de residència (hi van participar 150 dels 22.000 pakistanesos que hi ha a la ciutat) va generar una controvèrsia interessada, en què alguns van posar en dubte la transparència d'aquelles primàries. Però el problema de fons és la consideració o no dels estrangers, sobretot els de certs orígens, com a ciutadans de ple dret, més enllà de si tenen el permís de dos o de cinc anys o de si ja estan tramitant la nacionalitat espanyola. Hi ha immigrants sense papers que parlen bé el castellà o el català. I n'hi ha altres que tenen papers però que només saben quatre frases per poder anar a comprar.

Un dels acords del Pacte Nacional d'Immigració del 2008 va ser l'aprovació de la llei d'acollida catalana, que vinculava les renovacions de permisos i les acreditacions per a l'obtenció de la nacionalitat a la realització de cursos i l'adquisició de competències lingüístiques. Però amb les retallades, els fons amb què se sufragaven aquells cursos van quedar reduïts gairebé a zero. El Pacte Nacional d'Immigració va acordar promoure els canvis per atorgar el dret de vot a les municipals als estrangers extracomunitaris amb permís de llarga durada. Un any abans, el Congrés havia aprovat per unanimitat una moció per concedir el dret de vot a les municipals als immigrants amb uns anys de residència, i havia instat que es firmessin acords de reciprocitat amb els països de procedència. La regulació del dret de vot dels immigrants en eleccions locals havia de ser una manera de corregir la desconnexió entre els que gestionen el municipi i aquesta gran part de ciutadans que viuen i paguen impostos però que no poden decidir sobre la seva ciutat. A Ciutat Vella, on es va generar la controvèrsia per la presència de pakistanesos a les primàries del PSC, el 44% de la població és estrangera. ¿A qui representa el regidor del districte si gairebé la meitat de la població no pot votar?

Tot i que el PP va recolzar inicialment fer efectiu el dret de vot dels immigrants a les municipals, finalment no es va poder generalitzar a l'oposar-se el mateix PP que es firmessin acords amb el Marroc i altres països. Avui només poden votar els ciutadans comunitaris i els de Bolívia, Xile, Colòmbia, l'Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, el Paraguai i el Perú.

L'única manera d'accedir al dret de vot per a la majoria d'immigrants és obtenint la nacionalitat espanyola. Però la llei és molt diferent per als uns i per als altres. Mentre els llatinoamericans poden sol·licitar la nacionalitat amb dos anys de residència (i els tràmits s'allarguen fins a tres anys més), els originaris del Marroc, el Senegal, el Pakistan o la Xina no poden demanar-la fins que acrediten 10 anys continuats amb papers. Així, es donen casos de nacionals llatinoamericans que seran espanyols de ple dret, i podran votar en tots els comicis, abans d'aconseguir el dret al vot a les municipals com a estrangers. En canvi, els procedents del Pakistan, el Marroc, Gàmbia o la Xina tenen vetada la possibilitat de votar a les municipals i han d'acreditar 10 anys continuats al país amb papers per iniciar els llargs tràmits per a la nacionalitat.

Unes diferències a l'hora d'accedir als diferents graus de ciutadania que lamentablement no valoren els estrangers de manera igual d'acord amb el seu arrelament, les seves capacitats lingüístiques i els seus anys de residència, sinó per criteris selectius segons l'origen, i això no ajuda a cohesionar el teixit social i pot motivar que qui governa actuï de manera diferent segons si poden votar o no aquells a qui administra.

Leer en castellano en El Periódico
Llegir en català a El Periódico

Miércoles, 16 de abril del 2014

En las consultas por la independencia celebradas entre el 2009 y el 2011, con las que se inició el proceso que vive Catalunya, se

animó a votar a los inmigrantes, incluso a los que no tenían papeles. En Vic esa consulta se realizó en diciembre del 2009, y el mismo alcalde que había animado a los irregulares a votar decidió una semana después que debían ser eliminados del padrón municipal los que no tuvieran permiso de residencia, a los que pretendía denunciar para expulsarlos de España. Esa propuesta sobre el padrón no prosperó, dada la obligatoriedad que tienen los municipios de empadronar, pero puso sobre la mesa la poca coherencia de algunos políticos, que pasan de proclamar que todo el que vive y trabaja en Catalunya es catalán -y por lo tanto debe votar sobre la independencia- a proponer la semana siguiente la expulsión de una parte de ese colectivo.

CON MOTIVO de la consulta del 9-N, la Assemblea Nacional Catalana y algunos de los partidos que la impulsan defienden que los inmigrantes con papeles deben poder votar. El hecho de que el PSC decidiera abrir sus elecciones primarias de Barcelona a los inmigrantes con permiso de residencia (participaron 150 de los 22.000 paquistanís que hay en la ciudad) generó una controversia interesada, en la que algunos pusieron en duda la transparencia de dichas primarias. Pero el problema de fondo es la consideración o no de los extranjeros, sobre todo los de ciertos orígenes, como ciudadanos de pleno derecho, más allá de si tienen el permiso de dos o cinco años o de si están tramitando ya la nacionalidad española. Hay inmigrantes sinpapeles que hablan bien el castellano o el catalán. Y hay otros con papeles que solo saben cuatro frases para ir a comprar.

Uno de los acuerdos del Pacte Nacional d'Immigració del 2008 fue la aprobación de la ley de acogida catalana, que vinculaba las renovaciones de permisos y las acreditaciones para la obtención de la nacionalidad a la realización de cursos y la adquisición de competencias lingüísticas. Pero con los recortes, los fondos con los que se sufragaban estos cursos quedaron reducidos casi a cero. El Pacte Nacional d'Immigració acordó promover los cambios para otorgar el derecho de voto en las municipales a los extranjeros extracomunitarios con permiso de larga duración. Un año antes, el Congreso había aprobado por unanimidad una moción para conceder el derecho de voto en las municipales a los inmigrantes con unos años de residencia, e instado a que se firmaran acuerdos de reciprocidad con los países de procedencia. La regulación del derecho de voto de los inmigrantes en elecciones locales debía ser una manera de corregir la desconexión entre quienes gestionan el municipio y esa gran parte de ciudadanos que viven y pagan impuestos pero no pueden decidir sobre su ciudad. En Ciutat Vella, donde se generó la controversia por la presencia de paquistanís en las primarias del PSC, el 44% de la población es extranjera. ¿A quienes representa el concejal del distrito si casi la mitad de la población no puede votar?

Pese a que el PP apoyó inicialmente hacer efectivo el derecho de voto de los inmigrantes en las municipales, finalmente no pudo generalizarse al oponerse el mismo PP a que se firmaran acuerdos con Marruecos y otros países. Hoy solo pueden votar los ciudadanos comunitarios y los de Bolivia, Chile, Colombia, Ecuador, Islandia, Noruega, Nueva Zelanda, Paraguay y Perú.

La única manera de acceder al derecho de voto para la mayoría de inmigrantes es obteniendo la nacionalidad española. Pero la ley es muy distinta para unos y otros. Mientras los latinoamericanos pueden solicitar la nacionalidad con dos años de residencia (y los trámites se alargan hasta otros tres años), los originarios de Marruecos, Senegal, Pakistán o China no pueden pedirla hasta que acreditan 10 años continuados con papeles. Así, se dan casos de nacionales latinoamericanos que serán españoles de pleno derecho, pudiendo votar en todos los comicios, antes de conseguir el derecho al voto en las municipales como extranjero. En cambio, los procedentes de Pakistán, Marruecos, Gambia o China tienen vetada la posibilidad de votar en las municipales y deben acreditar 10 años continuados con papeles para iniciar los largos trámites para la nacionalidad.

Unas diferencias a la hora de acceder a los distintos grados de ciudadanía que lamentablemente no valoran a los extranjeros de manera igual de acuerdo con su arraigo, sus capacidades lingüísticas y sus años de residencia, sino por criterios selectivos según el origen, lo que no ayuda a cohesionar el tejido social y puede motivar que quien gobierna actúe de manera distinta según si pueden o no votar aquellos a los que administra.

On trobar "AMOR A LA CARTA" aquest Sant Jordi 2014

A Barcelona la tenen segur a La Casa del Llibre de Passeig de Gràcia, entre València i Aragó, a les prestatgeries de novel·les d'autors catalans amb els de la lletra R. També tenen a Sociologia "Xenofòbia a Catalunya".
A Moià a la llibreria Grau. No és als prestatges de novel·la, sinó al de Col·lecció Local.
A Girona a la Llibreria 22, carrer Hortes, 22

A L'Hospitalet a la llibreria Perutxo.
També hi és a algunes ABACUS

Comentari al Punt Avui (clica)
Jordi Capdevila, 25/1/2013

Intriga en la correspondència amorosa

Els correus electrònics encara no han pogut posar fi a l'amor manuscrit tramés per correu ordinari ni tampoc s'ha fos el desfici dels carters de tota la vida per aconseguir lliurar les cartes a la persona amb destinació equivocada. Almenys és el que passa a Joan, un carter divorciat, que en un canvi de ruta, rep molt sovint una carta per Andreu Roca amb l'adreça d'un edifici enderrocat i tramesa per una persona de nom Olga. El protocol de correus diu que en aquests casos la carta s'ha de destruir. Però la tafaneria del carter fa que a contrallum percebi que són textos manuscrits. Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Uns dies de recerca minuciosa i nits sense dormir portaran en Joan a tot de peripècies fins que coneix l'Olga i li obre el cor. Un joc de malentesos i confessions permetrà que el protagonista s'adoni que a la vida hi ha molts camins a seguir, i de molt difícil elecció. Especialment per persones amb infantesa difícil, viscuda en entorns amb maltractaments i menyspreu masclista.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Amor a la carta

Xavier Rius

Editorial:
Raima Edicions
(Moià, 2012)
Pàgines: 176
Preu: 17 euros

ARGUMENT:
En Joan, un carter divorciat que l'any 1996 treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que al cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'dentificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere.
Una història que enganxa, amb tombs inesperats o no tot és el que sembla, però finalment tot encaixa i amb final esperançat.

Fragment del capítol segon:

...Cada matí, només arribar a correus, classificava encuriosit les cartes cercant-ne una de nova, mentre em retreia no haver obert les anteriors. Més tard, quan en fer el repartiment passava pel descampat ple de bassals del carrer Cartago, on abans hi havia aquelles torres, em preguntava per quins set sous les continuava enviant allà, em preguntava per què escrivia a l’Andreu, em preguntava què se n’havia fet. Uns dubtes que no s’acalaririen uns dies més tard quan va arribar a les meves mans una segona carta.

Dimarts, 5 de novembre de 1996

Hola, Andreu,

Avui he anat a sopar al restaurant xinès que tant ens agradava. Aquell on havíem anat tantes vegades, aquell on després de repetir-me que allò no tornaria a passar, que mai més no em tornaries a fer mal, em vas demanar perdó i jo et vaig prometre que estaria sempre al teu costat per ajudar-te. Moltes vegades m'hi havia aturat al davant, però fins avui no he estat capaç d’entrar-hi. Una força superior m'ho impedia; la por de trencar els nostres records, el ressò encara present de les teves paraules, esdevenien un mur més fort que la meva voluntat.

En traspassar la porta, han sonat les campanetes. Te'n recordes? Que en són de boniques! No estava ple, només hi havia vuit o deu persones. Taula només per un, senyora? m'ha preguntat la cambrera, com si es recordés de tu, com si notés la teva absència.M'ha acompanyat fins a la taula del racó, sota el quadre del riu, els cedres i les barques, la nostra taula, la de sempre. He rellegit el meú de nit dues vegades. Amanida xinesa, arròs amb gambes i verdures, pollastre al curry i vi rosat, he triat. M'havia assegut de cara a la porta, però, cada vegada que s'obria, quelcom se'm movia per dins, com si esperés la teva arribada. Encara no m'havia pres la meitat de l'amanida, quan
se m'ha fet un nus a l'estòmac. Llavors m'he canviat de cadira, de cara a la peixera, en el teu lloc. M’ he begut d'un glop mig got de vi, he tancat uns instants els ulls i he recordat allò que em vas dir quan pensaves que potser em deixaries, que calia que continués sempre endavant. He reprimit les ganes de plorar i m'he limitat a observar l'anar i venir, pausat però constant dels peixos; aquells peixos vermells que deies que podien viure seixanta o setanta anys, que envellirien amb el nostre amor.

Quan m'han portat el segon plat m'he adonat que em mancava alguna cosa. He anat a la màquina i he comprat un paquet de tabac. He encès una cigarreta. Només he fet quatre o cinc calades, jo continuo igual, gairebé no fumo, ja ho saps. El que m'agrada és l'olor i la dansa del fum i mentre es consumia lentament en el cendrer, mentre la seva aroma es fonia amb les olors de las gambes, les verdures i el curri, l'angoixa que em premia l'estòmac s'ha anat esvaint.

Tu no hi eres, i l'ampolla de vi per a mi sola ha estat massa. M'ha pujat una mica. Si t'hagués tingut al meu costat hauria rigut, potser hauria deixat anar algunes d'aquelles bestieses tan meves, però la melangia de tu, l'enyorança d'un passat al que m'agafo, m'ha envaït dolçament sense fer preguntes, sense necessitat de respostes.

No m'he acabat el pollastre. Faltaves tu i no t'has pres el que sobrava. Després de postres, gelat de vainilla amb nous, com sempre. He anat al lavabo i m'he pintat els llavis, com a tu t'agrada. Però, en tornar cap a la taula, m'he vist reflectida al mirall de darrera la peixera, sola, sense ningú que m'esperés per picar-me l'ullet o llençar-me aquell petó que jo rebria complaguda.

He caminat sense pressa fins a casa, mentre em retreia per què et vaig perdre, mentre em retreia els errors que vam cometre. Tu no has pujat. Estava, millor dit, estic encara, una mica beguda. Estirada al sofà, m'he descordat la brusa i m'he deixat abraçar per records de tendresa. M'acaronava i tu et gronxaves pels meus sentiments. T'he esperat en va, tu no venies. Després he anat al llit, he intentat dormir i no podia. I ara, desvetllada, t'escric per retrobar-te.

Saps? Dissabte passat vaig anar a Sant Medir i la Font Groga. La tardor avança i els castanyers i els roures de Collserola ja han perdut els grocs; ara són ben marrons. Diumenge farà deu anys que allà, a la font, em vas dir per primer cop t'estimo. Jo, com cada any, hi aniré i t'enyoraré mentre contemplo com els arbres es despullen i perden les fulles.
Olga

Avui 20 d'abril de 2014, grups neonazis d'arreu del món commemoren en privat el 125 aniversari del naixement d'Adolf Hitler. Alguns d'aquest grups tenen un calendari pel que avui és el dia 1 de l'any 125 de la nova era. Aquest era el cas del Círculo d'Estudios Indoeuropeos (CEI) que va ser jutjat a Barcelona fa 5 anys.

Tot i que els actes de commemoració, a causa de les conseqüències legals que poden tenir, es fan en privat difoses a foros o grups de Facebook tancats, alguns grups espanyols com Devenir Europeu o Alianza Nacional fan esment de l'efemèride a les seves xarxes social en obert i algun grup farà algun acte la setmana propera.

De tota manera la majoria de dirigents ultres que admiren Hitler i tenen esvàstiques o bustos de Hitler al menjador de casa seva se n'amaguen. Molts neonazis es limiten avui a fet twitts amb el 88 (Heil Hitler), 18 (Adolf Hitler) o el número 14. El 14 són "Les catorze paraules" pronunciades per David Lane: "Hem d'assegurar l'existència del nostre poble i un futur pels nens blancs","We must secure the existence of our people and a future for White children"Però alguns diuen que el veritable significat de les 14 paraules a Europa és: "Wir müssen die Existenz unserer Rasse und eine Zukunft für die weissen Kinder schützen" (Hem d'assegurar l'existència de la nostra raça i un futurs pels nens aris).

Potser és més honest declarar el que es pensa, que no amagar-ho i després, com va tuitejar fa dos mesos Josep Anglada sobre algú amb molt pes al partit (clica), que aquest dirigent que continua al partit "identitari", tingui -ho hagi tingut- certa bandera o cert bust al menjador o l'estudi de casa.

REPRODUEIXO DE NOU L'ARTICLE QUE VAIG PUBLICAR FA TRES SETMANES AL PERIÓDICO

un continent destruït de nou per la guerra. I precisament, per evitar noves guerres en què guanyés qui guanyés perdíem tots, el 1951 es va crear la Comunitat Econòmica del Carbó i de l'Acer que donaria pas al Mercat Comú, i anys més tard a la Unió Europea en què els estats cedirien part de la seva sobirania econòmica, monetària i de fronteres a la Unió, en el marc d'un espai comú en el qual els ciutadans estarien emparats per l'anomenada Carta de Drets Fonamentals de la UE .

Cinc setmanes després de l'aniversari de Hitler se celebraran les eleccions europees. Unes eleccions que segons tots els sondejos, i com hem vist aquest diumenge a França a les eleccions municipals, la ultradreta xenòfoba i eurófoba ha obtingut excel·lents resultats. Hi ha qui diu que és exagerat qualificar el Front Nacional de Marine Le Pen de racista o nostàlgic del nazisme. Però el seu pare Jean Marie Le Pen va ser condemnat el 2008 per minimitzar la barbàrie nazi, el 1998 per negar la igualtat de les diferents races, i el 1989 per negar l'existència de les cambres de gas .

Es diu que el Front Nacional de Marine Le Pen no és d'ultradreta sinó senzillament identitari. Però fins fa un any el número tres del partit, l'eurodiputat Bruno Gollnisch, era president de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals de la qual forma part l'antisemita i antigitano, Jobbik hongarès que reivindica el règim feixista de la Creu Flechada que va exterminar als jueus d'Hongria.
Certament Marine Le Pen ha volgut donar una nova imatge de moderació i ha aconseguit amb èxit que al FN convisquin negacionistes de l'Holocaust antisemites amb islamòfobs que consideren a Israel el baluard d'Occident davant l'islam. I en aquesta línia Marine s'ha aliat amb l'holandès Geert Wilders del Partit per la Llibertat, marcant distància amb els que no amaguen la comprensió o enyorança dels diferents feixismes i totalitarismes. Així Marine Le Pen i Geert Wilders centren el seu discurs en un rebuig a la immigració, sobretot la islàmica i proposen sortir de l'euro i recuperar el control de les fronteres nacionals .

Però no ens enganyem. Per més que l'espai econòmic i ciutadà europeu no sigui com vam somiar, les propostes del FN són inviables sense un gran consens de tota la classe política i implicarien grans costos econòmics i comercials a curt i mig termini. És cert que la Unió Europea va pecar d'ingenuïtat en pactar les condicions d'ingrés de Romania i Bulgària en no plantejar prèviament unes polítiques d'integració de les seves comunitats gitanes que, després de caure el comunisme, es van convertir en el boc expiatori de les seves febles democràcies, retornant aquests ciutadans a unes maneres de vida endogàmiques i a un nomadisme que, gràcies a la llibertat de circulació europea, va multiplicar per deu la distància geogràfica per la que es movien els seus besavis. Però una cosa és reconèixer la problemàtica derivada de l'assentament d'uns milers de gitanos romanesos a França i una altra sobredimensionar el problema i fer-ne bandera mediàtica i electoral.

De la mateixa manera, una cosa és discrepar d'interpretacions de l'islam contràries a la interculturalitat i la laïcitat, de les que en són víctimes principals les noves generacions descendents de magribins a Europa, i una altra és la islamofòbia ètnica i cultural que criminalitza milions de persones i els empeny a tancar-se al gueto ètnic com a defensa d'una societat que els assenyala .

La qüestió que ha de preocupar no és únicament que a França el Front Nacional hagi guanyat en 11 ciutats, sinó que la dreta o la mateixa esquerra assumeixin part de les seves tesis. Manuel Valls ara nomenat Primer Ministre, va destacar com a Ministre de l'Interior per les expulsions de gitanos romanesos o kosovars, generant tempestes mediàtiques que van legitimar el discurs de duresa, per més que aquestes mesures siguin políticament poc o gens eficaços sinó van acompanyades d'un pacte europeu per afrontar la situació de marginalitat i precarietat d'aquests col·lectius .

A les pròximes eleccions europees la ultradreta concorrerà amb tres cartells de campanya . El de Le Pen i Geert Wilders, amb un discurs islamòfob, antiimmigració, partidari de recuperar fronteres nacionals i contrari a Brussel·les; el dels clarament neonazis liderats per hongaresos i grecs que diuen sense embuts el que Marine Le Pen demana al seu pare que es calli. I en tercer lloc els identitaris euroescèptics que, sense fer bandera de la xenofòbia, demanaran restriccions a la immigració, la sortida de la Unió Europea i l'euro. Però la principal conseqüència d'aquest ascens de la ultradreta no serà que aquesta tripliqui els seus escons a Estrasburg, sinó que, per la pressió que genera i per la desafecció dels votants de centre i esquerra, aquests partits assumeixin part del seu discurs.

Llegir en català a El Periódico
Leer en castellano en El Periódico

---------------------------------------------------

Hoy 20 de abril de 2014, grupos neonazis de todo el mundo conmemoran en privado el 125 aniversario del nacimiento de Adolf Hitler. Algunos de estos grupos tienen un calendario por lo que hoy es el día 1 del año 125 de la nueva era. Este es el caso del Círculo de Estudios Indoeuropeos, juzgado en Barcelona hace cinco años.Aunque los actos de conmemoración, debido a las consecuencias legales que pueden tener, se hacen en privado difundidas en foros o grupos de Facebook cerrados, algunos grupos españoles como Devenir Europeo o Alianza Nacional hacen mención de la efeméride en sus redes sociales en abierto y algún grupo hará algún acto la semana próxima .
De todos modos la mayoría de dirigentes ultras que admiran a Hitler y tienen esvásticas o bustos de Hitler en el comedor de su casa se esconden . Muchos neonazis se limitan hoy a hecho twitts con el 88 ( Heil Hitler ), 18 ( Adolf Hitler ) o el número 14. El 14 son " Las catorce palabras " pronunciadas por David Lane: "Debemos asegurar la existencia de nuestro pueblo y un futuro para los niños blancos", " We must secure the existence of our people and a future for White children. "Pero algunos dicen que el verdadero significado de las 14 palabras en Europa es: "Wir müssen die Existenz Unser Rasse und eine Zukunft für die weissen Kinder Schützen" (Debemos asegurar la existencia de nuestra raza y un futuro para los niños arios).
Quizás es más honesto declarar lo que se piensa, que no esconderlo y después, como tuiteó hace dos meses Josep Anglada sobre alguien con mucho peso en el PxC (pincha aquí), que este dirigente que continua en el partido "identitario", tenga -o haya tenido- cierta bandera o cierto busto en el comedor o el estudio de casa.

El president d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, i el Jefe Nacional de Falange, Manuel Andrino, declararan demà a la Fiscalia de l'Audiència Provincial de Madrid en relació als discursos que van fer en favor de la lluita armada o la violència política contra el separatisme i el nacionalisme català el 12 d'octubre passat a Montjuïc, en la celebració del Dia de la Hispanidad organitzat per La España en Marcha.

Pedro Pablo Peña i Manuel Andrino van ser citats a declarar a Barcelona el 6 de març passat, però Peña no s'hi va presentar al·legant que tenia una vista al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, mentre Andrino, sense tenir cap impediment legal per venir a Barcelona, va demanar poder fer-ho des de Madrid.

Pedro Pablo Peña, fent el seu discurs.

Andrino, el 12 d'octubre a Barcelona, al centre de la foto

Davant de la citació del 6 de març a Barcelona Pedro Pablo Peña, va fer aquest comunicat:

Pues bien, ante esta citación y las Diligencias que la motivan, expongo:

1) La única incitación al odio es la que promueven Artur Mas y sus socios de gobierno, CiU, ERC y toda la caterva de asociaciones separatistas, amparados en las Instituciones de la Generalidad y valiéndose de la debilidad del Gobierno de la Nación.

2) Que me reafirmo en cada palabra y en cada coma del discurso que tuve el honor de pronunciar en el acto de Montjuich, y reitero el contenido de mis declaraciones ante los Medios de Comunicación que me entrevistaron.

Probablemente me quedé corto.

3) Que, por decirlo de una manera correcta, me importan una higa la Fiscalía y los fiscales, que han permanecido mudos ante los actos de traición a España, de sedición y de vulneración del orden constitucional, cometidos por Artur Mas y su secuaces, y arremeten contra quienes defendemos la sagrada unidad de la Nación, cumpliendo nuestro deber de españoles.

4) Que las diligencias que abran o puedan abrir los esbirros del Régimen nos las pasamos por el arco del triunfo.

5) Que, como dijo José Antonio Primo de Rivera, Mártir de la Causa Española, “el separatismo es un crimen que no perdonaremos.” A buen entendedor, con pocas palabras bastan.

Fdo.: Pedro Pablo Peña (Presidente Alianza Nacional)

Anar a la web d'Alianza Nacional

La España en Marcha, incialment formada per Alianza Nacional, La Falange (FE), Nudo Patriota Español, Movimiento Católico Español y Democracia Nacional van ser els autors de l'atac o irrupció a l'acte de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre passat. Actualment Democracia Nacional ja no forma part d'aquesta coordinadora o plataforma.
És probable que demà Peña i Andrino aprofitin el ressò mediàtic de la compareixença als jutjats per fer pública la candidatura a les eleccions europees de La España en Marcha, en el cas que hagin aconseguit els avals de 50 càrrecs públics (regidors). El termini per presentar candidatures amb els avals acaba avui.

Citació per declarar el 6 de març a Barcelona que en no comparèixer aquell dia, tindrà lloc demà a Madrid

IMPUTACIÓ PER L'ATAC A LA SEU D ELA GENERALITAT L'11 DE SETEMBRE

D'altra banda el jutge, Juan Javier Pérez, titular del Jutjat d'Instrucció número 11 de Madrid va fer públic fa dues setmanes la resolució per la que imputa a 15 membres de La España en Marcha, que van participar a l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid el passat 11 de setembre per uns delictes de desordre públic, atemptat a l'autoritat, amenaces i danys, a més de tres faltes per lesions a un càmera de TV3, al delegat de la Generalitat a Madrid i al diputat Sánchez Llibre.

Ayer se cerró el plazo para la presentación de las candidaturas a las elecciones europeas y son cinco las candidaturas ultras o socialpatriotas que afirman haber presentado la lista con el aval de 50 cargos públicos que exige la ley. En todo caso mañana se publicarán en el BOE y puede que alguna lista que mañana aparezca en el Boletín Oficial, si no ha cumpildo los requisitos, sea anulada y no sea proclamada. Éstas son:

1.Impulso Social, coalición de Alternativa Española (AES), Comunión Tradicionalista Carlista y Familia y Vida. Se la considera ultracatólica y socialpatriota, cuestiona el sistema autonómico, rechaza la despenalización de cualquier suspuesto de aborto, discrepa del modelo de pertenencia a la Unión Europea reivindicando la recuperación de la soberanía política y económica cedida a Bruselas, pero no cuestiona la democracia parlamentaria. La encabeza Rafael López Diéguez, yerno del fallecido Blas Piñar.

2.Falange Española de las JONS, grupo distinto a La Falange (FE) que está integrada en La España en Marcha. La encabeza Norberto Pico, Jefe Nacional de FE de las JONS.

3. La España en Marcha, formada por Alianza Nacional, Nudo Patrita Español, La Falange (FE) y Movimiento Católico Español. Democracia Nacional fue apartada de La España en Marcha tras proponer que ésta se presentara conjuntamente con Soluciona. Estará encabezada por Jesús Muñóz, jefe de información y prensa de Sindicato de Trabajadores Nacional Sindicalista. Ocuparan los últimos puestos de la lista, Pedro Peña, presidente de Alianza Nacional y Manuel Andrino, jefe nacional de La Falange.

Manuel Andrino de La Falange y Pedro Pablo Peña, entregando las firmas en la Junta Electoral Central

4. Democracia Nacional (DN) pese a que este grupo deseaba unificar las candidaturas de La España en Marcha y Soluciona, finalmente Soluciona les excluyó. La encabeza el profeosr y jurista Luis Zapater que hasta hace unas semanas hacía campaña con Soluciona.

Luis Zapater en el acto de Soluciona en Barcelona

5.Movimiento Social Republicano (MSR) Encabeza la lista su secretario general, Juan Antonio Llopart, seguido de Jacinto García Llorente, concejal del MSR en Heras de Ayuso, Guadalajara.

J.A. Llopart, con la bandera del MSR, el pasado 11 de septiembre en Barcelona

SOLUCIONA, aduciendo un accidente tráfico ayer por la tarde de uno de los responsables de llevar las firmas, no ha presentado candidatura. Debo decir que sorprendió que Soluciona anunciara que, en lugar de buscar el aval de 50 concejales, optara por las 15.000 firmas validadas.

Para obtener un eurodiputado se precisan entre 250.000 y 300.000 votos, y a las pasadas elecciones se presentaron por separado las siguientes candidaturas: Alternativa Española (AES) que obtuvo 19.583 votos; Familia y Vida, que obtuvo 10.456; FE-JONS, 10.031; Democracia Nacional, 9.950; Frente Nacional, 7.970; Movimiento Social Republicano, 6.009; y Falange Auténtica, 5.165 votos.

ANDRINO Y P P PEÑA DECLARAN ANTE LA FISCAL DE DELITOS DE ODIO DE MADRID POR SUS OPINIONES FAVORABLES A LA VIOLENCIA CONTRA EL EL NACIONALISMO CATALÁN. PEÑA DENUNCIADO POR INJURIAS GRAVES AL FISCAL M. ANGEL AGUILAR

Por otro lado esta mañana Manuel Andrino, Jefe Nacional de La Falange, y Pedro Pablo Peña, presidente de Alianza Nacional, han comparecido a declarar ante la Fiscal Coordinadora de Delitos de Odio y Discriminación de Madrid, por las declaraciones que realizaron el 12 de octubre en Barcelona en el acto de La España en Marcha, defendiendo o legitimando la lucha armada contra el separatismo y el nacionalismo catalán.

La declaración se ha realizado en Madrid después que ambos no comparecieran el 6 de marzo en Barcelona, cuando fueron citados por el Fiscal coordinador de delitos de odio y discriminación de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar.

Están denunciados -imputados todavía no- por un delito de incitacion al odio y la violencia por motivos de ideología, tipificado en el artículo 510 del Código Penal.

Peña está denunciado también por unos delitos de injurias graves, tipificadas en los artículos 208 y 209, a raiz del escrito posterior publicado con motivo de su citación en Barcelona, diciendo que se "pasaba por el arco de triunfo" las diligencias que hicieran "los esbirrios del régimen". El presidente de AN se ha ratificado en lo que dijo el 12 de octubre, pero a continuación se ha negado a responder las preguntas de la fiscal "hasta que Artur Mas no sea procesado e imputado por sedición"

Texto del escrito de P Pablo Peña, motivo de la segunda denuncia conta él:

Pues bien, ante esta citación y las Diligencias que la motivan, expongo:
1) La única incitación al odio es la que promueven Artur Mas y sus socios de gobierno, CiU, ERC y toda la caterva de asociaciones separatistas, amparados en las Instituciones de la Generalidad y valiéndose de la debilidad del Gobierno de la Nación.
2) Que me reafirmo en cada palabra y en cada coma del discurso que tuve el honor de pronunciar en el acto de Montjuich, y reitero el contenido de mis declaraciones ante los Medios de Comunicación que me entrevistaron.
Probablemente me quedé corto.
3) Que, por decirlo de una manera

correcta, me importan una higa la Fiscalía y los fiscales, que han permanecido mudos ante los actos de traición a España, de sedición y de vulneración del orden constitucional, cometidos por Artur Mas y su secuaces, y arremeten contra quienes defendemos la sagrada unidad de la Nación, cumpliendo nuestro deber de españoles.
4) Que las diligencias que abran o puedan abrir los esbirros del Régimen nos las pasamos por el arco del triunfo.
5) Que, como dijo José Antonio Primo de Rivera, Mártir de la Causa Española, “el separatismo es un crimen que no perdonaremos.” A buen entendedor, con pocas palabras bastan.

Fdo.: Pedro Pablo Peña (Presidente Alianza Nacional)

Leer a la web de Alianza Nacional

Peña y Andrino entrando a declarar esta mañana (foto twitter AN)

J. FARRERONS, FUNDADOR DE PxC I SECRETARI D'ESTUDIS I PROGRAMES, DEMANA LA DIMISSIÓ DE L'EXECUTIVA I LA CELEBRACIÓ D'UN CONGRÉS. Anglada i Riera denuncien l'apropiació dels seus comtes de mail, twitter i face.

DISSABTE, MANIFESTACIONS ANTIFEIXISTES ARREU D'EUROPA

No volem la ultradreta ni aquí, ni a Europa, ni enlloc!
Per la convivència en a diversitat!

600 PERSONES MANIFESTEN A BCN EN LA JORNADA INTERNACIONAL CONTRA EL FEIXISME

ACTO DE PxL CONTRA LA MEZQUITA DE TORREJÓN. ASISTE MENOS GENTE DE LA QUE PARTICIPÓ EN EL DE HACE DOS AÑOS CON ANGLADA

(Fotos obtenidas en webs, facebooks i twitter públicos)

El presidente de PxL, José María Ruiz Puerta, en su parlamento contra la mezquita.

TRIAS ACCEPTA LA PROPOSTA DE POSAR EL NOM DE MANDELA A UN CARRER, A L'ACTE DE 25è ANIVERSARI DE SOS RACISME. Sos demana el tancament del CIE

ELS REGIDORS EX PxC DE MANLLEU ENTREN AL PP, MENTRE PxC RECUPERA ALBERT SOLÀ, FILL IL.LEGITIM DEL REI, A LA BISBAL, I A L'ADVOCAT FRANCISCO BUENO. CONTINUA L'EMBOLIC DE DENUNCIES I RECURSOS AL VOLTANT DE L'EXPULSIÓ D'ANGLADA. CURSA DELS GRUPS ULTRES PELS AVALS ELECCIONS EUROPEES

MANIFESTACIÓN DE LA ESPAÑA EN MARCHA EN MADRID PIDIENDO MANO DURA Y FUEGO REAL PARA FRENAR LOS SALTOS EN CEUTA Y MELILLA. DN no participa tras su pacto con Soluciona para las elecciones europeas y realiza un acto de Medina del Campo

ANGLADA EXPULSAT DE PxC. ELS RECURSOS A LA DESTITUCIÓ, USURPACIÓ DE COMPTES DE CORREU I A LA CELEBRACIÓ DE L'EXCUTIVA DEL 8-F PODEN ALLARGAR-SE. Anglada ha estat denunciat per malversació de diners. PxC amenaça de querellar-se amb Vila d'Abadal per no fer efectiva l'expulsió d'Anglada i Riera

ULTRADRETA, EL FRACÀS D'EUROPA. Reflexió després de les eleccions a França

ULTRAS DIVIDIDOS A LAS EUROPEAS. SOLUCIONA Y DN NO FORMAN COALICIÓN. ESTAS SON LAS POSIBLES LISTAS: AES-Impulso Social, España en Marcha, DN, Soluciona, MSR, y Falange-JONS. Prisas para conseguir, comprar o "copiar" avales

ANGLADA CONTINUA COM A PORTAVEU DE PxC A VIC, MALGRAT LES PROTESTES DE J. C. FUENTES. El públic fora de la Sala. La intenció de Vila d'Abadal d'impulsar una candidatura independentista sense CDC ni ERC pot beneficar a Anglada.

MINUTO DIGITAL APUESTA POR VOX TRAS EL RETORNO DE YOLANDA COUCEIRO MORÍN. En 2010 apostó por Anglada y en 2011 fue candidata de Vía Democrática

FRENTE POR ESPAÑA SUSPÉN LA MANIFESTACIÓ D'AVUI DESPRÉS DE L'AGRESSIÓ AL SEU PORTAVEU

LA TENSIÓ A "LA CURVA" DE L'ESPANYOL. EL RETORN DE LES BRIGADES?

VOT IMMIGRANT: QUAN I COM?, article al Periódico després de la polèmica pel vots d'estrangers a les primàries del PSC

Per a la majoria, votar a les municipals només és possible si abans s'obté la nacionalitat espanyola

ON TROBAR "AMOR A LA CARTA" AQUEST SANT JORDI

On trobar "AMOR A LA CARTA" aquest Sant Jordi 2014

Intriga en la correspondència amorosa

20 D'ABRIL, L'ULTRADRETA NEONAZI , COMMEMORA EN PRIVAT EL 125 ANIVERSARI DE HITLER. Per alguns avui és el dia 1er de l'any 125 de la seva era

P. PABLO PEÑA D'ALIANZA NACIONAL I M. ANDRINO DE FALANGE DECLAREN DEMÀ A LA FISCALIA DE MADRID PER LES AFIRMACIONS DEL 12-0 A BCN, JUSTIFICANT LA VIOLÈNCIA CONTRA EL PROCÉS SOBIRANISTA

LA ESPAÑA EN MARCHA, DN, IMPULSO SOCIAL (AES...), MSR Y FE-JONS PRESENTAN CANDIDATURA EUROPEA. SOLUCIONA ADUCE ACCIDENTE DE TRÁFICO DE QUIEN LLEVABA LOS AVALES. PEDRO P PEÑA Y ANDRINO DECLARAN POR SUS AFIRMACIONES DEL 12-O JUSTIFICANDO LA VIOLENCIA.

No volem la ultradreta ni aquí, ni a Europa, ni enlloc!Per la convivència en a diversitat!

(Fotos obtenidas en webs, facebooks i twitter públicos)

El presidente de PxL, José María Ruiz Puerta, en su parlamento contra la mezquita.

Per a la majoria, votar a les municipals només és possible si abans s'obté la nacionalitat espanyola

On trobar "AMOR A LA CARTA" aquest Sant Jordi 2014

Intriga en la correspondència amorosa

No volem la ultradreta ni aquí, ni a Europa, ni enlloc!
Per la convivència en a diversitat!