Quantcast
Channel: Xavier Rius Sant
Viewing all 1728 articles
Browse latest View live

PABLO BARRANCO, EX SECRETARI GENERAL DE PLATAFORMA X CATALUNYA, CANDIDAT PER VOX

$
0
0
Pablo Barranco, ex secretari general de Plataforma X Catalunya, és candidat al Parlament Europeu per VOX. Barranco, després d'abandonar o ser expulsat de PxC, en no ser col.locat en un lloc dels quatre primers en les eleccions catalanes de 2010, va crear Via Democrática,  sent escollit regidor per Sant Just Desvern per aquesta formació, la qual estava "congelada" des de feia un any. Fa unes setmanes Barranco, va ingressar a VOX,  sent el número 47 de la llista electoral d'aquest partit. 
També forma part de VOX, Ariadna Hernández, número 7 de la llista i coordinadora del partit a la demarcació de Barcelona, la qual participa o acompanya sovint a  membres del Casal Tramuntana en els seus actes, donats els vincles personals que té amb un dels seus dirigents.

Altres membres de la família de Blas Piñar López -mort fa un mes- són a la llista de Impulso Social, entre ells el seu gendre, Rafael López Diéguez -cap de llista- i la filla, Valle Piñar. 
 Tot i que VOX no demana l'expulsió dels immigrants, la recuperació i tancament de les fronteres nacionals, la sortida de la Unió Europea, ni la prohibició o restricció al culte islàmic, ¿se l'ha de considerar d'ultradreta europea similar a Le Pen o Alba Daurada?

La España en Marcha, Democracia Nacional, Movimiento Social Republicano (MSR), Impulso Social (Alternativa Española, AES- Comunión Tradicionalista Carlista y Familia y Vida) y Falange Española de las JONS són les candidatures ultres que s'han presentat, però potser alguna cau per no haver presentat els 50 avals o les 15.000 signatures. 
Pablo Barranco a un acte de PxC, el 2010, contra el lloguer -pagant!-d'un antic parc de bombers a Badalona, a un col·lectiu islàmic per pregar durant el ramadà. 



Cartell de PxC, amb Barranco pilotant la moto d'Anglada contra Euràbia 

Pablo Barranco amb l´ultra Geert Wilders del Partit per la Llibertat a Holanda quan ja era regidor i president  de Vía Democrática.

CANDIDATURA NÚMERO 15
VOX (VOX)
1.Don Alejo Vidal-Quadras Roca.
2.Don Iván Espinosa de los Monteros de Simón.
3.Doña Ana Velasco Vidal-Abarca.
4.Don José Luis González Quirós.
5.Doña Cristina Seguí García.
6.Doña María Jesús Prieto Laffargue.
7.Doña Ariadna Hernández Torrijos. (Habitual Casal Tramuntana per amistats personals)
8.Don Eduardo Gutiérrez de Cabiedes Hidalgo de Caviedes.
9.Don José Luis Sánchez Sánchez.
10.Don Antonio de la Torre Luque.
11.Don Manuel María López-Linares Alberdi.
12.Doña Jesús Javier Pérez Sánchez.
13.Doña Mazaly Aguilar .
14.Doña Laura Rodríguez Soler.
15.Don Francisco de Asís de Ribera Martín.
16.Don Juan Antonio Maldonado Castillo.
17.Doña Montserrat Amat Ortega.
18.Don Javier Cortés Lucena.
19.Don Günther Antonio Zevallos Avilés.
20.Doña María Jesús González Fueyo.
21.Doña Aurora Pimentel Igea.
22.Don Sergio García-Orcoyen Tormo.
23.Don Antonio Escudero Coll.
24.Doña Cristina Peláez Izquierdo.
25.Doña Ana Elgarresta Benavides.
26.Don Gonzalo Altozano García-Figueras.
27.Don Gonzalo Niederleytner García-Lliberós.
28.Don Alejandro de Anta Puig.
29.Don Santiago Hernández de Andrés.
30.Doña Leticia Díaz-Meco Álvarez.
31.Don Eduardo Buxaderas Sánchez.
32.Don Francisco Javier Fernández Tarrio.
33.Doña Ana María Velasco Plaza.
34.Doña María del Mar Rubio Contreras.
35.Don Víctor González Coello de Portugal.
36.Don Joaquín Javaloys García.
37.Don Ricardo Garrudo Cayón.
38.Don José Luis González Valverde.
39.Doña Margarita Suárez de Lezo Espinós.
40.Doña Paloma González Loché.
41.Don Pedro José Rico de la Rosa.
42.Doña María Adela Cuchi Lledó.
43.Don Adrián Arsuaga Laborde.
44.Doña Isabel Ruiz Resino.
45.Don Andrés Porta Monedero.
46.Doña Lucía Pastor Rubin de Celis.
47.Don Pablo Barranco Schnitzler.
48.Doña Yolanda Almagro Alcántara.
49.Don Alfredo Serrano Mora.
50.Don Ramón Peralta Martínez.
51.Doña María José Suárez Picazo.
52.Doña Matilde Latorre Sanz
53.Don Santiago Abascal Conde.
54.Don José Antonio Ortega Lara.
Suplentes
1.Don Antonio Jesús Martín Aguilera.
2.Doña María Elena Palomo del Río.
3.Don Ignacio Camuñas Solís


LA ESPAÑA EN MARCHA (LEM)
1.Don Jesús Muñoz Martínez.
2.Don Ignacio Ruiz-Larrea Aranda.
3.Doña Blanca Rosa Gil Aranda-Piqueras.
4.Doña María Elena Pérez Vieco.
5.Doña Raquel García Hernández.
6.Don Javier Marcos Aroca.
7.Don Alejandro Torresano Zurita.
8.Don Víctor Diego Villalba.
9.Doña María Begoña Lahera González.
10.Doña María de las Mercedes Collado Jiménez.
11.Don Camino Luis Rodríguez Fraile.
12.Don Fernando Dacal Calle.
13.Don Juan José García Gómez.
14.Doña Jezabel Pérez Luengo.
15.Doña Patricia Navarro de Palencia Sanz-Bustillo.
16.Don Javier Ochoa Escobar.
17.Don Carlos Javier Rodríguez Muñoz.
18.Don Sergio Reguilón Fumero.
19.Doña María del Pilar Samper Samper.
20.Doña Maria Belén Collado Jiménez.
21.Don Alberto Gonzalo de Juan.
22.Don José María Ferrando León.
23.Don Fernando Calvo Gil.
24.Doña María Rocío Sánchez-Horneros Miranda.
25.Doña Begoña del Arco Herrero.
26.Don Alejandro Díaz García.
27.Don Juan Carlos Guijarrro Sánchez.
28.Don Jesús Fernando Fernández Gil.
29.Doña Noelia Castillejo Calderón.
30.Doña Tamara Becerra Cruz.
31.Don Jesús Martín Martín.
32.Don Segundo Ernesto Gómez Sánchez.
33.Don Félix Salmerón González-Bergas.
34.Doña Olga María Ocaña Manzanaro.
35.Doña Inmaculada García Sancho.
36.Don Fernando Alonso Morán.
37.Don Germán Sánchez Saco.
38.Doña Natalia Aznar Moreno.
39.Doña María de la o Grunwald Cerezo.
40.Doña Concepción Jiménez Palomino.
41.Don Alberto Aceves Gallego.
42.Don Julio César Arranz Arranz.
43.Don Nemesio Cabezuela Varela.
44.Doña Josefa Vieco Solano.
45.Doña Bárbara Catalán Casorrán.
 46.Don Felipe Maroto Cuenca.
47.Don José Alejandro García Sancho.
48.Don José Luis Corral Fernández.
49.Doña María Mercedes Martínez Gemar.
50.Doña Francisca Sánchez Nevado.
51.Doña María Luisa García Gómez.
52.Doña María Luisa López Alonso.
53.Don Pedro Pablo Peña Muñoz.
54.Don Manuel Andrino Lobo.
Suplentes
1.Don Javier Luis Horas Puente.
2.Don Daniel Granieda Aguado.
3.Doña María del Carmen Aparicio Periquet.
4.Doña María de la paz Cerezo del Campo.
5.Don Enrique González Griñán.
6.Don José Javier Ramos Tundidor.
7.Don Jorge Fernando Rodríguez Quevedo.
8.Doña Elisa Marcos Aroca.
9.Doña María Teresa Hernández Rubio.
10.Don Luis Casas Romero

DEMOCRACIA NACIONAL (D.N.)
1.Don Luis Tomás Zapater Espí.
 (L Zapater, a la presentació de Soluciona en Barcelona, quan es creia que DN i Soluciona farien coalició)
2.Don Manuel Galiana Ros.
(Manuel Galiana, escriptor antisionista, a l'acte de La España en Marcha a Barcelona el 12 de octubre de 2013)
3.Don Manuel Canduela Serrano.
(M Canduela, el 12-O a Barcelona, amb La España en Marcha)
4.Doña Dolores Aída Martínez Fernández.
5.Doña Cristina Martín González.
6.Don Luis Mateos de Vega.
7.Don Pedro Chaparro Velacoracho.
8.Doña Paula Mijares Casado.
9.Don Ignacio Casado López.
10.Doña Ana Castillo Ruiz.
11.Don Jorge del Valle Domenech.
12.Don Jairo Manuel Suárez Cerrejón.
13.Doña Paula San Frutos Sevilleja.
14.Don Juan
Manuel Sales Ortí.
15.Doña Yolanda García Hernández.
16.Don Pablo Manuel Alcaide Quintana.
17.Don Lucio Peñacoba Barahona.
18.Don Gonzalo Martín García.
19.Doña Melisa Casas Barco.
20.Doña Lorena del Río Gómez.
21.Don Adolfo Andrés Carrasco Martínez.
22.Don Vicente Estarelles Giménez.
23.Doña Mireia Ramírez Gutiérrez.
24.Don Miguel Blasco del Álamo.
25.Doña María Gemma Valenzuela Vázquez.
26.Don José Miguel Patón Fernández.
27.Don Francisco Javier Gutiérrez Yules.
28.Doña Raquel de Francisco Durante.
29.Don Luis Miguel Cañizares Torre.
30.Doña Cristina Belmonte Revuelta.
31.Don Oliver Nistal Calzón.
32.Doña María de las Mercedes Gago Mozo.
33.Don Juan Vélez Vallejo.
34.Don Marcial Garrido Marcos.
35.Doña Krystel Jongejan Brull.
36.Don Marcelo Piña Gutiérrez
37.Don José Luis Arranz Arranz.
38.Doña Celia Eva Carrasco Martínez.
39.Don Vicente Celemín Lominchar.
40.Doña Felisa Martínez Martínez.
41.Don Javier Moreno Relaño.
42.Don Julio de la Cruz González.
43.Don Emilio Rodríguez Tercero.
44.Doña Eva Lanero Fernández.
45.Doña Jazmina Pozo Téllez.
46.Don Rubén Mariscal Romero.
47.Doña Ana Díaz Izquierdo.
48.Don Alberto Puente Morón.
49.Don Abel González Veganzones.
50.Doña María de los Ángeles Ferriz Blasco.
51.Don Tiburcio Verona Naranjo.
52.Doña María del Mar Ramos Dávila.
53.Don Alberto Álvaro Martínez Fernández.
54.Doña Margarita de Vega Gallego.
Suplentes
1.Don Julio Rafael Lorente Pérez.
2.Doña María Ángeles Olivares Chaparro.
3.Doña Consolación Navarro López.
4.Don Jesús María Jerez Saldaña.
5.Doña Silvia Núñez Palomares.
6.Don Manuel Beltrán Valverde.
7.Don Francisco García García.
8.Doña Montserrat Montanuy Royo.
9.Don Javier Montero Quesada.
10.Doña María Rosa Talavera Iglesias.
CANDIDATURA NÚMERO RO 38
MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO (M.S.R.)
1.Don Juan Antonio Llopart Senent.
(J.A. Llopart a Barcelona, el 12 d'octubre de 2010) 2.Don Jacinto García Llorente.
3.Doña Catalina Martínez Llado.
4.Doña Sara Valentín Melchor.
5.Don Pedro Cantero López (Independiente).
6.Don Jorge Alberto de la Fuente Miró.
7.Don Alberto Castañera Martín.
8.Doña M.ª Consuelo Mier Arnaiz.
9.Doña María Lourdes Estévez Vázquez.
10.Don Víctor Jesús Castellanos Mata.
11.Don Juan Ramón Marcos Coloma (Independiente).
12.Doña Fátima Sanz Fernández.
13.Doña M.ª de las Mercedes Manjarín Ruiz (Independiente).
14.Don Oriol Castan Cabau.
15.Don Emilio Irigoyen del Castillo.
16.Doña María Belén de Espona Delgado (Independiente).
17.Doña María del Pilar Martínez Montesinos.
18.Don Luis Felipe Pérez Gutiérrez (Independiente).
19.Don José Luis Vázquez Gil.
20.Don Juan Carlos Navidad Rodríguez.
21.Don Jesús Antonio Ruiz Gómez.
22.Don José Bellido Muniesa.
23.Doña Marina Lera Giménez.
24.Doña María Teresa Villanueva Mora.
25.Don Felipe Antonio Navarro Tamarit.
26.Doña María del Pilar Serrano García.
27.Doña Paula Alonso Germán.
28.Don Manuel Inocencio Morales.
29.Don Manuel Alejandro Carbonell Puertas.
30.Don Jorge Luis Álvarez García-Bernardo (Independiente).
31.Don Emilio García Esteban (Independiente).
32.Don Pablo Guille Martínez.
33.Doña Raquel Vacas Costa.
34.Doña María Dolores Álvarez Maroño.
35.Don David Lara Míguez.
36.Don Eduardo José Giménez Vergara.
37.Don Efrén Martínez Hernández.
38.Don Pablo Alcaraz Arcas.
39.Doña Eugenia Sabadell Cardús.
40.Doña Juliana Álvaro Isabel.
41.Don Carlos Ortega Rodríguez.
42.Don Francisco Calderón Álvarez.
43.Don David Cantera Sacristán.
44.Doña Natalia Hernández García.
45.Doña Cristina Victoria Gómez Munua.
46.Don Francisco Javier Bueno Pons.
47.Don Juan Carlos González García.
48.Don Pedro Bonilla Martín.
49.Doña Inés Izquierdo Guijarro.
50.Doña María Montolar García.
51.Don Iván Camacho Navarrete.
52.Don Víctor Joaquín Soriano Ferrer.
53.Doña Alicia Martín Pasamontes.
54.Doña María Michelón Riestra (Independiente).
Suplentes
1.Don Iván Córdoba Rivert.
2.Doña María del Carmen Arroyo Gómez (Independiente)

IMPULSO SOCIAL (IMPULSOCIAL)
1.Don Rafael López-Diéguez Gamoneda.
2.Don Francisco Javier Garisoain Otero.
3.Don Ruben Calvo Ortega.
4.Doña Tomasa Calvo Sánchez.
5.Doña Ana María Fal Conde Sánchez Guardamino.
6.Don Francisco Javier Paredes Alonso.
7.Don Rafael Primitivo Llorente Martín.
8.Don Francisco Segarra Alegre.
9.Doña María del Mar Hurtado Sánchez.
10.Doña Rosalía Cortés Sastre.
11.Don Telmo Aldaz de la Cuadra salcedo.
12.Don Ginés Diego Guillamón Rodríguez.
13.Don Josep Carreras García.
14.Doña Belén Fuente de Cobo.
15.Doña María del Mar Calderón Baquerizo.
16.Don José Antonio Rodríguez Hervella.
17.Don Adolfo Alustiza Romero.
18.Don Pedro de Alcantara de la Herrán Matorras.
19.Doña María Josefa Marban Paez.
20.Doña María Angeles Barrau Lena.
21.Don Alfonso Hidalgo Ramos.
22.Don Urko de Azumendi Beistegui.
23.Don José Fermín Garralda Arizcun.
24.Doña Rosario Victoria Andía García de Olalla.
25.Doña María Jesús Luzán González.
26.Don Rafael Mir Mena.
27.Don Gerardo Matarán Ferreira.
28.Don José María Malgosa Sanahuja.
29.Doña Teresa González de Aguilar García.
30.Doña Margarita del Pilar Cabrer Esteban.
31.Don Juan Antonio Darder Colom.
32.Don Víctor Puigdengolas Sustaeta.
33.Don Víctor Jesús Castellanos Antón.
34.Doña María Luisa Santamaría Pérez.
35.Doña María Isabel Olivar Alvaro.
36.Don Antonio Jesús Barragán de las Cuevas.
37.Don Santos Cándido Rull Segura.
38.Don José Francisco Bustinza Aramburu.
39.Doña María del Valle Piñar Gutiérrez.
40.Doña Sonsoles Ortiz de Zárate Fontes.
41.Don Manuel Ezequiel Chacón-Manrique de lara Castilla.
42.Don Rafael Jesús Mancheño García.
43.Don Juan Manuel Molina Valdés.
44.Doña Patricia Palma Pérez.
45.Doña Pilar Antonia Arroyo Sánchez.
46.Don Francisco Javier Toledo Marante.
47.Don Antoni Bas Olcina.
48.Don José María Carrera Figueras.
49.Doña Myriam Merino Thomas.
50.Doña María Desamparados Sustaeta Gómez.
51.Doña Susana María del Carmen Pascual Martín.
52.Don Arturo García Pertierra.
53.Doña Nuria Vives Agurruza.
54.Don Francisco Torres García.
Suplentes
1.Don Miguel Aguilella Martínez.
2.Don Miguel Angel Bernáldez Gutiérrez.
3.Don Angel Peña Pérez.
4.Doña Ana Isabel de Elías Cantalapiedra.
5.Doña María Pía Zazu Lafuente.
6.Don José Miguel Orts Timoner.
7.Don Pablo Martín Tharrats.
8.Doña Macarena Menéndez Piñar.
9.Doña Asunción Silvia Fernández-Pacheco López-Peláez.
10Don Vicente Febrer

També es presenta Falange Española de las JONS. Alguna d'aquestes candidatures podria ser eliminada quan es verifiqui la documentació i es comptabilitzin els avals.

BADALONA, "PER UNA CIUTADANIA PLENA", DEBAT AMB LES JSC

$
0
0
 
Ikram Dalouh, a la dreta de la foto, va moderar i presentar l'acte.
 
Ahir a la tarda vaig participar a Badalona, en el Centre Cívic de Can Cabanyes, al debat  “BADALONA, PER UNA CIUTADANIA PLENA”, organitzat per les Joventuts Socialistes de Catalunya, juntament amb  Fuad Saou, membre de l’executiva del “Col·lectiu Nou Gresol” del PSC, Umair Dar, membre de la comunitat pakistanesa de Badalona i estudiant de ciències polítiques a la UAB, i la Ikram Dalouh de la JSC de Badalona.

El debat s'emmarca en les accions de la JSC per fomentar els principis d'igualtat en drets i deures, la cohesió social, la millora de la convivència i el reconeixement de la diversitat cultural, front la política d’incitació a l’odi i de crispació social per part de l’alcalde Albiol. 

En Fuad Saou va explicar que "estem en un època de replegament indentitari" on uns i altres es tanquen en les seves identitats o col·lectius, fet que no afavoreix al model de ciutadania que es desitja. Per Fuad en el període previ a les passades eleccions municipals de 2011 la majoria de partits no van complir l'acord del Pacte Nacional per a la Immigració de no sacsejar la immigració amb interessos electorals i partidistes. No ho va fer el PP, amb García Albiol a Badalona, tampoc ho van fer alguns sectors de CiU, però dins del PSC van haver-hi dirigents -segons Fuad Saou-, com l'alcalde de Lleida, Angel Ros, que va fers discurs i propostes populistes en relació a l'islam o a certes pràctiques o costums que va rendabilitzar políticament. 

Afegí també que ens trobem en una situació en que hi ha molts catalans d'origen o família estrangera que són i han de ser ciutadans catalans de ple dret, i que es dóna la paradoxa que catalans de famílies autòctones i catalans fills d'immigrants estrangers, emigren junts a Brussel·les o a altres llocs d'Europa en busca d'una feina i un lloc on desenvolupar-se personal i professionalment.

Jo vaig fer un recorregut històric de com havia arrelat el discurs xenòfob i islamòfob de García Albiol, des de l'any 2002 quan, com a Partit Popular, va fer una campanya contra la construcció d'una mesquita a Montigalà, lluny d'habitatges, amb el lema: "No a la mezquita en suelo público", en uns terrenys que certament eren públics, però que no es regalaven, sinó que es llogaven. Però Albiol feia entendre que l'ajuntament el hi regalava. I anys més tard, quan es va fer un oratori a Artigas, també va fer una campanya contra un centre islàmic en terreny privat. I després, ja com alcalde, va proposar una moràtoria a l'obertura de qualsevol centre islàmic a la ciutat.
Vaig comentar també com Albiol havia rendabilitzat i sacsejat la problemàtica dels gitanos romanesos, i que donada la mala formulació o interpretació de l'article 510 de Codi Penal, va saber aprofitar en favor seu el judici en el que va ser absolt (clica). En aquest aspecte jo vaig plantejar que les situació de marginalitat, precarietat o falta d'integració de certs col·lectius de gitanos de l'Est s'ha de resoldre amb una política europea conjunta, no amb accions populistes de fomentar la pressió policial contra ells, perquè marxin del municipi per instal·lar-se en un altre a 10 o 200 kilòmetres. Per mi Albiol intenta enfrontar veïns i comunitats: Gitanos catalans o espanyols, contra gitanos romanesos; gitanos contra magribins, o pakistanesos contra gitanos. I davant de problemes complexos ofereix o promet solucions fàcils que no solucionen res. 

 També vaig plantejar que part del desgast del PSC, que va afavorir que Albiol fos la força més votada el 2011, va ser a causa de les disputes internes del socialistes badalonins, fet que va tenir molt a veure en que el 2007, 14.500 votants socialistes decidissin abstenir-se. De tota manera el PSC amb Jordi Serra, va mantenir a les eleccions de fa tres anys els 9 regidors que tenia, però Albiol va pujar a força més votada, de 7 a 11, gràcies als dos regidors que va perdre Iniciativa, i el que van perdre ERC i CiU. El fet de si les divisions internes del PSC de Badalona van tenir molt o poc a veure en la pèrdua de vots el 2007 del PSC, va ser motiu de rèpliques en el debat posterior amb els assitents.  I em vaig preguntar de com era que els escàndols de corrupció, incompetència, la deserció d'un regidors, o la imputació de caps de districte per malversació, de moment,  no li passa factura a Albiol. 


Per la seva banda Umair Dar va explicar la seves vivències, primer a Ciutat Vella, on va viure els primers anys de ser a Catalunya, on no se sentia diferent ni patia discriminació. En canvi,  quan va venir a viure a Badalona, va haver d'escoltar expressions, per exemple jugant a pilota en una plaça de mares espanyoles que deien als seu fill, en veure que li passava la pilota a ell, com "¡Hijo, no te juntes con esa gentuza!". De tota manera Umair va reconèixer l'important tasca que fan associacions de tota mena en favor de la convivència i la cohesió.
 Per Umair es necessari que els estrangers puguin votar a les municipals -cosa que després també van demanar alguns dels qui van intervenir des del públic- i que es faciliti l'accés a la nacionalitat espanyola, procediment ara per ara totalment col·lapsat, donat que s'està donat dia, pel qui ho demanen complint els requisits, per d'aquí quatre anys.  Unamir també va qüestionar que l'anterior equip de govern, líderat per Jordi Serra del PSC, hagués pres mesures per tal que es puguin construir centres de culte islàmic o espais temporal per pregar. Aquesta afirmació va ser replicada després per algun membre del públic.

Per últim, la Ikram Dalouh, d'origen magrebí però que ja té la nacionalitat espanyola, que intervení en nom de la JSC, explicà les seves percepcions i vivències de com mentre abans a l'escola ella no sentia discriminació ni segregació, ara, d'adulta, si que veu aquesta desconfiança. Dalouh apostà per treballar per una Badalona cohesionada de ciutadans més enllà del seu origen.  

..

Fuad Saou i Driss Khouja
Fuad Saou, Umair Dar i DrissKhouja



Jo vaig preguntar-me com era que, de moment, els múltiples casos de malversació, amiguisme i imputacions no passaven factura a García Albiol

EL REGIDOR DE TARADELL DEIXA PxC PER DISCREPÀNCIES AMB LA DIRECCIÓ. Només 3 regidors de Vic i els de Torelló continuen a Osona al partit. PxC intensifica campanya al Baix Llobregat, Mataró i Àrea Metropolitana

$
0
0
El regidor de Taradell, Josep Ricart, ha fet pública la seva decisió d'abandonar PxC, mantenint l'acta de regidor com a no adscrit. La seva renúncia es farà efectiva en el ple municipal del proper dimecres. 
Ricart ha dit que deixa PxC per discrepàncies amb la direcció del partit, en entendre que la destitució  i  expulsió d'Anglada  es va fer de manera irregular. Així ha afirmat que “El cas s’hauria d’haver portat a un congrés de PxC, amb tota la militància, i s’hauria d’haver donat a tothom l’oportunitat d’expressar-se”. 
Ricart ha deixat clar que no està defensant la gestió d'Anglada, però no li ha agradat gens com fan les coses els que dirigeixen ara el partit. Així lamenta haver-se assabentat per la premsa que la direcció havia nomenat nou responsable o cap del partit a Osona al regidor de Torelló, Josep Maria Soldevila. Ricart però, deixa clar que a diferència del que han fet els 3 regidors de PxC Manlleu i el de Roda de Ter, ell no pensa entrar al PP ni a cap altre partit. 


Així doncs PxC no més conserva a Osona els tres regidors de Torelló i els tres de Vic que han recolzat la destitució d'Anglada: Joan Carles Fuentes -resident des de fa anys a Calafell i que va accedir al lloc de regidor, en ingressar a presó el regidor Josep M  Paré per un tema econòmic i per incomplir la condemna d'inhabilitació per presentar-se a les eleccions-, Pilar Catalán i Cristina Gayoso. Fuentes ha intentat sense èxit ser el nou portaveu de PxC a Vic, però l'alcalde, basant-se en diversos informes jurídics, no farà fora del grup de PxC a Anglada i Marta Riera, ni permetrà que Fuentes sigui el nou portaveu de PxC, fins que ho digui un jutge, donada les diverses denúncies creuades que hi ha entre Anglada i els que l'han destituït. Així en el ple municipal de extraordinari de demà, que se celebrarà per fer el sorteig de membres de les taules electorals de les eleccions europees, Anglada continuarà de portaveu.

PxC FA CAMPANYA A L'ÀREA METROPOLITANA I BAIX LLOBREGAT  RECOLLINT ALIMENTS "PELS DE CASA"
A un any de les eleccions municipals, la nova direcció de PxC està reforçant la presència del partit a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, al Baix Llobregat, Mataró i als municipis gironins de Salt, Olot i Torroella, en un moments que el partit fa aigües a la Catalunya Central, ha perdut tots els regidors menys un a la demarcació de Lleida, i la meitat a la de Girona. 
Caldrà veure, però si l'actual direcció de PxC pot o no presentar-se amb les sigles i el nom de Plataforma x Catalunya, donat que a causa de les denúncies i impugnacions de Josep Anglada a la reunió de l'Executiva en la que se'l va destituir, simultània al canvi de contrasenyes de les xarxes socials, twitter, facebooks i comptes de correu d'Anglada i la Secretària de Presidència, Marta Riera, (en l'estil més Valkirià de tallar les comunicacions mentres es consumava la destitució), es podria donar que algun jutge decretés que ningú no pugui presentar-se amb les sigles PxC fins que hi hagi sentència sobre la legalitat de la celebració de l'Executiva del 8 de febrer, la destitució aprovada sense la presència de l'interessat, i les posteriors expulsions d'Anglada i Riera.  
Així PxC està impulsant a diversos municipis metropolitans i a Salt les recollides de menjar per repartir a famílies amb nacionalitat espanyola, autòctones. Aquest cap de setmana, como mostra el twitt de PxC, ho han fet a Piera on, com veiem, el regidor de Sant Boi, José Real -de vermell- col·loca uns aliments. 



 

"LA MAJORIA DELS QUE INGRESSEN ARA AL CIE, DEIXANT DE BANDA ELS QUE ARRIBEN DE MELILLA, JA NO SÓN IRREGULARS IDENTIFICATS AL CARRER, SINÓ PERSONES AMB CONDEMNA PER DELICTES A QUI ES PROPOSA SUBSTITUIR-LA PER EXPULSIÓ" Conferència de Fernando Rodríguez Rey, Fiscal d'Estrangeria de Bcniscal

$
0
0
Si la tipologia majoritària de qui ingressava al CIE de Barcelona de fa cinc anys era d'un home llatinomericà o africà sense papers, que era identificat sortint de treballar o de casa, ara, deixant de banda els vinguts del CETI de Melilla, són homes condemnats a penes inferiors a sis anys de presó i sense permís de residència, als que s'expulsa en compliment de l'article 89 del Codi Penal. Aquesta és una de les dades més significatives de la conferència que va fer divendres  a Barcelona, Fernando Rodríguez Rey, Fiscal Delegat d’Estrangeria de Barcelona, titulada“La problemàtica jurídica i social dels Centres d’Internament d’Estrangers", el el marc del esmorzars dela Fundació ACSAR
A la foto, Miquel Esteve, Comissionat per a la Immigració de l'Ajuntament, el diputat Carles Campuzano, president de la Fundació ACSAR i, dret, el fiscal Fernando Rodíguez Rey.

Per ell els CIE es poden analitzar, valorar, estudiar o criticar des de diversos punts de vista. El vinculat amb la immigració irregular; el dels que estant sense papers són condemnats per diversos delictes i es proposa substituir uns anys de presó per l'expulsió. El de les conseqüències i funcionament com a centres on les persones són privades de llibertat. I també, evidentment, des del punt de vista humà de persones tancades al CIE, que ho van deixar tot per venir a Espanya, en un viatge tranquil i ràpid o en un periple llarg i dramàtic, en busca d'un futur millor i seran expulsats, tenint aquí ja la seva vida, família, feina, o potser són internades patint ja aquí unes situacions extremes, però que en cap cas volen tornar al seu país.

Segons el Fiscal, el 2013 van ingressar al CIE de Barcelona 1.605 homes (les dones van a València), donant-se una ocupació mitja de 121 interns. Va deixar clar que ell no podia valorar si els CIEs eren o no eficaços per fer complir la llei o regular els fluxos migratoris, tot i que amb 5 Centre d'Internament arreu de l'Estat, no hi ingressaven, fos quina fos la voluntat política, més de 8.000 a l'any, molts dels quals provenien dels Centres d'Estància Temporal de Ceuta i Melilla. Aquests són enviats a la Península on gairebé tots surten en llibertat setmanes després, amb ordres d'expulsió inaplicables i que inicialment són acompanyats per alguna associació o ONG.  L'any passat, deixant de banda els centenars que van arribar de Melilla, amb una ordre signada pel jutge d'allà, a Barcelona la policia va fer 1.256 propostes d'ingrés, de les quals la Fiscalia va informar favorablement 850 (un 68%), i negativament a 406, ordenant els jutges l'ingrés de 625, i desentimant-ne 635.  Evidentment la policia acostuma a fer les proposes d'ingrés coneixedora de si el país de l'estranger l'acceptarà o no o de si és possible executar l'expulsió. A nivell d'exemple explicà que Cuba mai acceptar els seus nacional, resultant els cubans inexpulsables, que certs països africans els acceptaven abans en el marc d'acord comercials o d'ajuda espanyola, però ara no, o que en aquest moment cap ciutadà sirià pot ser expulsat cap el seu país.

De la totalitat que van ingressar al CIE de Barcelona, comptant el 509 vinguts del CETI de Melilla i 25 de pasteres a Canàries, van ser expulsats 659, i quedaren en llibertat 759. Dels no expulsats, 101 es van quedar a Espanya en ser reclamats per altres jutjats, entenent el jutge que el reclamava que el procés judicial pendent -com acusat principal o també com a probable testimoni- tenia preminença a l'expulsió per la condemna ja dictada per una altra causa. Segons el Fiscal, el fet que la majoria dels que no provenen de Ceuta siguin persones amb condemnes de presó que es substitueixen per l'expulsió, dóna un perfil de persones més conflictives donat-se, més a més, situacions de tensió entre interns d'un o altre origen.
Es va referir a la tràgica mort d'un intern el desembre passat i als incidents de la nit del 31 de desembre i, sense prejutjar els dos fets,va explicar que ell cada mes visita el CIE i entrevista amb el 10% dels interns escollits per ell, estudiant el seu cas, preguntant-lis quin tracte reben i deixant després que li facin les peticions que desitgin.

Representants de diferents associacions, partits, advocades, o professionals vinculats en la gestió migratòria escoltant al fiscal


 En relació al CIE de Barcelona va enumerar algunes de les deficiències que hi ha observat, i que ell i els dos jutges han demanat que se solventin. Unes són de tipus tècnic, altres de recursos humans, de  mobiliari, dutxes, elements perillosos, manca de fax per afavorir l'arribada de documents als interns, manca de traductors de certes llengües o manca d'assitència psicològica. El fiscal va elogiar la tasca que fa la Creu Roja, els assistents socials i les entitats com Migrestudium o d'altres dins el CIE, i també va agrair el treball de les entitats com Salut i Família que atenen als inexpulsables que queden en llibertat en situació irregular.   

Va explicar que la llei diu que ha d'haver-hi un jutge de control d'estàncies per atendre les queixes, incidents o recursos i peticions dels interns, però que fins octubre de 2011, tècnicament aquesta funció l'havia de fer el jutge de guàrdia d'incidències, cosa que volia dir que cada dia era un jutge diferent, amb el que ningú no en feia un seguiment. Això va canviar el novembre de 2011 quan es va acordar que a Barcelona hi haurien dos jutges d'instrucció que s'anirien tornant. En aquest sentit explicà com que a causa de la manca de reglamentació els jutges i fiscals amb responsabilitat sobre el CIE esdevenien legisladors i reguladors de coses que no haurien de decidir ells i que més a més, el jutge de Barcelona podia imposar unes coses tècniques, materials o humanes en CIE de la Zona Franca totalment diferents a les que imposés el de València O Madrid.  

El Fiscal va celebrar que després de molts anys hi hagués ja un reglament, publicat en el BOE del 15 de març de 2014, si bé en moltes de les millores referents als espais, distribució, atenció i drets que regula es ambigu i diu: "es procurarà que..." o "...sempre i quan sigui possible". Així, a nivell d'exemple, quan diu que les ONG poden visitar i assistir als interns, no deixa clar si han de fer només ajuda assitencial o si poden demanar els expedients i controlar la seva execució.

Després de la seva exposició una quinzena de persones, implicades o vinculades en la gestió migratòria o pertanyents a associacions va debatre amb el fiscal, fent-li nombroses preguntes.



CIE de Barcelona



Artículo 89 de Código Penal.
1. Las penas privativas de libertad inferiores a seis años impuestas a un extranjero no residente legalmente en España serán sustituidas en la sentencia por su expulsión del territorio español, salvo que el Juez o Tribunal, previa audiencia del penado, del Ministerio Fiscal y de las partes personadas, de forma motivada, aprecie razones que justifiquen el cumplimiento de la condena en un centro penitenciario en España.
También podrá acordarse la expulsión en auto motivado posterior, previa audiencia del penado, del Ministerio Fiscal y de las demás partes personadas.
2. El extranjero no podrá regresar a España en un plazo de cinco a diez años, contados desde la fecha de su expulsión, atendidas la duración de la pena sustituida y las circunstancias personales del penado.
3. La expulsión llevará consigo el archivo de cualquier procedimiento administrativo que tuviera por objeto la autorización para residir o trabajar en España.
4. Si el extranjero expulsado regresara a España antes de transcurrir el período de tiempo establecido judicialmente, cumplirá las penas que fueron sustituidas. No obstante, si fuera sorprendido en la frontera, será expulsado directamente por la autoridad gubernativa, empezando a computarse de nuevo el plazo de prohibición de entrada en su integridad.
5. Los jueces o tribunales, a instancia del Ministerio Fiscal y previa audiencia del penado y de las partes personadas, acordarán en sentencia, o durante su ejecución, la expulsión del territorio nacional del extranjero no residente legalmente en España, que hubiera de cumplir o estuviera cumpliendo cualquier pena privativa de libertad, para el caso de que hubiera accedido al tercer grado penitenciario o cumplido las tres cuartas partes de la condena, salvo que previa audiencia del Ministerio Fiscal y de forma motivada aprecien razones que justifiquen el cumplimiento en España.
6. Cuando, al acordarse la expulsión en cualquiera de los supuestos previstos en este artículo, el extranjero no se encuentre o no quede efectivamente privado de libertad en ejecución de la pena impuesta, el Juez o Tribunal podrá acordar, con el fin de asegurar la expulsión, su ingreso en un centro de internamiento de extranjeros, en los términos y con los límites y garantías previstos en la Ley para la expulsión gubernativa.
En todo caso, si acordada la sustitución de la pena privativa de libertad por la expulsión, ésta no pudiera llevarse a efecto, se procederá a la ejecución de la pena originariamente impuesta o del período de condena pendiente, o a la aplicación, en su caso, de la suspensión de la ejecución de la misma o su sustitución en los términos del artículo 88 de este Código.
7. Las disposiciones establecidas en los apartados anteriores no serán de aplicación a los extranjeros que hubieran sido condenados por la comisión de delitos a que se refieren los artículos 312, 313 y 318 bis de este Código.

Real Decreto 162/2014, de 14 de marzo, por el que se aprueba el reglamento de funcionamiento y régimen interior de los centros de internamiento de extranjeros. Publicado en el BOE del 15 de marzo de 2014

LA ULTRADERECHA QUE VIENE; PUBLICO EN EL PAÍS

$
0
0
TRIBUNA

La ultraderecha que viene

El verdadero peligro procede de formaciones de centro y de esa izquierda desorientada que asumen parte de esos discursos que llevaron a Europa al totalitarismo y a la guerra

El 30 de marzo fue el Frente Nacional de Marine Le Pen, el partido de ultraderecha, el que tuvo unos excelentres resultados en las elecciones municipales francesas. El 6 de abril fue en Hungría, donde el neonazi Jobbik consiguió el 21% de los votos en las legislativas. El Jobbik, a diferencia del Frente Nacional, no maquilla su discurso, es claramente antisemita y antigitano y reivindica episodios e ideas del régimen nazi de la Cruz Flechada, responsable del exterminio de cientos de miles de judíos. El ascenso electoral de los partidos xenófobos contamina en muchos países al resto de fuerzas políticas. Es el caso de Francia donde, antes Nicolas Sarkozy y ahora los mismos socialistas, han asumido implícitamente algunos elementos del discurso de la ultraderecha, proponiendo medidas condenadas al fracaso como la expulsión de gitanos rumanos o búlgaros. En Hungría el partido gobernante, el conservador Fidesz, de Viktor Orbán, no sólo recorta las libertades y comparte con Jobbik algunas propuestas, sino que en nombre de una supuesta necesidad de renacer de la nación húngara y de recuperar su lugar en Europa, dio derecho al voto estas elecciones a las minorías húngaras de Serbia, Eslovaquia o Rumanía. Medida que recuerda las ideas expansionistas de Hitler en Polonia o Checoslovaquia en defensa de un espacio vital.
El ascenso de estos dos partidos de ultraderecha es una confirmación de que, tal como anuncian las encuestas, la ultraderecha puede duplicar o triplicar sus escaños en las próximas elecciones europeas con un discurso contrario a la inmigración, reivindicando la recuperación del control de las fronteras nacionales, y proponiendo la salida del euro y la Unión Europea. Una Unión que se ideó tras la barbarie nazi, precisamente, para evitar nuevas guerras. Así en 1951 se creó la Comunidad Económica del Carbón y del Acero que daría paso al Mercado Común, y más tarde a la Unión Europea. Una Unión en la que los estados cedían parte de su soberanía económica, monetaria y de fronteras, con unos ciudadanos amparados por la Carta de Derechos Fundamentales de la UE. Y tanto el Frente Nacional francés como el Jobbik húngaro, no sólo cuestionan las libertades fundamentales que reconoce la Carta y desean recuperar el poder de gestión de la economía cedido a la UE, sino proponen la salida de la misma, la recuperación del las fronteras y convierten en enemigos a los inmigrantes, sobre todo los musulmanes, y a los gitanos, señalándolos como una amenaza para Europa.
 Marine Le Pen ha querido dar una imagen
 de moderación distinta que la ofreció su padre

Ciertamente no todos los grupos de ultraderecha son iguales. Tres son las tendencias o familias de la ultraderecha europea. Unos, como el Jobbik húngaro o Amanecer Dorado de Grecia, no maquillan su discurso neonazi. Otros, como el Partido por la Libertad del holandés Geert Wilders o la misma Marine Le Pen, enfocan sus críticas a la pérdida de soberanía a causa de la integración europea y piden la salida de buena parte de la inmigración, rechazando con más énfasis la islámica. Por último, otros como el UKIP británico, enfatizan más las tesis eurófobas. Afortunadamente España será una excepción y parece que no habrá ninguna candidatura ultra que consiga escaño en Estrasburgo.
Plataforma X Catalunya, que obtuvo 67 concejales en 2011, no piensa presentarse y afronta una serie de avatares judiciales en relación a la reciente expulsión de su líder, Josep Anglada. Y las cinco candidaturas o coaliciones que se han presentado, La España en Marcha, Democracia Nacional, Falange de las JONS, Movimiento Social Republicano e Impulso Social, no ocultan una ideología franquista, ultracatólica o nacional-revolucionaria, con la que difícilmente conseguirán calar en el electorado. Y por más que en la lista de VOX haya candidatos de pasado ultra —como es el caso de Pablo Barranco, que fue secretario general de Plataforma per Catalunya—, dicha candidatura no puede equipararse a la ultraderecha europea, dado que no hace propuestas xenófobas ni eurófobas.
Es evidente que el Frente Nacional actual, no es igual que el Jobbik húngaro o Amanecer Dorado, y Marine Le Pen ha querido dar una imagen de moderación distinta que la ofreció su padre. Pero hasta hace un año el número tres del Frente Nacional, el eurodiputado Bruno Gollnisch, era presidente de la Alianza Europea de Movimientos Nacionales, de la que forma parte el Jobbik húngaro. Y sigue formando parte del Frente Nacional su fundador, Jean Marie Le Pen, que fue condenado en 2008 por minimizar el nazismo, en 1998 por negar la igualdad de las razas humanas y en 1989 por cuestionar la existencia de las cámaras de gas. Y gracias al liderazgo fuerte de su hija ha conseguido aglutinar a personas de ideas antisemitas con islamófobos que consideran Israel el baluarte de Occidente.
Es una realidad que el espacio ciudadano y económico europeo no es actualmente como se soñó. Pero las propuestas de la ultraderecha eurófoba son inviables y acarrearían grandes costes económicos y comerciales a corto y medio plazo. Es posible que la Unión Europea se precipitara al pactar el ingreso de Rumanía y Bulgaria sin plantear previamente unas políticas de integración de sus comunidades gitanas que, tras la caída de comunismo, se convirtieron en el chivo expiatorio de sus incipientes democracias, retornando dichos ciudadanos a formas de vida endogámicas y a un nomadismo que, gracias a la libertad de circulación europea, multiplicó por diez la distancia geográfica en la que se movían sus antepasados. Pero una cosa es reconocer la problemática derivada del asentamiento de miles de gitanos rumanos en Francia, Italia o España, y otra hacer de ello bandera electoral, sin más propuestas que presionarlos para que se marchen de una ciudad y se instalen en otra a cuatro horas de autopista.

 Manuel Valls destacó como ministro del Interior por las expulsiones de gitanos rumanos o kosovares

De la misma manera, una cosa rechazar es el papel de ciertos imanes salafistas, y discrepar de interpretaciones del islam contrarias a la interculturalidad y la laicidad, y, otra, la islamofobia étnica que criminaliza a millones de personas por su origen y les empuja a encerrarse en el gueto como reacción a una sociedad que los estigmatiza o los criminaliza.
La cuestión que debe preocupar no es únicamente que en Francia el Frente Nacional haya ganado en 11 ciudades, sino que la derecha o la misma izquierda asuman parte de sus tesis. Manuel Valls ahora primer ministro, destacó como ministro del Interior por las expulsiones de gitanos rumanos o kosovares, generando tormentas mediáticas que legitimaron su discurso de dureza, por más que dichas medidas sean poco o nada eficaces sino van acompañadas de un pacto europeo para afrontar la situación de marginalidad de dichos colectivos.
El peligro de la Europa que se unió para evitar nuevas guerras y nuevos fascismos no vendrá únicamente de 35 o 50 eurodiputados ultras. El peligro es ese centro y esa izquierda desorientada que, dudosa de las herramientas y estrategias para dar un giro a las políticas económicas, asume parte de discurso de quienes añoran o proponen ideas o valores de quienes llevaron a Europa al totalitarismo y la guerra. Y asumiendo en parte dichas propuestas, hacen de ciertos colectivos el chivo expiatorio de problemáticas complejas.

Xavier Rius es periodista y autor de diferentes libros y estudios sobre ultraderecha

LA JUNTA ELECTORAL CONFIRMA LA PRESENTACIÓN DE LA ESPAÑA EN MARCHA, DN, MSR, IMPULSO SOCIAL (AES-Familia y Vida...) y FALANGE E DE LAS JONS. P Barranco, anterior Secrt Gnral de PxC, candidato por VOX

$
0
0
El BOE de hoy   confirma las cinco listas ultras o socialpatriotas como proclamadas para las elecciones europeas:


1.Impulso Social, coalición de Alternativa Española (AES), Comunión Tradicionalista Carlista y Familia y Vida. Se la considera ultracatólica y socialpatriota, cuestiona el sistema autonómico, rechaza la despenalización de cualquier suspuesto de aborto, discrepa del modelo de pertenencia a la Unión Europea reivindicando la recuperación de la soberanía política y económica cedida a Bruselas, pero no cuestiona la democracia parlamentaria.  La encabeza Rafael López Diéguez, yerno del fallecido Blas Piñar.

2.Falange Española de las JONS,  grupo distinto a La Falange (FE) que está integrada en La España en Marcha. La encabeza  Norberto Pico, Jefe Nacional de FE de las JONS.
3. La España en Marcha, formada por Alianza Nacional, Nudo Patrita Español, La Falange (FE) y Movimiento Católico Español. Democracia Nacional fue apartada de La España en Marcha tras proponer que ésta se presentara conjuntamente con Soluciona. Estará encabezada por Jesús Muñóz, jefe de información y prensa de Sindicato de Trabajadores Nacional Sindicalista. Ocuparan los últimos puestos de la lista, Pedro Peña, presidente de Alianza Nacional y Manuel Andrino, jefe nacional de La Falange.


4. Democracia Nacional (DN). Ppese a que este grupo formab parte de La España en Marcha, y deseaba unificar las candidaturas de La España en Marcha y Soluciona, finalmente Soluciona lo rechazó excluyó a DN de la misma. La encabeza el profesor y jurista  Luis Zapater, que hasta hace unas semanas hacía campaña con Solucionaseguido del escritor Manuel Galiana  (sobre masoneria, sionismo...) y del presidente de DN, Manuel Canduela.

 Luis Zapater

  Manuel Galiana


 Manuel Canduela

5.Movimiento Social Republicano (MSR)  Encabeza la lista su secretario general, Juan Antonio Llopart, seguido de Jacinto García Llorente, concejal del MSR en Heras de Ayuso, Guadalajara.
J.A. Llopart

ARMANDO ROBLES DESDE ALERTA DIGITAL JUSTIFICA SU NO PRESENTACIÓN A CAUSA DEL ACCIDENTE DEL DELEGADO DE LA RIOJA, AL HECHO QUE LA MAYORÍA DE LAS 18.000 FIRMAS QUE DICE HABER RECOGIDO ERAN DE MALÁGA, MIENTRAS OTROS DELEGADOS SÓLO HABÍAN CONSEGUIDO UNAS DECENAS, Y QUE NO QUERÍA EL AVAL DE 50 CONCEJALES, DADO QUE TODOS FORMA PARTE DE LA "CASTA". YA OPINARÉ DE SOLUCIONA DENTRO DE UNOS DÍAS.

Para obtener un eurodiputado se precisan entre 250.000 y 300.000 votos, y a las pasadas elecciones se presentaron por separado las siguientes candidaturas: Alternativa Española (AES) que obtuvo 19.583 votos; Familia y Vida, que obtuvo 10.456; FE-JONS, 10.031; Democracia Nacional, 9.950; Frente Nacional, 7.970; Movimiento Social Republicano, 6.009; y Falange Auténtica, 5.165 votos. 

EL EX SECRETARIO GENERAL DE PxC, PABLO BARRANCO, EN LA LISTA DE VOX
Además, Pablo Barranco, anterior Secretario General de Plataforma X Catalunya va de número 47 en la lista de VOX, que ha recibido también el apoyo otros conocidos militantes ultras, como Blas Piñar Pinedo (nieto del líder de Fuerza Nueva)
Barranco, con traje blanco, en un acto contra la cesión, pagando, de un antiguo cuartel de bomberos en Badalona para orar durante el Ramadán

SÀHARA, EL CONFLICTE PENDENT. Tot i les traves a les delegacions que intenten visitar l'antiga província espanyola, molts ciutadans de l'Aaiun mostren la voluntat de ser independents. Aprovada una nova resolució de l'ONU prorrogant la missió sense donar-li atribucions sobre drets humans.

$
0
0

De vegades alguns conflictes bèl·lics territorials s'han resolt o apagat, després que la part militar o demogràficament guanyadora aconsegueix que passi una o dues generacions, invertint en el territori, i desplaçant-hi població nova. També es pot resoldre amb el cansament i envelliments del qui varen lluitar fa 30 o  40 anys, confiant que el nets d'aquests oblidaran el passat i apostaran per un futur en el que les antigues ferides quedaran en l'oblit. També pot acabar-se amb la pèrdua de suports externs o quan les condicions regionals fan que aquell conflicte sigui un llast pels països de la regió.

Sovint quan a Espanya, França, la Unió Europea o a Estats Units algú planteja la solidaritat amb el poble sahrauí o la necessitat de fer complir el dret internacional vulnerat per Marroc, escolta respostes com "encara amb el Sàhara?" o "per què no es conformen amb que el Marroc els doni una autonomia? o "no s'adonen que estan sols i han perdut?" Però la realitat, més enllà que l'ONU no tingui voluntat de pressionar al Marroc, que França recolzi incondicionalment la política marroquí i que Espanya -potència colonial que en tindria legalment la sobirania- no faci cap gest en favor dels sahrauís, és que el pas dels anys no ha fet minvar el rebuig de la majoria dels sahrauís que viuen sota l'administració marroquina a les ciutats de l'Aaiun, Smara o Dajla, i que, fins i tot, molts dels fills dels que varen ser portats com a colons des de 1976 a viure al territori, abracen la causa independentista.

Aquests primers dies de maig he pogut visitar l'antiga província espanyola del Sàhara Occidental, i parlant amb la gent te n'adones que Marroc no només no ha aconseguit guanyar-se als sahrauís, sinó que també, molts de qui arribaren al territori després de l'ocupació marroquina de 1976, o els seu fills han abraçat la causa independentista. Certament hi ha un cansament entre part dels cent mil refugiats que viuen als campaments de Tinduf, a Algèria, però la situació política i social al territori ocupat i administrat pel Marroc no fa pensar que el conflicte pugui acabar a curt termini amb un jurament de vassallatge i submissió dels sahrauís al rei Mohammed VI.


UN TERRITORI PENDENT DE DESCOLONITZAR


Encara que la classe política i la premsa marroquí ho negui, el Sàhara, abandonat per Espanya el 1976,  es un dels 17 territoris d'arreu del món pendent de descolonitzar segons l'ONU. Després d'anys d'una guerra que només es va estabilitzar amb la construcció d'un mur de 2.700 kilómetres amb cent mil soldats desplegats, que divideix el territori, i representa un sagnia econòmica pel Marroc, el 1990  el Consell de Seguretat va reafirmar-se que era un problema de descolonització que devia ser resolt per la seva població. Es va signar un acord amb Marroc i els independentistes del Frente Polisario per enviar cascos blaus i celebrar un referèndum que s'hagués hagut de fer el 1996. La Missió pel Refèndum al Sàhara Occidental, MINURSO, es va desplegar al territori el 1991, però el referèndum es va suspendre en exigir Marroc a última hora que votessin també els nous habitants traslladats al territori després de l'ocupació marroquí. I quan anys més tard el Polisario va acceptar que els anomenats colons també poguessin votar, Marroc també es va oposar a que es fes, donat que bona part de la nova població del Sàhara, originaris de les zones del sud del Marroc, entre Sidi Ifni i Tarfaya, són cultural i lingüísticamnent també sahrauís, i estaven abraçant les tesis independentistes. 

MANIFESTACIONS A LES CIUTATS DE L’AAIUN, SMARA I DAJLA
La proposta que sense gaire convicció fa Marroc de donar autonomia al Sàhara no resulta gens convincent, donat que ni hi ha les llibertats polítiques i d'expressió prèvies per tal que aquesta oferta sigui creïble, ni Marroc està disposat a acceptar una administració autònoma governada pels independentistes que probablement guanyarien les eleccions. Però, sobretot, Marroc no sabria com encabir en el territori els cent mil sahrauís que haurien de tornar des dels campaments de Tinduf a Algèria. I una mostra d'aquesta manca de llibertats prèvia, per fer creïble qualsevol proposta d'autonomia del Marroc, és que de manera reiterada reprimeix totes les manifestacións al territori, i la policia marroquí no deixa entrar, confina o expulsa a les delegacions d'observadors que es desplacen a l'Aaiun. L'última el passat 15 d'abril d'un grup de diputats i regidors catalans que varen ser confinats a l'hotel.

La resposta de l'exèrcit i la policia marroquina el novembre de 2010 a la protesta pacífica de Gdeim Izik, prop de l'Aaiun, on unes vint mil persones van acampar desmanant millores social i llibertats polítiques i d'expressió, que va acabar amb una dura repressió i deu morts, va demostrar la incapacitat de les autoritats marroquines per gestionar el conflicte, donat que el que inicialment era només una protesta ciutadana va acabar com una demostració de la força de l'independentisme sahrauí.  
 
 El que més em va sorprendre de la meva visita a l'Aaiun va ser com, sense por als vehicles i agents de policia marroquina que patrullen constantment per la ciutat, on la setmana passada van haver-hi diverses manifestacions independentistes coincidint amb l'aprovació d'una nova resolució de l'ONU, molta gent se m'atansava espontàniament per explicar-me el seu punt de vista. Uns em convidaven a casa seva a menjar o a prendre un te i poder parlar. Altres a anar a un cibercafè a veure vídeos de les manifestacions dels dies passats reprimides per la policia a l'Aaiun, Smara o Dajla. Tots explicaven sense embuts que molts joves -alguns fills de colons- anaven via Mauritània als campaments de Tinduf a fer instrucció amb el Polisario. I cada persona que s'atansava a parlar desmentia la versió oficial marroquina que l'independentisme saharauí és fruit dels interessos d'Algèria i dels líders del Frente Polisario que tenen com a ostatges als refugiats de Tinduf. I Internet i la telefonia mòbil no només facilita la convocatòria de manifestacion contra l'ocupació, sinó que ha reforçat el vincle i el sentiment de ser un sol poble entre els que viuen als camps de refugiats a Algèria i els que són a la part que controla el Marroc.

La resolució aprovada el passat dimarts pel Consell de Seguretat de l'ONU prorroga un any el mandat de la Missió de l'ONU pel Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO), en la línia del que proposava l'infome del passat 10 d'abril, que no recollia la proposta d'atorgar a la MINURSO la competència de vetllar del compliment dels drets humans i les violacions als mateixos, com si tenen la majoria de missions de l'ONU en els conflictes o processos en que s'han desplegat tropes i/o observadors. Una resolució que no va agradar als independentistes sahrauís perquè no aporta res de nou, més que parlar de fer noves converses realistes, amb un nou enfoc, i sense condicions prèvies. 
Ningú no sap quan serà el proper esclat al territori, més enllà de les manifestacions habituals, i sembla evident que les noves converses dels enviats de l'ONU amb el Marroc i el Polisario no aportaran res. Afortunadament, ara per ara, el Polisario descarta tornar a la guerra, però el Marroc no pot continuar eternament administrant o ocupant un territori amb una població que diu que no és marroquina, sota la vigilància de tres cents mil soldats. Sí, ja sé que se'm dirà que políticament per la regió el millor seria que els sahrauís acceptessin tenir una autonomia dins del Marroc. Però, a manca d'un referèndum que digui el contrari, sembla que la majoria no volen ser marroquins i el dret internacional no reconeix a Marroc la sobirania del territori. 38 anys d'administració o ocupació marroquina d'una part, i d'exili de l'altra no han, ara per ara, doblegat la voluntat de que es culmini el procés de descolonització. El conflicte continua latent. 
Leer el artículo en castellano en El Periódico 

L'Aaiun, el passat 1 de maig

Un sahrauí mostra el documenst de l'ONU que l'acreditava per votar al referèndum que no s'ha fet.

L'entrada a l'Aaiun

Vídeo de les manifestacion de dimecres passat
   


Vídeos de EMSAHARA.COM


Mapa oficial de l'ONU, sobre el Sàhara. La línia vermella és el mur que separa la part occidental que controla Marroc, de la oriental en mans del Frente Polisario. Cent mil refugiats viuen als campaments de Tinduf, Algèria

PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA D'UCFiR A LES ELECCIONES EUROPEES "No votis als hereus de Hitler i Franco"

$
0
0


Unitat Contra el Feixisme i el Racisme ha presentat aquesy migdia davant les oficines deParlament Europeu a Barcelona la campanya contra el vot a partits racistes, franquistes i xenòfobs i el pacte dels partits a no utilitzar el discursos xenòfobs ni fer el joc a aquests partirs.
Han intervingut Ernest Maragall, candidat d'ERC-NEC, Ernest Urtasun cap de llista d'ICV- EUiA, i Javi López cap de llista del PSC. També ha parlat la candidata Núria Lozano d'EUiA i Quim Soler de la CUP, partit que no es presenta a aquestes eleccions.
 Javier López (PSC)
 Ernest Urtasun d'ICV
Ernest Maragall, ERC-NEC
"Crida de les candidatures i forces polítiques de cara a les eleccions europees
Ens preocupa l’extensió, per gairebé tota Europa, de l’extrema dreta. Aquesta pren diverses formes, des del nazisme descarat (Jobbik, Alba Daurada), passant pel feixisme disfressat de demòcrata (el Front National de Marine Le Pen o la Lega Nord), fins al populisme xenòfob (UKIP o Geert Wilders). Tot i aquestes diferències, Le Pen i Geert Wilders han pactat una candidatura conjunta per a les eleccions europees del proper 25 de maig, amb la que amenacen amb ser una de les forces més votades a diversos països.

A l’Estat espanyol, sembla que hi haurà diferents candidatures d’extrema dreta, com ara els nazis de “España en Marcha” i de Democracia Nacional —que inclouen dirigents que proposen una sublevació armada i militants que duen a terme brutals agressions al carrer— i el populisme d’extrema dreta de Vox, on participa Alejo Vidal-Quadras. Obtinguin o no un vot important, aquestes forces representen una amenaça per a la democràcia i la convivència.

És molt perillós quan altres partits imiten els seus discursos xenòfobs, islamòfobs, o gitanòfobs, o bé respecte a la qüestió nacional i les llibertats sexuals. L’experiència de França demostra clarament que quan els partits institucionals copien les idees de l’extrema dreta, a la llarga no li resten suport sinó que la normalitzen i l’enforteixen.

Amb la situació de crisi actual, el feixisme és una amenaça real, però la seva victòria no és inevitable. Som moltes més les persones que defensem una societat plural i democràtica, les que celebrem la nostra diversitat i riquesa cultural, les que volem la justícia social per a tothom, sense importar el color de la pell, el gènere, la religió, l’orientació sexual…

Per tant, com a candidatures i partits oposats al feixisme i al racisme, adoptem els següents compromisos de cara a la campanya electoral:

1. No utilitzarem discursos xenòfobs, ni ens quedarem en silenci si altres ho fan.
2. Al mateix temps que duem a terme la nostra pròpia campanya, farem el possible per difondre també els arguments i els materials dels moviments unitaris i ciutadans contra el feixisme i el racisme. Als territoris on ja s’han establert moviments d’aquest tipus, els donarem el nostre suport; on encara no existeixin, farem el possible per contribuir a la seva creació.
3. Dins del Parlament europeu, no permetrem cap concessió a l’extrema dreta: exigirem el compliment, el més estricte possible, del reglament per tal d’evitar que tinguin grup propi, amb accés a informes, càrrecs i subvencions… que farien servir per fomentar l’odi. Limitarem al màxim la seva capacitat d’enverinar la política europea.”"

La declaració també es troba en castellà i euskera, a http://redunitaria.wordpress.com/


Unitat contra el feixisme i el racisme
http://unitatcontraelfeixisme.org
http://www.facebook.com/unitatcfr
 Document signat pels candidats




EL PRÍNCIPE ¿ISLAMOFOBIA O INCONSCIENCIA? En los últimos capítulos se convierten en terroristas fanáticos todos los magrebíes que parecían occidentalizados.

$
0
0



Esta semana terminó con un nuevo record de audiencia la serie El Príncipe, de Telecinco, ubicada en el barrio marginal de dicho nombre, en Ceuta, con una triple trama de un amor, tal vez imposible, entre Fátima Ben Barek (Hiba Abouk) y el agente Javier Morell (Alex González), células terroristas islamistas y policías quemados o corruptos que se lucran o hacen la vista gorda con el narcotráfico. Y debo reconocer mi decepción y también preocupación por los giros que dio en los últimos tres episodios, convirtiendo a todos los protagonistas masculinos musulmanes o de cultura musulmana que parecían occidentalizados, laicos, o incluso agnósticos, en terroristas suicidas o reclutadores de terroristas. Personajes que pareciendo hasta el minuto antes europeizados y pacíficos, al grito de "Alahú Aakbar", se transmutaban en asesinos múltiples llenos de odio. 

Mientras a lo largo de la serie, la trama ha motivado que se empatice y comprenda a los policías corruptos o que, a causa del entorno, hacen la vista gorda ante el narcotráfico para evitar males mayores,  aquellos personajes que en su primera escena ya aparecían como islamistas radicales resultaban ser simples y estereotipados. Pero en los últimos tres capítulos, sin dar pie a que la audiencia pueda empatizar o comprender a dichos personajes y sus motivos, todos los protagonistas musulmanes o de origen magrebí que creíamos agnósticos, laicos o musulmanes practicantes occidentalizados, mostraban su verdadera identidad como fanáticos terroristas. Primero fue Omar (Samad Madkouri), el profesor del centro cívico, que incluso se manifestaba a favor que se pudiera prohibir el velo en ciertas actividades, y resulta ser el reclutador de jóvenes suicidas que morirá matando. Después fue Hakim (Ayoub El Hilali), el policía ceutí magrebí que bebe cerveza, aparentaba ser agnóstico, y resulta ser el infiltrado yijadista en la comisaría. Por último Khaled (Stany Coppet), el novio francés de origen marroquí, arquitecto culto y europeizado,  prometido de Fátima, resulta ser el jefe de la célula.  

Pese a que sea cierto que algunos terroristas yijadistas se camuflan con modos de vida occidental, ¿porqué da la serie este perfil terrorista a los que parecían ser “musulmanes buenos occidentalizados”? Tal como están las cosas el único musulmán, con defectos, pero humano y con valores, con el que se empatiza y que la serie ha salvado, es precisamente Faruk, el hermano de Fátima narcotráficante, de quien vemos su lado humano. 


No cuestiono la trama que ciertamente atrapa, ni la brillante interpretación de actores como José Coronado, Hiba Abouk, Alex González o Rubén Cortada. Pero siendo el terrorismo islamista una realidad en España, y mostrando esta serie por primera vez la realidad y complejidad de Ceuta o Melilla, ¿por qué criminaliza a la mayoría de personajes musulmanes o de origen magrebí? 

Como ya expliqué al inicio de la serie en otro artículo, tuve el placer de conocer el barrio del Príncipe hace diez años de la mano de Abderramán Ahmed, alias Hamido, el ceutí español capturado por las tropas estadounidenses en Afgansitán, pocos días después de ser liberado por Baltasar Garzón, tras pasar unos años en Guantámo. Hamido me mostró la pobreza y miseria de ese barrio olvidado, azotado por el paro y la marginalidad, que padecía la peste de un consumo heroína, que se había llevado por delante a muchos de sus compañeros de infancia. Y charlando con él por esas calles sin ley, repletas de dolor, heroinómanos y traficantes, pese a discrepar yo radicalmente de sus ideas, podía entender porque había abrazado un islam yijadista. Por ello entristece que la serie que pretendía mostrar la realidad de dicho barrio, antes poco conocido, simplifique las cosas  en un programa record indiscutible de audiencia, como si su objetivo fuera dar la razón al xenófobo e islamófobo Josep Anglada, cuando dice que “un moro siempre será un moro”.

Fue Hiba Abouk, en una entrevista televisiva hace un mes, que explicó que la escritora que más la influenció en sus primeros años de lectora fue la argelina Malika Mokeddem. Mokeddem en sus obras denuncia el conservadurismo de la sociedad argelina, las dificultades para que una mujer nacida en una familia y sociedad musulmana tradicional pueda desarrollarse y decidir libremente si se desea o no practicar los preceptos del islam; pero también, la sospecha y perjuicios que padece quien es de origen magrebí y vive en Europa.  

Puede que los guionistas del Príncipe estén a tiempo de rectificar de cara a la segunda temporada, y muestren esa realidad que las principales víctimas del radicalismo islámico son los propios musulmanes que viven en libertad y tolerancia su fe, y a aquellos que habiendo nacido musulmanes han dejado de creer, potenciando personajes como lo que eran Khaled, Hakim o Omar antes de sobrevenir súbitamente terroristas. Y si la serie ha sido capaz de mostrar el lado humano y que empaticemos y perdonemos a los policías corruptos que delinquen, también puede hacer lo mismo con quienes abrazan el salafismo o el yijadismo. Yo paseando entre jóvenes que habían arruinado su vida enganchados a la heroína, llegué a comprender a Hamido.

ULTRAS EN VOX. A falta de una candidatura ultra con posibilidades, algunos dirigentes ultras han entrado en Vox

$
0
0


El Estado español será, afortunadamente, uno de los estados europeos en los que la ultraderecha xenófoba no obtendrá escaño en Estrasburgo. Tras facasar diversos intentos de realizar una lista más o menos unitaria potente, son cinco las candidaturas que concurren: 
La España en Marcha, formada por Alianza Nacional, Nudo Patriota, La Falange (FE) y Movimiento Católico Español, es decir los grupos autores del asalto a la sede de la Generalitat en Madrid, a excepción de Democracia Nacional. 
Democracia Nacional, que tras el esperpento de la candidatura fantasma de Soluciona-Alerta Digital, se presenta en solitario. 
El Movimiento Social Republicano (MSR) también en solitario.
Los ultracatólicos de Impulso Social, coalición de Alternativa Española (AES), Comunión Tradicionalista Carlista y Familia y Vida, encabezándola José Luis Lopez Diéguez, yerno del fallecido Blas Piñar. Por último, también concurre Falange Española de la JONS.
Partido por La Libertad, Plataforma per Catalunya y España 2000 decidieron no concurrir y centrarse en las próximas municipales.

Así las cosas algunos conocidos militantes y dirigentes de la ultraderecha española se han sumado al proyecto de Vox, pese a que si leemos su programa no asume ni las tesis xenófobas ni islamófobas de grupos como el Frente Nacional francés, el Partido por la Libertad de Holanda o el FPO austriaco.
Vox está impulsada por Alejo Vidal Quadras, hasta hace unas semanas eurodiputado del PP, y el exdirigente del PP vasco, Santiago Abascal. En mi opinión, puede ser cercana a la ultraderecha desde la óptica española, por su rechazo al estado autonómico o su añoranza de la España unitaria y fuerte franquista, pero no desde un punto de vista europeo, al no coincidir sus propuestas sobre seguridad, inmigración, con las de los ultras o identitarios europeos. 



JAVIER CORTÉS, DE LAS PATRULLAS CIUDADANAS DE SEVILLA AL NÚMERO 18 DE VOX

Un conocido dirigente de extremaderecha o identario andaluz que ha entrado en Vox, es el sevillano Francisco Javier Cortés Lucena, que fue hasta su ingreso en Vox, hace unas semanas, presidente de Foro Sevilla Nuestra. 
Foro Sevilla Nuestra es una asociación creada por el abogado  Ángel Bordas, motivo de polémicas por organizar patrullas ciudadanas contra inmigrantes delincuentes o incívicos, y hacer llamadas para acabar con los problemas de la inmigración como "comercios chinos, bandas de moros e inadaptados". Defiende la prioridad de "los nuestros", es decir "los de casa" en la misma línea que PxC. 
Los últimos meses  el Foro Sevilla Nuestra ha mantenido de facto una unidad de acción con el Partido X La Libertad, que lidera en Sevilla el mismo Ángel Bordas, y Javier Cortés participó en los actos con PxL del pasado mes de febrero. A mediados de febrero Cortés dejó la presidencia de FSN al formalizar su ingreso en Vox

 Javier Cortés, tapando la V de Vox.

Ángel Bordas y Javier Cortés cuando lideraba con Bordas el Foro Sevilla Nuestra

PABLO BARRANCO, EX SECRETARIO GENERAL DE PxC, 47 EN LA LISTA DE VOX
Otro de los dirigentes o exdirigentes ultras que forman parte de Vox es Pablo Barranco, ex secretario general de Plataforma X Catalunya, que va de número 47 en la lista al Parlamento Europeo. 
 Barranco, después de abandonar o ser expulsado de PxC en octubre de 2010 al no ser colocado en uno de los primeros lugares de la lista de aquellas elecciones catalanas, creó Vía Democrática, siendo elegido concejal por Sant Just Desvern. No obstante Vía Democrática dejó de actuar hace un año.  Ahora Barranco ha reaparecido como número 47 de la lista electoral de este partido.

Barranco, con traje claro, cuando era Secretario General de PxC

AMISTADES CON EL CASAL TRAMUNTANA
También forma parte de VOX, la joven abogada Ariadna Hernández, número 7 de la lista y coordinadora del partido en Barcelona. Hernández, que anteriormente era la líder catalana del partido de Mario Conde, Sociedad Civil y Democracia, desde octubre pasado participa en las actividades del Casal Tramuntana de Barcelona  parece, a causa de su amistad o empatía con alguno de los dirigentes del centro ultra o identitario (Leer a B Cazorla en Directa.cat).
Hernández jugando al futbolín en Tramuntana con el concejal de PxC, Alberto Sánchez y otros miembros de Tramuntana. (foto: Directa)

BLAS PIÑAR PINEDO
Otro conocido militante ultra que ha ingresado en VOX es  Blas Piñar Pinedo, nieto del dirigente histórico de la ultraderecha española.  Es autor de diferentes libros de ideología franquista y ha militado en diversos grupos ultras españoles. 

Como he publicado con anterioridad la familia Blas Piñar afronta dividida estas elecciones, y en algún momento se penso en el tío de Piñar Pinedo, y cuñado de López Diéguez, el general Blas Piñar Gutiérrez para liderar la candidatura de La España en Marcha

Blas Piñar Pinedo ha puesto Vox junto a su nombre el su cuenta de twitter (ver imagen de arriba del artículo), y ha escrito en su blog diversos artículos apoyando dicho partido. Como vemos en sus escritos centra sus argumentos en elementos como el rechazo a la despenalización de cualquier supuesto de aborto, reivindicación común de la mayoría de grupos ultras españoles, cosa que muesta de la diferencia entre la ultraderecha española y el Frente Nacional francés, con Marine Le Pen que es partidaria del derecho de las mujeres a abortar mediante una ley de plazos como la actual.

YOLANDA COUCEIRO MORÍN
Una periodista y militante de ultraderecha que ha entrado en VOX es la editora de Minuto Digital, Yolanda Couceiro Morín. 
Tras haber militado en el PP vasco apoyó a Josep Anglada y Plataforma X Catalunya, participando en algunos actos suyos, y creó la sigla España y Libertad con la intención de ser una de las marcas hermanas de PxC en España. Tras la marcha de Pablo Barranco de PxC, Couceiro Morín apoyó a Pablo Barranco en la creación de Vía Democrática, ocupando el último puesto de la lista del Vendrell en las municipales de 2011. 
 
   Couceiro Morín con Vidal Quadras en un acto de Vox. Abajo en 2010 junto Anglada


VOX ¿ULTRA IDENTITARIO, TEA PARTY ESPAÑOL O AÑORZANZA DE LA ESPAÑA FRANQUISTA?
El futuro de Vox es incierto dado que las encuestas no le dan escaño en el Parlamento Europeo.  Pero en caso de obtener representación su continuidad está asegurada. Su punto principal es la unidad de España y el rechazo al estado autonómico. Por ahora parece que podría ubicarse mas en una ultraderecha conservadora, con algunas similitudes al Tea Party estadounidense, que en el espacio de ultraderecha xenófoba o islamófoba. Si continua con el proyecto será en las próximas elecciones municipales cuando deberá marcar una posición más definida ante la inmigración. 

De momento, leyendo el capítulo de su programa electoral relativo a seguridad, fronteras e inmigración no es equiparable en este aspecto ni a los ultras tipo Le Pen o Geert Wilders, ni mucho menos a los claramente neonazis como el Jobbik húngaro o Amanecer Dorado.




PROGRAMA ELECTORA DE VOX (Leer en su web)

"LA UE COMO ESPACIO DE LIBERTAD, SEGURIDAD Y JUSTICIA

Queremos que la Unión Europea sea un verdadero espacio de libertad, seguridad y justicia donde las medidas para garantizar la seguridad de los ciudadanos frente a amenazas como el terrorismo, el crimen organizado, el fraude, el lavado de dinero o la corrupción, sean lo más efectivas posibles dentro del respeto del Estado de Derecho y donde la libre circulación y la eliminación de las fronteras interiores conlleven una gestión responsable de los flujos migratorios. Para ello, los siguientes puntos son esenciales:
Lucha contra la criminalidad dentro del marco del Estado de Derecho:
La Unión debe ser eficaz a la hora de prevenir y perseguir los crímenes  de alcance transfronterizo y cualquier delito cometido en un Estado Miembro de la Unión. Ello requiere un amplio conjunto de medidas destinadas a reforzar la cooperación policial y judicial entre los Estados Miembros: 
-Debemos seguir avanzando en la creación de un espacio judicial y policial donde un delito cometido en un Estado Miembro pueda ser perseguido, juzgado y castigado en otro. 
- Apoyamos la creación de un exhorto europeo de investigación, que facilite la obtención y el intercambio de información y pruebas en las causas penales transfronterizas, y de una Fiscalía Europea como un órgano independiente con autoridad para investigar y perseguir el fraude en la UE y otros delitos.
- Defendemos el desarrollo de las capacidades de investigación financiera de la UE, así como de incautación y decomiso de los activos de las organizaciones delictivas transnacionales.
La  creación de este espacio judicial único tiene que llevar consigo una normativa especialmente respetuosa con la protección de los datos privados de nuestros ciudadanos que asegure el pleno respeto de sus derechos fundamentales. 
Gestión responsable de los flujos inmigratorios y de la política de asilo:
Las cifras de inmigración aumentan de año en año y plantean a la UE una serie de desafíos en términos de aceptación pública, de integración y de seguridad. Las tragedias recurrentes en el Mediterráneo, entre ellas las últimas de Lampedusa y Ceuta, recuerdan la necesidad de una acción conjunta europea. 
En VOX apostamos por el refuerzo de la política migratoria de la UE, que debe guiarse por las siguientes prioridades: 
-La necesidad de equilibrar la inmigración legal con las necesidades de los mercados de trabajo, de forma que cada Estado Miembro tome la decisión final sobre su propia situación. Hemos de evitar la llegada de un gran número de nacionales de terceros países en un momento en que numerosos ciudadanos de la UE se encuentren buscando empleo. La UE, simplemente, no tiene la capacidad de aceptar a todos los que quieran entrar y permanecer en su territorio.
-El reforzamiento de la protección de las fronteras de la UE: en 2013 se ampliaron las funciones y la financiación de FRONTEX, la Agencia Europea para la Gestión de la Cooperación Operativa en las Fronteras Exteriores de la UE, a fin de hacer posible una mejor gestión de las fronteras comunes. No obstante, se requiere una cooperación más estrecha de las autoridades policiales y judiciales en este ámbito.
- La prevención de la inmigración ilegal mediante la firma de acuerdos con Estados terceros que son origen o tránsito de dicha inmigración ilegal que faciliten la aplicación de programas y acuerdos de readmisión voluntaria.
- Aumentar las inversiones en políticas de
cooperación al desarrollo para ayudar a la mejora de la vida de las personas en sus países de origen. Para salvar vidas en el Mediterráneo, debemos empezar en el punto de partida de los flujos migratorios.
Esta política migratoria debe ir acompañada de una política de asilo justa, equilibrada y fundada en el respeto de los derechos humanos. La aplicación de esta política puede mejorarse para lograr unas condiciones de acogida comunes a todos los solicitantes de asilo, así como para evitar su abuso mediante solicitudes fraudulentas. El compromiso de ayudar a los auténticos refugiados implica luchar contra los fraudes, en especial cuando son aprovechados por organizaciones delictivas. Si la UE se ve inundada de falsas solicitudes de asilo, no podrá proteger eficazmente a las personas más vulnerables y realmente necesitadas."

XERRADA DEBAT "L'EXTREMA DRETA A EUROPA", a l'Ateneu Popular Cerdà (Barcelona)

$
0
0
Xerrada-debat amb Xavier Rius, especialista en el tema, a onze dies de les eleccions europees, en que es presenten llistes populistes i d'extrema dreta a tota Europa.
Ateneu Popular Cerdà,  
Dimecres 14 de maig, 19, 30 hores
Ateneu Popular Cerdà. Bruc 61, baixos
Barcelona  
Convocatòria de Facebook, clica




L’Ateneu Popular Cerdà neix a iniciativa d’un grup d’homes i dones de l’Eixample de Barcelona que s’han proposat modernitzar i actualitzar la gran tradició d’ateneus populars amb què compten Barcelona i Catalunya, i en particular les seves classes populars.

L’Ateneu vol contribuir a dinamitzar la vida cultural de L’Eixample, a promoure l’accés a la cultura del conjunt dels seus veïns i veïnes, però també contribuir a la transformació social, a promoure el pensament crític i un debat públic de qualitat.

L’Ateneu té la seva seu al carrer Bruc, 61 (entre Diputació i Consell de Cent) i està molt a prop de les línies de Metro L4 (Girona) i L2 (Tetuan) i de nombroses línies de bus.

També pots posar-te en contacte amb nosaltres a través del correu ateneupopularcerda@gmail.com i del twitter @apcbcn

LA ESPAÑA EN MARCHA, DEMOCRACIA NACIONAL I MSR NEGUEN SER AUTORS DE L'ATEMPTAT AL PI DE LES TRES BRANQUES

$
0
0
En relació a l'atemptat al Pi de les Tres Branques de Castellar del Riu, que ha aparegut aquest matí amb una de les branques serrades, els principals grups d'ultradreta espanyolista que es presenten a les eleccions europees en neguen l'autoria.

Així, Jordi de la Fuente, que fou cap de llista del Movimiento Social Republicano (MSR) les passades eleccions catalanes i és coordinador de campanya de les eleccions europees, ha negat que el MSR en sigui l'autor. "Nosaltres fem les coses d'una altra manera", ha dit, recordant que el passat 18 de juliol van posar una bandera espanyola a l'arbre, però sense malmetre'l

Foto s'avui: @rignasirl


 Jordi de la Fuente, tallant una estelada

La España en Marcha autora de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid, integrada ara per Alianza Nacional, Nudo Patriota Español, La Falange (FE) i Movimiento Católico Español, en boca del seu portaveu i president d'Alianza Nacional, l'advocat Pedro Pablo Peña, també ha negat la seva autoria, tot discrepant de l'acció. "Nosaltres no faríem mai una cosa així perquè un arbre centenari, encara que estigui sec, és patrimoni de la natura i s'ha de respectar".

Pedro Pablo Peña

Pel que fa a Democracia Nacional, que es presenta a les eleccions al marge de La España en Marcha, el seu president Manuel Canduela quan li he preguntat si eren els autors ha manifestat desconèixer l'acció. Altres membres de DN a Catalunya han manifestat no tenir res a veure. 
Foto de l'acció del MSR el passat juliol al Pi de les Tres Branques

LA ESPAÑA EN MARCHA ATERRA A CATALUNYA EN CAMPANYA EUROPEA

$
0
0
Aquesta matinada activistes de La España en Marcha, han col·locat una bandera espanyola al balcó de l'ajuntament de Cardedeu i una pancarta amb el lema: "España no se discute, se defiende. LA ESPAÑA EN MARCHA".
Segons un comunicat de La Falange (FE) de Barcelona, grup integrat a La España en Marcha han fet l'acció donat que "l'ajuntament de Cardedeu porta anys desobeint voluntàriament la llei, motivat pel seu malaltís odi a Espanya, sense que les autoritats no facin res. Per aquest motiu, veritables catalans, han tornat, encara que sigui per unes hores, no només la legalitat, sinó la dignitat d'un poble que es rebel·la contra la tirania separatista"

 Fotos de l'acció cedides per La Falange-la España en Marcha
Sorprén que La España en Marcha hagi fet l'acció a Cardedeu, donat que d'aquest municipi del Vallès Oriental és  Ana Castillo, número 10 de la llista de Democracia Nacional al Parlament Europeu. Castillo que fins fa dos mesos era la líder de PxC a Cardedeu va optar per DN després de la destitució d'Angalda. 
Democracia Nacional, que inicialment formava part de La España en Marcha, va aquedar exclosa d'aquesta en proposar fer coalició de La España en Marcha amb Soluciona (Alerta Digital). Finalment Soluciona no s'ha  presentat i Democracia Nacional es presenta en solitari.
ANA CASTILLO RUIZ candidata nº10 al parlamento europeo por DN, de 23 años. Aunque nacida en Cardedeu (Barcelona),  sus raíces son andaluzas (Granada). Desde hace más de dos años lleva una incesante lucha contra el separatismo catalán, habiendo sido amenazada, insultada, injuriada, en múltiples ocasiones. Ha sufrido el acoso del entorno radical en su propio hogar. Es una mujer que pese a su juventud es ya toda una veterana en la lucha por la españolidad de Cataluña, joven, con aire fresco, que inspira confianza a muchos de sus conciudadanos, desde que salió publicado en el BOE la inclusión de la joven líder catalana han sido miles los  mensajes de apoyo recibidos de vecinos de Cardedeu, de distintos puntos de Cataluña y del resto de España.
Llegir a la web de Democracia Nacional

ACTE DE LA ESPAÑA EN MARCHA DISSABTE A BARCELONA
D'altra banda la España en Marcha, integrada ara per Alianza Nacional, La Falange (FE), Nudo Pariota Español y Movimiento Católico Español fara el seu acte de campanya dissabte a la llibreria Europa del barri de Gràcia, intervenint, entre d'altres, Pedro Pablo Peña i Manuel Andrino a qui la Fiscalia de Barcelona investiga per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i la violència per les seves declaracions el 12 d'octubre passat .
La Plataforma Antifeixista ha convocat una concentració o manifestació que sortirà a les 11 de Fontana  en contra de l'acte de La España en Marcha.

A les 6 de la tarda (hora de la final de la Lliga) acte de Falange Española de las JONS (no integrada a La España en Marcha!) a a la Plaça Universitat de Barcelona


OCUPEN LA SECRETARIA D’UNIVERSITATS I RECERCA PER DENUNCIAR LA COMPLICITAT AMB L'ESTAT D'ISRAEL. (Publico a la Directa)

$
0
0



Avui, dia de la commemoració de la Nakba palestina —inici de l’expulsió de 800.000 refugiades palestines l’any 1948– un centenar de persones, membres de la comunitat universitària, ciutadanes palestines i membres de la Campanya No Més Complicitat amb Israel, han ocupat el vestíbul de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat, per denunciar la política de col·laboració del Govern i determinades universitats catalanes, com la de Vic, amb institucions, empreses, centres de recerca i universitats israelianes que, segons les activistes, participen en l’ocupació i el sistema d’apartheid al que es veu sotmès el poble palestí.
L’acció s’ha fet després de que s'hagi negat repetidament a les persones representants de la campanya Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) una entrevista amb el Secretari d’Universitats i Recerca Antoni Castellà. L'entrevista pretenia exposar-li la els motius de la campanya. Finalment, arran de l'ocupació, Cristina Pastor, cap del gabinet de Castellà, i Joan Montesinos, Subsecretari de Coordinació, s'han compromès a escoltar les demandes de les activistes i han fixat el proper 4 de juny per la reunió amb Castellà.
Explicació dels acords signats
L’acció ha començat passades les dotze del migdia quan una seixantena de persones, la majoria amb les mans pintades de vermell com a símbol de complicitat amb la política d’Israel, han irromput als baixos de l’edifici, tot i els impediments dels bidells i personal de seguretat. A quarts d’una, quan el Subsecretari i la Cap de Gabinet han acceptat reunir-se amb les portaveus de la campanya, la resta de gent allà concentrada, entre les quals hi havia tres diputades d’ICV-EUiA, han abandonat el vestíbul per esperar el resultat de la negociació al carrer.
Durant aquesta primera reunió s’ha explicat als responsables d’Universitats i Recerca el context de la campanya, les demandes i la importància de la data d’avui. Així mateix, s’ha fet especial èmfasis en com la intensificació de les relacions amb Israel, per part del Govern català, contribueix i perpetua, segons les activistes, l’ocupació i la violació sistemàtica dels drets humans de la població palestina.
En la mateixa reunió de juny s’espera que el Secretariat expliqui els acords signats amb centres i institucions israelianes. La Campanya pretén saber si aquests acords s’han fet amb institucions amb seu o actuacions a Cisjordània, pràctica prohibida per una recent directiva europea.
Vincles universitaris entre Catalunya i Israel
La campanya BDS, d’àmbit estatal, posa enfadis especial en Catalunya donada l'aposta del govern de la Generalitat per tenir com a soci prioritari l’Estat d’Israel, amb un especial interès en els vincles universitaris. El manifest de BDS Acadèmic per Palestina, englobada dins la Campanya No més complicitat amb Israel, ha obtingut de moment el suport de 350 professores, entre les quals hi ha 50 catedràtiques com Josep Fontana, Arcadi Oliveres, Miren Etxezerreta o Joan Subirats. Per la seva banda centenars de membres del PAS, estudiants i el principals sindicats d’estudiants, SEPC i AEP, així com diversos sindicats de treballadores, també s’han adherit al manifest i a la campanya internacional.
Una primera victòria
Pels responsables del BDS les universitats s’han convertit en l’instrument principal del Govern de CiU “per tirar endavant la seva aliança amb l’Estat d’Israel, a qui mostra com a un referent”. Per Ibrahim Bisani, portaveu de la comunitat palestina, l’acció ha estat “una primera victòria en espera de com vagi la reunió del 4 de juny”. Les organitzadores de l’acció creuen probable que algun d’aquests convenis sigui amb institucions que actuen a Cisjordània o relatives a la indústria militar. Però alhora, tal com han volgut deixat clar avui amb l'acció, també rebutgen els acords amb les autoritats i institucions acadèmiques d’Israel “mentre no respecti la legalitat internacional i les declaracions de Nacions Unides”.
Agents del Mossos d’Esquadra han vigilat en tot moment com es desenvolupava l'acció, sense intervenir-hi. Un cop acabada l'acció, Rubén Novoa de l’Associació Israel a Catalunya ha interposat una denúncia al Departament d’Interior per tal que es sancionés per co-acció i manifestació il·legal a les participants a l’acció, considerant al professor Aitor Carr el principal responsable.
  
Les diputades d'ICV-EUiA, Sara Vilà i Lorena Vicioso a l'acció. També hi ha participat el diputat al Congrès, J Josep Nuet.
Entrant abans que tanquessin la porta.

,
Altres s'han quedat fora quan s'han tancat les portes

 ñ

A fora esperant
Aitor Carr explicant que el 4 de juny serna rebuts per Antoni Castellà
Ibrahim Bisani, de la comunitat palestina valorant l'acció
 Rubèn Nova, en nom de l'associació palestinòfoba, Israel a Catalunya, donat que els mossos no ha considerat convenient idenficar als que han entrat, ha denúnciat l'acció al dpartament d'Interior per manifestació il·legal, coaccions i incitació a l'odi contra els jueus (article 510 Codi Penal), qualificant a Aitor Carr principal responsable.


Anar a la web de Israel a Catalunya
Anar a Palestina.cat

ISRAEL ÉS UN ESTAT RACISTA I NO DEMOCRÀTIC. La diputada palestina, Haneen Zoabi, a la Kneset israeliana, considera incompatible que un estat que es defienix jueu, pugui ser democràtic.

$
0
0
Aquesta setmana amb motiu dels actes de commemoració de la Nakba palestina -el dia en que es commemora l’inici de l’expulsió de més de 800.000 palestins de les seves terres, l’any 1948-, la diputada palestina, Haneen Zoabi, a la Knesset israeliana, ha estat a Barcelona participant en diverses activitats organitzades per Complicitats que maten, la comunitat palestina i la campanya BDS (Boicot, sancions i desinversions. De fet l'acció d'ahir a la Secretaria d'Universitats de la Generalitat va ser el primer dels actes de commemoració de la Nakba de les entitats solidaries amb Palestina i la comunitat palestina catalana.

Després de comparèixer al migdia davant la comissió d'exteriors del Parlament de Catalunya, en una sessió a la que hi han assistit diputats de la CUP, ICV-EUiA, PSC i ERC, però no els de CiU, PP i C'S, aquesta tarda ha fet una conferència a Barcelona. L'acte celebrat al Centre de Cultura de les Dones al carrer Sant Pere més Baix, ha explicat el seu punt de vista del conflicte, discrepant del paper que fa l'Autoritat Nacional Palestina, que continua en unes negociacions que no porten a res i fent de policia dels propis israelians dins del Cisjordània.
Zoabai, que és la primera dona palestina membre del parlament israelià, nascuda en una família musulmana de Natzaret implicada políticament, pertany al partit nacionalista àrab Balad, Assemblea Nacional Democràtica.  El seu nom va donar la volta al món després de la seva participació el maig de 2010 en la flota de la llibertat que pretenia trencat el setge a Gaza, motiu per la que va patir diverses causae judicial i parlamentàries que van estar a punt de fer-li perdre l'escò i la immunitat.

Apasionada com és, primer al Parlament i després a la xerrada d'aquesta tarda a Barcelona ha exposat el seu punt de vista del conflicte palestí, de les lleis racistes que aplica Israel vers la ciutadania àrab palestina amb nacuionalitat israeliana,  i de la política equivocada, segons ella, de l'Autoritat Naciuonal Palestina. 

Així Zoabi lamenta que els acords de pau d'Oslo, dels que va néixer l'Autoritat Nacional Palestina, van presentar a jueus vinguts com a ocupants i als palestins com a iguals, víctimes del conflicte des de 1967 que va portar a Israel ocupar Gaza i Cisjordània per garantir la seva seguretat. Per Zoabi, que pertany ala anomenats àrabs de 1948 que es van quedar al que seria l'estat d'Israel, el conflicte d'abordar des d'aquesta data quan 800.000 palestins van haver de marxar -els descendenst dels quals són ara cinc milions-, i de la situació no només de Gaza i Cisjordània, sinó dels àrabs o palestins amb nacionalitat israeliana que viuen sota unes lleis racistes. 
Així Israel ha expropiat cinc milions d'hectàrees a àrabs israelians, s'aproven lleis per fer fora a palestins amb ciutadania israeliana de ciutats com Haifa, s'impedeix que els àrabs visquin a 570 pobles i ara es vol expulsar als 30.000 beduins del desert Negev. Hi ha també molts pobles àrabs que jurídicament no existeixen i no disposen d'aigua ni llum, mentre l'aigua d'aquells llocs la porten al pobles veïns reservats només per jueus.  Una mostra del caire racista d'Israel és que "un àrab israelià no pot casar-se amb un palestí que viu a Europa o Amèrica, ni a Cisjordània, i portar-lo a viure amb ell a Israel, mentre Israel obre les portes a qualsevol persona que diu que té avantpassats jueus o casat amb algú amb avantpassats jueus". 

Per ella és incompatible definir-se Israel com estat jueu i democràtic, quan una bona part dels seus ciutadans no són jueus, otorgant-lis a aquest nombroses restriccions, prohibint que s'estudii la història de Palestina o la seva geografia anterior a 1947. Per Zoabi "Israel és pitjor que els colonialisme, donat que els francesos no consideraven als algerians ni estrangers a la seva terra ni pretenien fer-los fora, tal com sí fa Israel amb els palestins"

Pel que fa a l'actitud dels palestins o àrabs amb ciutadania israeliana  reconeix que el 50% no voten donat que senzillament no volen tenir problemes. "Israel els diu que no es queixin donat que els àrabs a Síria o Jordània estan pitjor, però no es tracta de comparar-se amb aquests països, sinó amb la resta de ciutadans d'Israel". 

Zoabi és molt crítica amb l'autoritat palestina que continua en negociacions que no porten enlloc i planteja que potser haurien d'aixecar-se la taula i trencar relacions amb Israel, més quan la Lliga Àrab i diversos països àrabs han promés aportar els sous dels funcionaris palestins si trenquen amb Israel que és qui els transferix fons dels impostos recaptats i l'IVA del comerç. I sobretot demana que si les negacions no aporten res "que l'Autoritat Palestina deixi de fer de policia a Gaza per Israel". Ha valorat les accions de boicot, denúncia i sancions del BDS i ha manifestat que sigui la sortida un sol estat o dos estat, Israel no serà demopcràtic mentre es defieneixi com estat jueu.

 Haneen Zoabi a la xerrada d'aquesta tarda
Haneen Zoabi amb Salam Almaslamani, de la Casa Palestina



 Aquest migdia al Parlament després de la seva compareixença a la Comissió d'Exteriors amb representants d'associacions i diputats de PSC, ERC, ICV-EUiA i la CUP.
Zoabi, en una tensa sesió del parlament en la que es debatia la seva inhabilitació

P.P.PEÑA: "LA ESPAÑA EN MARCHA ES PRESENTA PER ESTABLIR UN CAP DE PONT EN TERRITORI ENEMIC". Acte electoral a la Llib Europa

$
0
0
Pedro P Peña (AN), J.L.Alonso (FE Catalunya) i Manuel Andrino (cap nacional de FE), a la Llibreria Europa 

Aquest migdia s'ha celebrat a la Llibreria Europa de Barcelona un dels  pocs actes electorals de les quatre candidatures d'ultradreta (Vox a part) que es presenten a les eleccions europees. Ha estat La España en Marcha, autora de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid i hi han intervingut precisament, Pedro Pablo Peña, president de la hitleriana d'Alianza Nacional, i Manuel Andrino Jefe Nacional de La falange (FE), als que la Fiscalia de delictes d'odi de Barcelona els hi ha obert diligències per les seves declaracions a Montjuïc el 12 d'octubre passat. 
A l'acte hi han assistit una cinquantena de persones, mentre fora, a la cantonada de Sèneca amb Passeig de Gràcia on hi havia un cordó policial, un centenar d'antifeixistes, que s'havien concentrat una estona abans a Fontana, demananaven la il·legalització dels grups d'ultradreta i el tancament de la Llibreria Europa.

L'EUROPA DE LES TERMÒPILES I QUE VA LLUITAR A RÚSSIA, FRONT LA DE LA TROIKA
Pedro Pablo Peña ha afirmat que, tot i que es improbable que obtinguin un eurodiputat, es presenten "com a gimnàsia revolucionària amb la voluntat d'establir un cap de pont en territori enemic". Per Peña les eleccions també serviran per conèixer el suport social i electoral de La España en Marcha (LEM), plataforma constituïda aviat farà quatre anys amb l'objectiu d'unificar i aglutinar l'espai social patriota. 

En aquest sentit ha explicat la seva ruptura amb Democracia Nacional (DN), que inicialment pertanyia a la LEM, a causa de la decisió de DN de voler unificar LEM amb el projecte de Soluciona-Alerta Digital. "Nosaltres no podíem anar amb personatges que lideraven Soluciona, com el seu cap a Catalunya -referint-se a l'ex dirigent de PxC Gerard Bellalta-, que va ser condemnat a dos anys de presó per dirigir una xarxa que estafava immigrants amb contractes falsos, els explotava i afavoria la immigració massiva" 
Peña, s'ha referint a les diligències judicials que hi han contra ell a Barcelona per legitimar la lluita armada contra el separatisme, i moderant les seves paraules, ha demanat la suspensió de la Generalitat, i el  procesament per delicte de sedició d'Artur Mas. "La Constitució és pot modificar, però no és pot tocar el subjecte jurídic que l'ha creat que és Espanya. I qui vulgui trencar Espanya està delinquint i fent traïció"

Front l'Europa de la Troika, de l'austeritat i del Tribunal Europeu que ha ordenat a Espanya a alliberar membres d'ETA, ha reivindicat "l'Europa de la Grècia que va lluitar a les Termòpiles que el 480 abans de Crist va lluitar contra l'imperi Persa de Jerjes, l'Europa de l'Imperi Romà, la de la Cristiandat, la de Carlemany, l'Europa germànica i l'Europa que fa 74 anys va lluitar contra el comunisme a Rússia i va ser derrotada a Berlín a la Cancelleria"


LLUITAR CONTRA LA INVASIÓ D'IMMIGRANTS
Peña també ha denunciat els efectes per la raça europea de la invasió extraeuropea. "Hi ha 8 milions d'immigrants a Espanya i 50 milions a tot Europa. Com tenen  molts més fills que nosaltres provocaran un a substitució demogràfica, pel que cal que siguin expulsats cap els seus països".
Per últim s'ha referit a la pertinença a la Unió Europea "que ens va obligar a tancar la siderúrgia i reduir la pesca, l'agricultura i la ramaderia". Per això plantegen  la necessitat de demanar a la Unió Europea la derogació dels tractats de Maastricht i de Lisboa i la sortida de l'euro, "I en el cas que ho rebutgin, demanem la sortida de la Unió".

ANDRINO (FE), EXPULSAR ALS IMMIGRANTS MUSULMANS COM ESPANYA JA VA FER FA 5 SEGLES
Andrino, Alonso i Peña

Manuel Andrino, de La Falange (FE), en una intervenció més encotillada, ha mostrat el seu rebuig a "una Europa que allibera a violadors i deixa en atur als treballadors i famíles espanyoles". I front aquesta Espanya sotmesa a Brussel·les ha defensat aquella potència europea que era "l'Imperi espanyol de Carles I, on no es posava mai el sol". Ha reivindicat una Europa  cristiana que  rebutgi "l'ateisme, la destrucció de la família, i la regulació de l'eutanàsia i l'avortament", i ha rebutjat les opinions de la comissària europea, Cecilia Malmström,  que criticava l'actuació de la Guàrdia Civil a Ceuta. "Qui és ella per dir-nos que hem de fer a les nostres fronteres quan són assaltades?"    
(No confondre La Falange de Manuel Andrino (FE), que pertany a La España en Marcha, amb Falange Española de la JONS, que aquesta tarda han fet un acte a Plaça Catalunya.
En aquest altre acte (el de FE JONS) ha estat agredit el fotògraf Jordi Borràs)  
   
A l'acte de la Llibreria Europa també ha intervingut José Luis Alonso de La Falange de Catalunya, que ha explicat els motius pels que es va fer dimecres a la nit l'acció de posar la bandera espanyola  i una pancarta a  l'ajuntament de Cardedeu, criticant les declaracions posteriors de l'alcaldessa i el tractament que el fet ha tingut als mitjans de comunicació. En aquest sentit Pedro Pablo Peña ha afegit que "d'aquí al 9 de novembre farem moltes més accions com aquesta"

Manuel Andrino, José Luis Alonso i Pedro Pablo Peña
..
Es venien samarretes amb el "Blanquerna Style"

El carrer Sèneca, abans de començar l'acte
Concentració antifeixista a Fontana que ha anat fins al carrer Sèneca



Foto de twitter Kitty Cagues, de l'arribada dels antifeixistes al carrer Sèneca on ha acabat la protesta sense incidents

Més informació a l'article de la Directa

ULTRADERECHA, EL HORIZONTE YA SON LAS MUNICIPALES

$
0
0
 Se acerca el 25 de mayo, día en que todo apunta que la ultraderecha euroescéptica y antiislámica, encabezada por el Frente Nacional francés, obtendrá los mejores resultados de la historia en una docena de países de la Unión Europea, mientras en Grecia y Hungría serán grupos ultras sin maquillaje, como el Jobbik y Amanecer Dorado, los que conseguirán una importante representación en Estrasburgo. Pero en España, donde para obtener un escaño se precisa de unos 250.000 o 300.000 votos, parece que ningún grupo ultra, socialpatriota o euroescéptico antiinmigración superará ni la quinta parte de los votos necesarios. Y si son ciertas las encuestas, ni siquiera VOX, que no desea ubicarse en este espacio, pese a acoger en sus listas a algunos exdirigentes y militantes ultras o identitarios, llegará a Estrasburgo.
Cinco son las candidaturas del espacio ultra euroescéptico, identitario o falangista que se presentan: Impulso Social, Movimiento Social Republicano (MSR), Falange Española de la JONS, La España en Marcha, y Democracia Nacional. Decidieron no concurrir  España 2000, con cuatro concejales en la Comunidad Valenciana y uno Alcalá de Henares, Plataforma X Catalunya –que obtuvo 67 concejales en 2011- y Partido X La Libertad, fuerza emergente sin representación hermanada con PxC.






Al margen de todo, queda el esperpento de Soluciona y Alerta Digital, que afirmaba tener 80.000 simpatizantes contabilizados, con su extraña manera de decidir a última hora no presentarse. Unos hechos que a quienes seguimos el proceso, nos pareció más una excusa para retirarse a tiempo, antes de afrontar un resultado electoral que reduciría por cuatro o por diez el número real de votos en relación a los simpatizantes anunciados, o tal vez la manera más sencilla de ocultar que no consiguieron las firmas o avales exigidos por la ley.

Todas las candidaturas rechazan las imposiciones de Bruselas y desean recuperar soberanía nacional perdida, si bien afrontan con matices distintos o con ambiguedad calculada si hay que salir o no de la Unión. Dirigentes de dos o tres de las candidaturas que se presentan, han afirmado explícita o implícitamente tener como referente el Frente Nacional francés, mientras el MSR se identifica más con Amanecer Dorado de Grecia, asistiendo su cabeza de lista, Juan Antonio Llopart, la pasada semana como invitado, al acto oficial de inicio de campaña de este partido en Atenas. La España en Marcha, integrada por Alianza Nacional, La Falange (FE) –grupos con amplia militancia e implantación territorial-, y el Movimiento Católico Español y Nudo Patriota –con pocos militantes-, deja claro que sus referentes son el falangismo, el franquismo y los ideales europeos del Tercer Reich. Impulso Social parece ubicarse más en el ultracatolicismo y la unidad de España, que en la xenofóbia ante el islam y el inmigrante no europeo.  Por otro lado el Secretario General de PxC, Robert Hernando y otros dirigentes del partido catalán asistieron al acto electoral del FN del 9 de mayo en Béziers,  fotografiándose éste entre la multitud junto a una Marine Le Pen, que por cierto, ni le mira ni le saluda. PxC es, tal vez, la fuerza ultra o identitaria que con más claridad afirma que su referente es el FN.



De las cinco candidaturas que concurren ha sido Impulso Social, formada por Alternativa Española, Familia y Vida y Comunión Tradicionalista Carlista, y que encabeza Rafael López Diéguez, yerno de Blas Piñar, la que, hasta la fecha, ha realizado mayor número de actos de campaña y precampaña, repartidos por todo el territorio español. Por su parte La España en Marcha y Falange Española de la JONS han realizado un número bastante similar de actos electorales, algunos con nutrida asistencia. En cambio el MSR y Democracia Nacional han pegado carteles en numerosas ciudades, pero no han convocado mítines en plazas o locales cerrados.



Todas las candidaturas reconocen su nula esperanza en obtener un escaño dada la división de la ultraderecha y el poco eco mediático de su mensaje. Para La España en Marcha, como ha dicho Pedro Pablo Peña en diversos actos, las elecciones permitirán ver el apoyo social y electoral de este proyecto iniciado hace casi dos años que desean ampliar a otros grupos pese a haber perdido por el camino a Democracia Nacional o, mucho antes, a colectivos como Acción Nacional Revolucionaria. Ninguno de los grupos  que la componen se presentaron a las elecciones de 2009, por lo que no se podrá valorar su ascenso o descenso.

Por su parte Falange Española de las JONS, que obtuvo 10.031 votos en 2009 cuando competía con Falange Auténtica, se presenta también para no dejar su espacio en manos de La España en Marcha que en su papeleta electoral ha colocado el yugo y las flechas. Por ello las redes sociales de FE-JONS no paran de lanzar el mensaje de “no te confundas”, con imagen de su papeleta.


La papeleta de La España en Marcha, también tiene el yugo y las flechas
 
Respecto a DN, tras salir doblemente tocada por su apuesta por unir fuerzas con Soluciona, limita su campaña a la red y la pegada de carteles. Y al presentarse en solitario, las urnas dirán si aumenta o pierde apoyo electoral en comparación con los 9.950 votos de 2009. Lo mismo le ocurre al MSR que ha pegado carteles, pero no ha hecho actos públicos y obtuvo en las pasadas europeas 6.009 votos, si bien en ocasiones se le reprocha que parte de sus votos es de republicanos de izquierdas despistados.



El reto más importante lo tienen Alternativa Española (AES) y Familia y Vida, que por separado consiguieron 19.583 y 10.456 votos y nadie sabe si pese a la campaña realizada, coaligados con la Comunión Tradicionalista Carlista en Impulso Social superarán los 30.000. Es una realidad que en las elecciones europeas hay mucho voto a candidaturas minoritarias, en ocasiones decidido en el mismo colegio electoral con las papeletas en la mano, y está por ver si una coalición con un nombre desconocido genérico, como Impulso Social, suma o resta. 

Lo que sí ha conseguido la candidatura de Impulso Social es hacer posicionar a la mayoría de listas o candidatos de la extremaderecha por el “aborto cero”, motivando que incluso candidatos de VOX, pese a no decirlo en su programa, se hayan posicionado en este sentido.


Este no a cualquier supuesto de despenalización del aborto, incluso en el caso de una mujer con cáncer a quien hay que intervenir con anestesia total y someterla a quimioterapia y radioterapia, es uno de los elementos que hacen distinta la ultraderecha o área identitaria española de partidos que dicen tener como referente el Frente Nacional francés. Así Jean Marie Le Pen, se mostró acorde con una ley que despenalice dos o tres supuestos, mientras su hija Marine es partidaria de una ley de plazos como la que rige ahora en España. Y lo que también distingue la ultraderecha española de grupos como el FN, FPO, el Partido por la Libertad de Holanda, el Vlams Belang o el Partido por la Independencia del Reino Unido (UKIP), es que su consigna principal no es relativa a la modificación del sistema territorial propio. La ultraderecha española no sólo tiene como uno de sus ejes la unidad de España frente a la intención de realización de la consulta en Catalunya, sino que propugna la supresión del actual estado autonómico. Algo que también propone VOX. La diferencia es evidente comparándonos con el UKIP de Nigel Farage, que en la actual campaña no hace bandera del rechazo a la celebración del próximo referéndum sobre la independencia de Escocia.   



En relación a la participación de exdirigentes de grupos identitarios, antiislámicos o ultras en  la lista de VOX, como Javier Cortés de Foro Sevilla Nuestra o Pablo Barranco, ex secretario general de PxC, parece probable que si Vidal Quadras no obtiene el escaño, se retirarán del proyecto buscando otra sigla de cara a las próximas municipales. Y serán las próximas locales cuando la ultraderecha islamófoba o área identitaria española se jugará su existencia.  



Dada por perdida la posibilidad de obtener algún rédito en las elecciones europeas por la fragmentación del espacio identitario los grupos con mayor representación municipal, España 2000 y Plataforma X Catalunya, junto con Partido X la Libertad, decidieron hace meses no perder tiempo ni dinero en esta campaña y centrarse en las municipales del próximo año.

Al margen de lo que decida la justicia sobre el uso de la sigla de PxC hasta que se clarifique la legalidad de la reunión de la Ejecutiva que destituyó a Josep Anglada y de su posterior expulsión, los actuales dirigentes de PxC confían que la ausencia del fundador en el cártel no sea impedimento para obtener un buen resultado de aquí un año. España 2000 desea ampliar su implantación municipal en la Comunidad Valenciana y hay la duda de si se sellará un pacto de no agresión o colaboración con Partido X la Libertad en la periferia madrileña y el corredor de Henares, donde PxL está abocando gran parte de sus  recursos. Alcalá de Henares es el municipio de más habitantes donde España 2000 tiene representación. Su concejal, Rafa Ripoll, mantiene excelentes relaciones personales con PxC y PxL, pero está por ver si PxL y España 2000 van a llegar a algún acuerdo en dicha localidad o si PxL renunciará a presentarse allí a cambio que España 2000 no lo haga en los municipios colindantes.  


Robert Hernando junto a M Le Pen el pasado día 9
Y es que fracasados hace meses los intentos de presentar en España una candidatura unitaria y potente a las elecciones europeas, que con el apoyo explícito de Marine Le Pen hubiera podido llegar a Estrasburgo, al margen que La España en Marcha se consolide como plataforma de acción directa antisecesionista, los grupos y partidos ultras, identitarios o socialpatriotas euroescépticos desean pasar página de la campaña europea. Saben que se jugarán su ser o no ser en las próximas municipales. Y no será precisamente proclamando la sagrada unidad de España, ni reivindicando el aborto cero.

LOS TWEETS ANTISEMITAS, LA PÉRDIDA DE CONTENIDO DE LOS ART 510 Y 607 DEL Cod PENAL Y SU NUEVA REDACCIÓN EN EL PROYECTO DE REFORMA

$
0
0
La denuncia interpuesta por diversas asociaciones judías o de amistad con Israel por los tweets racistas realizdos tras la victoria del Maccabi ante el real Madrid ponen de manifiesto no tanto de modidicar el Código Penal para perseguir dichos delitos realizados desde las redes sociales, dado que el delito es el mismo independientemente del medio en el que se realiza, sino la urgencia de dotar de contenido a los artículos 510 y 607 del Código Penal, ahora vaciados de contenido por diversas sentencias. Y precisamente el proyecto de reforma del Código Penal aprobado por el Gobierno, polémico en ciertos aspoectos, propone un nuevo redactado de dichos artículos, que unifica en un sólo artículo, a fin de adapatarlos a la normativa comunitaria y no dejar impunes, como ocurre en parte ahora, dichos delitos de odio. 


            La reforma de los artículos 510 (provocación al odio, la violencia y la discriminación por los motivos antes citados) y el 607-7 (apología y justificación del genocidio) es necesaria dado que, tras diversas sentencias del Tribunal Supremo, la Audiencia de Barcelona y del Tribunal Constitucional, se estaba generado un jusrispudencia que, en base a la ambigüedad del redactado de los mismos y al derecho a la libertad de expresión, dejaba impunes dichos delitos, yendo en sentido contrario de lo que legislan nuestros vecinos europeos. 
Sin ir más lejos en junio de 2012 la Audiencia de Barcelona revocó la condena de prisión dictada por el Juzgado de Manresa contra el que fuera Secretario General de la xenófoba Plataforma X Catalunya, Juan Carlos Fuentes, por la impresión y difusión de miles de panfletos en Vic durante la campaña de las elecciones municipales de 2007. Dichos panfletos, firmados por un falso colectivo magrebí, pedía a los autóctonos que votarán a CiU dado que desde el ayuntamiento les daba comida y vivienda gratis y les eximía de impuestos, o que se votara a los socialistas que desde el gobierno central les daba papeles, o a ERC, la CUP o Iniciativa que tenían musulmanes en las listas, pero que en modo alguno, decía el panfleto falso, se votará a PxC ya que les retiraría los privilegios y les prohibiría convertir en mezquita la Plaza Mayor. La sentencia inicial absolvió a Anglada, presidente del partido dado que Fuentes, que había encargado las octavillas, le eximió de toda responsabilidad. Pues bien, en junio de la Audiencia de Barcelona absolvió a Fuentes dado que, sin negar la autoría de los hechos, “nos encontramos ante unos panfletos de contenido irónico que deben ser tomados por la población en general como un ejercicio de reflexión hacia los extranjeros y que denota un alto grado de madurez democrática”. En dicha sentencia repetía lo que había dictaminado la Sección Segunda del Supremo un año antes, que la conducta que se perseguiría con dicho artículo era “provocar”, cosa que debía implicar acto seguido “que otros discriminen o provoquen una conducta peligrosa”, pero no se cometía delito si no se podía demostrar que nadie hubiera actuado inmediatamente en consecuencia. Razonamiento absurdo que haría innecesario la existencia de este tipo penal, pues toda incitación a un delito ya es en si misma punible si alguien actúa y lo comete.
            Y es que fue dicha sentencia 259/2011 de la Sala Segunda de lo Penal del Supremo que revocaría una anterior sentencia condenatoria de la Audiencia de Barcelona, absolviendo a unos condenados del Círculo de Estudios Indoeuropeos, por los delitos de apología del genocidio (artículo 607-2) y provocación al odio y la violencia por motivos de raza, etc. (artículo 510), la que devaluó a la nada dicho artículo. Así el Supremo argumentó que sólo era punible si se demostraba que acto seguido a la difusión de las opiniones alguien hubiera actuado en consecuencia. Y puesto que de sus actividades o documentos que difundían no podía demostrarse que hubieran sido responsables de que nadie hubiera actuado violentamente o provocado discriminación, el Supremo, creando doctrina, decidió absolverlos. Así devaluaba el articulo 510 que establecía en su apartado primero que “Los que provocaren a la discriminación, al odio o a la violencia contra grupos o asociaciones, por motivos racistas, antisemitas u otros” referentes a la religión, etnia, origen, orientación o minusvalía con una pena de prisión de uno a tres años. Y en su segundo apartado castiga con la misma pena “los que, con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad, difundieren informaciones injuriosas sobre grupos o asociaciones en relación” a su religión, origen, etc.
Dicho artículo se había aprobado en 1995 para evitar el vacío que permitió la absolución de actos de opinión, como las declaraciones en televisión el líder de los Boixos Nois, ya fallecido, Sergi Soto, exaltando a Hitler y llamando a la violencia contra inmigrantes. Así en la reforma parcial del Código Penal de dicho año se tipificó ya la difusión de ideas y opiniones xenófobas en el artículo 165 ter, precedente del vigente artículo 510 del Código Penal que se aprobaría medio año después. También se creó el 607-2, que castigaba “La difusión por cualquier medio de ideas o doctrinas que nieguen o justifiquen los delitos tipificados de genocidio, o pretendan la rehabilitación de regímenes” que los practicaren. Pero sorprendentemente el Tribunal Constitucional anularía parcialmente el 607-2  revocando la condena al propietario de la librería Europa de Barcelona, Pedro Varela, con la sentencia 235/2007 al dictaminar que no era delito la negación del Holocausto.  
            Pese a este traspiés la Fiscalía del Estado creó en el seno de la Fiscalía de Barcelona la figura del Fiscal de Delitos de Odio y Discriminación. Pero la tarea de este fiscal tropezó con un artículo 607-2 devaluado y con la posterior sentencia del Supremó que vació de contenido el 510. Vacío que contradecía no solo el artículo 20 del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos que establece que “toda apología del odio racial o religioso que constituya incitación a la discriminación, la hostilidad o la violencia estará prohibida”, sino, sobretodo, la Decisión Marco 913/2008, del Consejo de la Unión Europea que debían aplicar los estados en noviembre de 2010 y exige dar un enfoque penal al racismo y la xenofobia, considerando la incitación pública a la violencia o al odio, dirigidos contra un grupo o contra un miembro del mismo en relación con la raza, la religión, origen; la difusión de escritos, imágenes u otros soportes de contenido racista o xenófobo; la apología pública, negación o trivialización flagrante de los crímenes de genocidio y contra la humanidad. Delitos que según el Acuerdo Marco europeo debían ser castigados con penas de uno a tres años como mínimo y la exclusión de subvenciones a las asociaciones que los cometieran. 
Ahora el anteproyecto da un nuevo contenido al 510, imponiendo penas de uno a cuatro años a quienes “fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo o contra una persona” y a “quienes lesionen la dignidad de las personas mediante acciones que entrañen humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos o personas a que se refiere el apartado anterior” sin ser necesario que quede probado que alguien ha actuando en consecuencia. Además recupera con un nuevo redactado la negación del Holocausto, castigando a “quienes nieguen, hagan apología, o trivialicen gravemente los delitos de genocidio” que hubieran sido declarados probados por los Tribunales de Nüremberg u otros tribunales internacionales posteriores. Dicho redactado no ampara la persecución de lo que muchos regímenes islámicos definen como blasfemia religiosa –hacer humor sobre Mahoma o cuestionar el Corán-, ni prohibir la venta y el estudio académico de ningún libro. Sencillamente, es un instrumento para luchar contra la difusión de mentiras sobre ciertos colectivos y de incitación al odio, la violencia y la discriminación que, en estos tiempos de incertidumbres, rentabilizan hábilmente en nombre de la libertad algunos líderes populistas que no creen en ella. Y cuando se aprube será necesario que los cuerpos de seguridad y la administración de justícia interpreten actos como una pintada con el número 88 (que significa Heil Hitler) en la puerta de una mezquita, una sinagoga o un bar gay, no como una gamberrada y una falta de daños a la fachada poor la pintada sino como un delito de incitación al odio, amenazas y difusión de ideas genocida      
                                                                         
VER SENTENCIAS DESPENALIZANDO LA NEGACIÓN DEL HOLOCAUSTO (607), VACIANDO DE CONTENIDO LA INCITACIÓN AL ODIO POR MOTIVOS RACIALES, RELIGIOSOS, SEXUAL, MINUSVALÍA, ETC..., ALGUNA SENTENCIA FAVORABLE, MEMORIA DE FISCALÍA DE DELITOS DE ODIO DE BARCELONA Y PROPUESTA DE NUEVO REDACTADO EN LA REFORMA DEL CÓDIGO PENAL
Sentencia 235/2007 del Tribunal Constitucional  (caso Librería Europa) que despenaliza la negación del Holocausto tipificada enm el artículo 607 

 Sentencia Tribunal Supremo 259/2011, caso librería Kalki, por el que vacía de contenido el artículo 510 de incitación al odio, violencia y discriminación si no se ha demostrado que acto seguido alguien ha actuado con violencia o discriminación por motivos raza, origen, ideología, religión, minusvalía, condición sexual, etc...

 Sentencia 43/2012 del Juzgado Penal n 12 de Barcelona, condenando al responsable de Revista Intemperie de Estado Nacional Europeo de un delito de difusión de ideas genocidas (607 del Código Penal), pero absolviéndolo del delito de provocación o incitación al odio del artículo 510

Sentencia 108/14 de 8 de marzo de 2014 del Juzgado n 6 de Barcelona condenando por delito de incitación al odio (510) y difusión ideas genocidas (607) antisemitas en una página de Facebook

Memoria Fiscalía de delitos de odio y discriminación de Barcelona, 2012  con cometario sobre la nueva redacción de los artículos 607 y 510 en el proyecto de reforma del Código Penal


Clausura de la web Divisionbarna88

NUEVO REDACTADO ARTÍCULO 510 ( y del 607) PROPUESTO EN EL PROYECTO DE REFORMA DEL CÓDIGO PENAL:

Centésimo septuagésimo noveno. Se modifica el artículo 510, que queda redactado del siguiente modo:

“1.- Serán castigados con una pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses:

a)     Quienes fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad.

b)     Quienes lesionen la dignidad de las personas mediante acciones que entrañen humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos a que se refiere el apartado anterior o de una parte de los mismos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a ellos.


2. Serán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de seis a doce meses:

a) Quienes produzcan, elaboren, posean con la finalidad de distribuir, faciliten a terceras personas el acceso, distribuyan, difundan o vendan
escritos o cualquier otra clase de material o soportes que por su contenido sean idóneos para fomentar, promover, o incitar directa o indirectamente al odio, hostilidad discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o para lesionar la dignidad de las personas por representar una grave humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos mencionados, de una parte de ellos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a los mismos.

Las penas se impondrán en su mitad superior cuando la difusión de los contenidos a que se refiere el párrafo anterior se hubiera llevado a cabo a través de un medio de comunicación social, por medio de Internet, o mediante el uso de tecnologías de la información, de modo que aquél se hiciera accesible a un elevado número de personas.

b) Quienes enaltezcan o justifiquen por cualquier medio de expresión pública o de difusión los delitos que hubieran sido cometidos contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual,  enfermedad o discapacidad, o a quienes hayan participado en su ejecución.

c) Quienes nieguen, hagan apología, o trivialicen gravemente los delitos de genocidio, de lesa humanidad o contra las personas y bienes protegidos en caso de conflicto armado que se hubieran cometido contra un grupo o una parte del mismo por 
motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, la situación familiar o la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia al mismo, y que hubieran sido declarados probados por los Tribunales de Nüremberg, por la Corte Penal Internacional o por otros Tribunales internacionales, cuando de este modo se promueva o favorezca un clima de violencia, hostilidad, odio o discriminación contra los mismos.

3.- El Juez o Tribunal acordará la destrucción, borrado o inutilización de los libros, archivos, documentos, artículos y cualquier clase de soporte objeto del delito a que se refiere el apartado anterior o por medio de los cuales se hubiera cometido.

Cuando el delito se hubiera cometido a través de tecnologías de la información y la comunicación, se acordará la retirada de los contenidos.
En los casos en los que, a través de un portal de acceso a Internet o servicio de la sociedad de la información, se difundan exclusiva o preponderantemente los contenidos a que se refiere el apartado anterior, se ordenará el bloqueo del acceso o la interrupción de la prestación del mismo.”

Centésimo octogésimo. Se introduce un nuevo artículo 510 bis, con la siguiente redacción:

“Se impondrán las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior cuando los hechos en él descritos fueran cometidos por quienes pertenecieren a una organización delictiva, aunque fuera de carácter transitorio. A los jefes, encargados o administradores de la organización se les impondrán las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior.”

Centésimo octogésimo primero. Se introduce un nuevo artículo 510 ter, con la siguiente redacción:

“Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos comprendidos en los dos artículos anteriores, se le impondrá la pena de multa de dos a cinco años. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. En este caso será igualmente aplicable lo dispuesto en el número 3 del artículo 510 del Código Penal.”

Frente x España entra a Acción Nacional Revolucionaria (ANR) que demana vot nul com a resposta als personalismes que han impedit una candidatura ultra unitària.

$
0
0
El Frente X España, grup d'ultradreta que es va donar a conèixer a Barcelona el 12 d'octubre passat a l'acte de LEM a Montjuïc, i que havia fet diverses manifestacions a Barcelona per la unitat d'Espanya, contra l'alliberament de presos d'ETA per la sentència d'Estrasburg, en record de la División Azul i en solidaritat amb els dos membres d'Alba Daurada assassinats, ha anunciat mitjançant un comunicat a la seva pàgina de Facebook que passa a integrar-se a Acción Nacional Revolucionaria (ANR) 

Així, en un comunicat signat pel seu responsable, David Castillo, informa que "para no crear mas confusiones de siglas y que quede bien claro, el Frente por España se debe a ANR. !!A NADIE MAS!! Espero que toda duda quede disuelta y no recibir mas ''ofertas'' para militar en ningun partido, asociación u organización. Gracias al colectivo por hacer esto posible. Cataluña leal, por y para España! SALVE ANR"

L'ideari nacionalsocialista de FxE queda clar en un altre comunicat fet public ahir on diu: "Censuras, restricción de la libertad de expresión, persecución, amenazas, extorsiones, desmesurados encarcelamientos, la muerte como condena, injusta justicia, tiranía, manipulacion, mentiras, intento de someter al pueblo, impulsar al ser humano al suicidio, anular a las personas como tales convirtiéndolas en esclavos, confrontación del pueblo, multiculturalismo, querer integrar a terroristas machistas en nuestra sociedad y nuestras culturas (islam), tanto tienes tanto vales. ¿Nacional socialismo? ¿Fascismo? no, este es el panorama que tenemos hoy día en esta ''democracia'', la misma que quiere venir a venderme que Hitler era malo, pero son los responsables de todo lo anteriormente dicho. Quitaros la puta venda de los ojos abrirlos dejar que la verdad os guié y frenemos esta dictadura llamada sionismo. AHTR" (Les sigles AHTR volen dir, sembla, "Adolf H Tenia Razón")

ANR va començar a actuar amb aquesta sigla juliol de 2012 a Madrid i Catalunya. Sembla que alguns dels seus impulsors de Madrid eren antics militants del Movimiento Patriota Socialista (MPS) que no s'havien integrat al MSR, alguns membres d'Ultra Sur, alguns militants i simpatitzants de partits existents, com Alianza Nacional, que a la vegada volien formar part d'un grup d'acció directa i gent nova (skins o no) que no havien militat abans. 
A Catalunya van fer pintades a locals de partits i entitats independentistes  al Vallès Occidental, la comarca de la Segarra, i a municipis com Igualada o Guissona. A Madrid, on alguns membres participaven a les activitats del gimnàs i club de boxa La Vieja Escuela, van entrar a La España en Marcha, participant fa 20 mesos en els seus primers actes, però van trencar per discrepàncies amb Alianza Nacional. 

 Manifestació de Frente x España el passat 12 d'octubre a Barcelona


Pintada de Frente X España al Prat de Llobregat



 Pintades d'ANR a Guissona l'agost de 2012a la seu d'ERC


En un comunicat al seu blog ANR demana el vot nul com a càstig, també als partits i grups socialpatriotes per no haver estat capaços de fer una llista unitària a causa dels personalismes:

"En estas elecciones nuestro colectivo (ANR), se ve obligado a pedir el voto de castigo para todas los partidos del llamado "área patriota" y por descontado hacia el resto de partidos del sistema, obviamente.
Consideramos que ninguna de las formaciones "patriotas" que concurren merecen nuestro apoyo, ya que ni tan siquiera han sido capaces de llegar a un acuerdo de mínimos con otras organizaciones afines, anteponiendo su propio ego y personalismo a los intereses generales. Ellas y sus lideres son responsables directos del atasco inter-siglas que sufrimos, haciendo caso omiso incluso a su propia militancia. Respetamos la decisión de votar de la militancia, ya que sabemos que actúan de buena fe, pero en ningún caso, desde nuestra sigla, estamos dispuestos a sustentar más la "sopa de siglas patria", que nos avergüenza ante toda Europa.
Aprovechemos estos comicios para exigir la REGENERACIÓN URGENTE DEL ÁREA o su desaparición.
En próximo 25 de Mayo, #VOTA18 , #VOTAÚTIL"
Manifestació d'Acción Nacional Revolucioinaria (ANR) a Madrid, quan estava integrada a La España en Marcha


IMPULSO SOCIAL, L'EUROPA D'ADENAUER O DE LA DE LA DIVISIÓN AZUL?

$
0
0
Rafel López Diéguez, gendre de Blas Piñar, president d'Alternativa Española (AES) i cap de llista d'Impulso Social ha fet avui el seu acte electoral a Barcelona a un hotel de Les Corts. Tot i que no sortia en el programa de l'acte, era a la taula i ha fet la seva intervenció Carlos Oliva, que va ser vicepresident de les Joventuts Identitàries de PxC -tot i que en cert moment es va distanciar d'Anglada i PxC-. A primera fila escoltant i aplaudint a López Diéguez i a Oliva hi era el membre de l'executiva de PxC, l'advocat Joan Garriga, i no és cap secret que molts dels 50 avals de regidors que ha presentat Impulso Social per poder-se peresentar han estat aportats per PxC. Però Oliva i Garriga a més de la seva participació a amb càrrecs directius a  PxC tenen en comú una altra cosa. Ells dos, amb uniformes i emblemes de la División Azul -la Divisió 250 de l'exèrcit alemany, la Wehrmacht a Rússia formada per espanyols-, van desfilar en el polèmic homenatge del 8 de maig de 2013 a la División Azul a la caserna de Sant Andreu de la Barca. Acte en que van rebre un diploma de la delegada del govern espanyol, María Llanos de Luna.

Carlos Oliva a l'acte mentre parla López Diéguez
Joan Garriga mirant el mòbil
Per això, tot i que la candidatura de López Diéguez, formada per Alternativa Española (AES), Familia y Vida y la Comunión Tradicionalista Carlista intenta presentar-se com a defensora dels valors d'una Europa democràtica i cristiana, i allunyada de l'extrema dreta -aquesta vegada la filla de Blas Piñar no va a la llista-, la presència d'algú que desfila amb l'uniforme de les tropes nazis a la taula mostra la veritable ideologia feixista que acull aquesta candidatura. 

 Carlos Oliva, primer per dalt, i Garriga, segon a sota

Certament López Diéguez ha fet un discurs centrat en el rebuig a la burocràcia de Brussel·les i Estrasburg dominada, segons ell, per membres del Club de Bilderberg. Ha explicat com els països de la Uni´`o Europea que no són a l'euro han crescut econòmicament mentre la resta, tret d'Alemanya s'han empobrit i endeutat. Ha clamat contra l'avortament en qualsevol supòsit i el matrimoni homosexual i les pretensions separatistes de Catalunya. I s'ha manifestat per una Unió Europea que reculli els valors cristians, que segons ell, ignoren els tractats de Lisboa i Maastricht. I en aquest sentit ha emfatitzat que sí que vol una Comunitat Europea com que la va somniar el canceller alemany de la postguerra, Konrad Adenauer. Però dient-ho al costat de dues persones que fa una any van desfilar amb els uniformes de la División 250 de la Wehrmacht, potser alguns del líders d'Impulso Social enyoren no l'Europa d'Adenauer, sinó de qui va ser abans que aquest Canceller a Berlín.  

Viewing all 1728 articles
Browse latest View live