Quantcast
Channel: Xavier Rius Sant
Viewing all 1728 articles
Browse latest View live

DILLUNS VISTA ORAL A VIC PER LA DEMANDA D'ANGLADA CONTRA LA SEVA DESTITUCIÓ. La Direcció demana la suspensió en haver traslladat la seu central a Esplugues

$
0
0

El Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Vic celebrarà el proper dilluns 26 de maig, a les 10 del matí, la primera vista oral de la demanada de Josep Anglada contra les actuacions del Consell Executiu de PxC, que el passat 8 de febrer el van destituir de la presidència del partit, en una reunió que Anglada argumenta que se li va dir que s'havia aplaçat, i en la que tampoc estava a l'ordre del dia la destitució del president.
 L'actual direcció de PxC, presidida per Xavier Simó i Robert Hernando, van demanar la suspensió de la vista oral de dilluns, donat que, segons ells, els jutjats de Vic no en són competents en haver traslladat l'actual direcció la seu central i domicili legal de PxC de Vic, on era fins el mes de març, a uns baixos del carrer Emili Juncadella d'Esplugues de Llobregat, municipi en el que, per cert, PxC no hi té representació. 

No obstant, en una providència datada el 23 de maig, el Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Vic ha desestimant aquesta petició i s'ha considerat competent per celebrar dilluns la vista en la que, sense entrar probablement en el fons de la qüestió, podria restituir cautelarment a Josep Anglada a la presidència de PxC.



Anglada i Riera a una banda, i Fuentes i Catalán a l'altra. Al mig el lloc de Cristina Gayoso que no ha assistit als últims tres plens

           
S'ha de dir que el 12 de maig els advocats d'Anglada van ampliar la demanda contra l'actual direcció donat que, mentre se celebració la reunió de l'Executiva del 8 febrer a L'Hospitalet de Llobregat, sense informar als interessats,  es va procedir  al canvi de contrasenyes i "usurpació" dels comptes personals de correu, facebook, twitter i blog d'Anglada i de la regidora Marta Riera.

L'actual executiva no ha aconseguit que Anglada sigui destituït del càrrec de president del grup municipal de PxC a Vic, que desitja que sigui ocupat pel regidor Juan Carles Fuentes (resident a Calafell), i té el suport de les regidores vigatanes Pilar Catalán i Cristina Gayoso. De fet l'alcalde i el secretari municipal, en base a diferents informes jurídics, creuen que no es pot cessar Anglada de portaveu del grup fins que no s'aclareixi el galimaties legal sobre la seva destitució i la posterior expulsió d'ell i Marta Riera.  Així, el Grup Municipal de PxC a Vic està dividit en dos,  amb Anglada i Riera per una banda i Fuentes, Gayoso i Catalán, d'altra si be la regidora Gayoso no ha assistit als tres últims plens.


      
Video del Canal Taronja informant de la vista oral de dilluns

L'ANTISEMITISME LATENT. Article d'ahir al Periódico

$
0
0
La màxima condecoració de l’Estat porta el nom de qui va expulsar els jueus

Xavier Rius, El Periódico 25 de maig de 2014 

La tempesta de 17.692 tuits antisemites piulats després de la victòria del Maccabi de Tel Aviv contra el Reial Madrid, en la final de la Copa d’Europa de bàsquet, són una mostra de l’antisemitisme que persisteix en el subconscient d’alguns sectors de la societat espanyola. Part d’aquests tuits incitant al genocidi van ser enviats des de comptes amb pseudònim, de manera que, considerant la legislació del mitjà, els seus autors difícilment seran localitzats. Molts altres van ser emesos des de comptes amb titulars identificats.
 En ocasions, des d’associacions jueves es qualifica equivocadament d’antisemites les legítimes crítiques a la política d’Israel o les denúncies dels abusos que aquest Estat ha comès amb els palestins. Això va passar, per exemple, fa 10 dies quan una associació proisraeliana va denunciar per incitació a l’odi i l’antisemitisme els participants en una acció de protesta a la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat, en contra que es firmin acords amb universitats i centres d’investigació israelians amb seu a Cisjordània. Però aquest no és el cas de la tempesta de tuits amb missatges judeofòbics i d’exaltació de l’Holocaust viscuda diumenge passat.
 És un fet que la immediatesa i l’anonimat de Twitter faciliten que s’insulti i es difongui qualsevol barbaritat. I en el context d’exaltació del seguidor de futbol o bàsquet, aquests improperis que es diuen al camp o al bar davant del televisor, amb altres seguidors, hi ha qui no es conté i els trasllada a la xarxa. Però ni tan sols després de qualsevol de les múltiples victòries del Barça de temporades anterios, quan el procés independentista català ja s’havia iniciat, es van llançar per Twitter missatges insultants del calibre i quantia dels del diumenge després de la victòria del Maccabi. I és que l’antisemitisme o antijudaisme es manté a les entranyes del subconscient col·lectiu, sense que la societat admeti aquest fet.
 A tall d’exemple recordo que la màxima condecoració de l’Estat espanyol és la Creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica, la qual es va guanyar aquest nom arran d’expulsar els jueus i els musulmans i reactivar la Inquisició contra els cristians díscols. I paradoxalment el Govern espanyol va concedir aquest guardó al responsable de la diplomàcia europea Javier Solana i a l’exministre d’Afers Estrangers Carlos Westendorp, que va ser Alt Representant Internacional a Bòsnia, pel treball de tots dos per la pau i la convivència als Balcans. I l’ideal d’una Espanya sense jueus, musulmans ni cristians desviats d’ Isabel la Catòlica no era gaire diferent del de la Gran Sèrbia ortodoxa de Slobodan Milosevic, que van combatre Solana i Westendorp. Es diu que Espanya no és antisemita, però la màxima condecoració de l’Estat porta el nom de qui va enviar a l’exili els jueus sense que cap institució s’hagi plantejat canviar-ho. No ens estranyem, doncs, que entre la gentdel carrer n’hi hagi que diguin el que diuen a les xarxes socials.

 Periodista.

Llegir en català al Periódico
Leer en castellano en El Periódico

EL FRACASO DE LA ULTRADERECHA EN ESPAÑA. La supresión de las autonomías, la añoranza del franquismo y el no al aborto no les da réditos electorales

$
0
0
Si dos conclusiones se pueden sacar de los pobres resultados de la ultraderecha española en las elecciones de ayer son, en primer lugar, que la suma de diversos partidos con una nueva sigla, como es el caso de Impulso Social y, tal vez, de La España en Marcha, no sólo no ha significado que hayan incrementado su resultado, sino que juntas, han quedado por debajo de lo habían consegido en anteriores elecciones por separado. 
Y en segundo lugar, que un discurso que ha priorizado la supresión de las autonomías, contra el proceso catalán, la añoranza del franquismo y el aborto cero, dejando en un tercer plano la salida del euro y la inmigración, no ha cuajado en absoluto. Los dos partidos con mayor representación en los ayuntamientos, Plataforma X Catalunya y España 2000, vista la división de candidaturas, decidieron no presentarse para no perder fondos ni energías que precisarán para las próximas municiaples.

La candidatura más votada ha sido FE JONS que ha más que doblado los votos de 2009. En segundo lugar Impulso Social, coalición de tres partidos liderada por Rafael López Diéguez de Alternativa Española AES, que, pese a la intensa campaña realizada y la coherencia de su discurso euroesceptico y antiabortista, ha obtenido con la nueva sigla formada por tres partidos, menos votos de los que obtuvo AES en solitario en 2009.
La España en Marcha, formada por Alianza Nacional, La Falange (FE), Nudo Patriota Español y Movimiento Católico Español, que también han hecho un intensa campaña y que tuvieron en determinados momentos una importante presencia mediática tras su acción del 11 de septiembre, con  los 16.879 votos de ayer no han conseguido aglutinar el voto ultra como pretendían.
Se hace dificil comparar su resultado con anteriores comicios, dado que FE no se presentó en 2009, cuando sí lo hicieron FE JONS y Falange Auténtica, y MCE y AN, que han concurrido en otras elecciones, no se prensetaron a las pasadas europeas. 
En cambio Democracia Nacional y Movimiento Social Republicano, que se han presentado por su cuenta y por separado, han incrementado los votos que obtuvieron en 2009.

VOTOS OBTENIDOS AYER (Escrtado el 99,77%)

FE JONS                                                                                      21.577  votos 
(10.031 votos en 2009)
Impulso Social (AES+Familia y Vida + Com Trad Carlista)    17.774 votos
(Alternativa Española AES 19.583 en 2009. Familia yVida 10.456 en 2009)
           
LEM     (AN+MCE+NPE+FE)                                              16.879 votos
Democracia Nacional (DN)                                                    12.904 votos. (9.950 en 2009)
Movimiento Social Republicano (MSR)                                8.875 votos.  (6.009 en 2009)


En 2009 concurieron Alternativa Española (AES) que obtuvo 19.583 votos; Familia y Vida, que obtuvo 10.456; FE-JONS, 10.031; Democracia Nacional, 9.950; Frente Nacional, 7.970; Movimiento Social Republicano, 6.009; y Falange Auténtica, 5.165 votos.




Así, como ya había aventurado yo en pasados artículos, la suma de fuerzas con una nueva sigla ha acabado restando más que sumando, al margen que parte de los votos de la ultrderecha son de descontentos que eligen la papeleta en el mismo colegio electoral. Por ello, cuando tres fuerzas se presentan en coalición reducen a la terecra parte los votos, digamos aleatorios, que consiguen por la mera presencia de su papeleta en la mesa electoral.  Además, parte de los votantes de ideología ultra o que no siendo ultras votan a una candidatura ultra, no tienen porque conocer las coaliciones existentes y, como se ve, eligen aquella papeleta que pone Falange como puedieron elegir hace cinco años, Alternativa Española o Familia y Vida.

DN ha quedado en cuarto lugar, mejorando sus resultados con 12.904 votos, y parece dudoso que si hubiera permanecido en La España en Marcha estos votos se hubiesen sumado a los de LEM. En relación al MSR, sigo pensando que más de la mitad de votos provienen de izquierdistas despistados que creen que han elegido una papeleta republicana de izquierdas. Y destaca que en el municipio de Heras de Ayuso (Guadalajara), donde tienen su único concejal y obtuvieron el 2011 71 votos, ayer sólo consigueiron 1 voto.

En relación a VOX, que pese a no presentarse como ultra, tenía diferentes militantes o exdirigentes ultras en sus listas, centrado también en la supresión del estado autonómico, le han faltado menos de 4000 votos para entrar. Faltando un 0,33% de votos por excrutar, ha obtenido 244.929 votos y el escaño, con la participación y el voto nulo actual, lo hubiera conseguido con algo más de 248.000. Ocupado el espacio populista españolista por UpD y Ciudadanos, lo más probable que el partido no llegue a las municipales.


Vidal Quadras con Pablo Barranco (ex secretario general de PxC en el acto de VOX en Barcelona)

Por último, en relación al PP, que ha ganado en España, pero bajado en Catalunya, hay que fijarse en Badalona, donde Xavier García Albiol es alcalde y ganó las elecciones municipales de 2011 con un discurso xenófobo desacomplejado, muy diferente al que realizó en PP en las comunidades autónomas y ciudades que gobernaba. Ayer el PP en Badalona quedó en cuarto lugar, siendo superado por socialistas, ERC y CiU. Por ello parece probable que el PP dé carta blanca a Albiol para incrementar su discurso xenófobo los próximos meses de cara a las municipales.  Unas municipales en las que, como decía hace unos días,  la ultraderecha se jugará su existencia
 

UNS ENCAPUTXATS I UNS UNIFORMATS CONTRA LA PREMSA; I SECTORS DELS MOVIMENTS SOCIALS, QUE EN NO CONDEMNAR-HO, LEGITIMEN ELS ATACS

$
0
0
 
Dos fets molt greus van passar ahir al vespre al barri de Sants de Barcelona pel que fa al lliure exercici de la professió periodística. D'una banda un grup de manifestants que protestaven pel desallotjament de Can Vies van atacar amb ampolles de vidre a diferents informadors i van cremar la unitat mòbil de TV3 al crit de "La premsa apunta, la policia dispara!". 
Al cap d'una estona, i donant per bona la versió del Sindicat de Periodistes de Catalunya,  agents antidisturbis de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra (BRIMO) van intentar irrompre per la força i sense ordre judicial a la seu de la revista Directa.cat, trencant els vidres i provocant desperfectes, i segons el Sindicat de Periodistes de Catalunya, agents antiavalots de la BRIMO van agredir a periodistes d'altres mitjans que van anar al llocs dels fets. 

Jo sempre he condemnat les accions violentes i agressions, siguin del tipus que sigui, al marge de la ideologia d'uns o altres, i sempre he criticat, com ha passat en el cas d'alguna agressió a militants d'ultradreta, que grups antifeixistes s'hagin negat a condemnar-les. Penso que no condemnar-ho, és d'una manera o altra, legitimar la violència.

 Per això considero un greu error que els convocants de la manifestació d'ahir contra el desallotjament i els portaveus de Can Vies, "hagin lamentat, però no condemnat" el llançament d'ampolles a periodistes i l'incendi de la unitat mòbil de TV3. Si no es condemna, es legitima o conprén l'acció.

També considero lamentable l'atac d'agents de la policia catalana a la seu de la Directa. Sembla que en la meteixa línia del que cridaven els que van atacar la unitat de TV3, "la premsa apunta, la policia dispara", alguns agents dels Mossos d'Esquadra creuen o pensen que "la Directa critica i apunta als mossos -casos Benítez, Quintana...- i els incontrolats ataquen" 

Acció dels mossos a la Directa

CELEBRADA A VIC LA VISTA ORAL SOBRE LA DESTITUCIÓ D'ANGLADA. Hernando diu que Anglada és "un pobre home que fa llàstima i ningú no vol". Anglada creu que serà restituït

$
0
0
 

Ahir es va celebrar al Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Vic la primera vista oral de la demanada de Josep Anglada contra les actuacions del Consell Executiu de PxC, que el passat 8 de febrer el van destituir de la presidència del partit, en la que l'advocat d'Anglada ha demanat la restitució cautelar d'Anglada en el càrrec del president, independentment del que es decideixi després sobre la legalitat de la reunió de l'Executiva, de la posterior expulsió i de l'apropiació  dels comptes de correu i xarxes socials d'Anglada. 
 L'actual direcció de PxC, presidida per Xavier Simó i Robert Hernando, no van aconseguir la suspensió de la vista oral, com pretenien, al·legant que, segons ells, els jutjats de Vic no n'eren competents en haver traslladat la nova direcció la seu central i domicili legal de PxC de Vic, on era fins el mes de març, a uns baixos del carrer Emili Juncadella d'Esplugues de Llobregat.
 
La vista es va desenvolupar en un clima tens amb moments còmics i subrealistes. El president en funcions de PxC, Xavier Simó, i el Secretari General, Robert Hernando eren acompanyats dels regidors de L'Hospitalet, Daniel Oróñez i Alberto Sánchez, i de dos dels tres regidors de Vic fidels a nova Executiva: Joan Carles Fuentes i Pilar Catalán. La tercera regidora, Cristina Gayoso, no ha participat als últims tres plens fet que ha motivat diverses especulacions. També acompanyava a la direcció que encapçalen Simó i Hernando, el conegut militant socialpatriota, Alejandro Fernández.
A Daniel Ordóñez, que fa un any ja no va anar a la Festa de PxC a Igualada i no ocultava les seves discrepàncies amb el fundador, alguns membres de PxC l'anomenaven des de feia un any el Claus von Stauffenberg del Plataforma, per la seva semblança amb l'oficial de la Wehrmacht que va organitzar la frustrada operació Valkiria per matar Hitler.

Durant la vista, l'advocat de l'actual direcció va voler deixar clara la legalitat de la reunió celebrada en un centre cívic de L'Hospitalet en que va ser destituït, argumentant que  "es va dur a terme d’acord amb allò que disposen els estatuts del partit, i per tant es va obrar en virtut del reglament competent", acordant-se amb el vot favorable dels 15 membres presents d'una Executiva formada per 18 persones. També van argumentar, com a mostra que Anglada ja no forma part de PxC, les declaracions que ha fet aquest últims mesos que es presentarà a les properes eleccions amb el nom de Plataforma Vigatana.  

Per la seva banda Anglada, que era acompanyat de la regidora Marta Riera, i el seu advocat han defensat la il·legalitat de la reunió i de les actuacions posteriors per destituir-lo i expulsar-lo, per la qual cosa han demanat la seva restitució cautelar en el càrrec de president de Plataforma X Catalunya. 
El secretari general Robert Hernando, en acabar la vista, va qualificar Anglada de ser "un pobre home que fa llàstima i ningú ja no el vol" i es va mostrar convençut de que el jutge no el restituirà, cosa que facilitarà que el regidor Joan Carles Fuentes pugui ser nou portaveu del grup municipal de PxC a Vic.
Per la seva banda Anglada, en un comunicat posterior, s'ha mostrat segur que recuperà la presidència  donat que "la representació legal de Robert Hernando i els seus sequaços ha tornat a fer el ridícul, per enèsima vegada, davant els tribunals" i ha expressat la seva confiança en què “la justícia posarà, al capdavall, les coses a lloc i les bases del partit tindran l’oportunitat de comprovar, en un congrés assembleari democràtic, les raons del seu president”. 
Cal deixar clar que, sigui quina sigui la decisió del jutge, manquen encara altres judicis sobre la legalitat de l'expulsió, l'usurpació sense avís previ dels comptes de correus i xarxes socials d'Anglada i Riera, i el de les denúncies a Anglada per qüestions econòmiques.


Clica aquí per veure vídeo del 9 Nou informant de la vista oral
La destitució o Valkiria d'Anglada es va celebrar a L'Hospitalet, d'on és regidor Ordóñez, a qui alguns anomenen el Claus von Stauffenberg de PxC, amb qui hi té una certa semblança.

EL JUTGE DENEGA LA RESTITUCIÓ CAUTELAR D'ANGLADA A LA PRESIDÈNCIA DE PxC EN ENTENDRE QUE EL JUDICI SE CELEBRARÀ AVIAT

$
0
0
El jutge José Luis Gómez Arbona, en l’auto 219/14, de 28 de maig, ha rebutjat dictar un mesura cautelar de restitució provisional de Josep Anglada en la presidència de PxC, que va demanar Anglada a la vista oral celebrada dilluns.  El jutge considera que el judici que ha de resoldre la legalitat de la seva destitució i posterior expulsió se celebrarà aviat per la qual cosa no cal la mesura.
Mentre per la direcció de PxC aquesta resolució confirma "la transparència i el rigor en el procediment seguit en el seu moment per consumar la destitució de l'expresident"(llegir a la web de PxC), Anglada, en un extens comunicat, considera que la resolució no li nega la raó, sinó que, tot i reconèixer que la destitució i expulsió pot ser dubtosa, creu que donada la proximitat del judici, serà llavors quan s'haurà de decidir. 
 Segons Anglada "estem, doncs, davant de qüestions purament processals i formalistes que no entren en cap moment a pronunciar-se sobre el fons de l’assumpte. Però els demandats han explicat una història completament diferent sobre la decisió del jutge que diu textualment que  “no puede considerarse infundada la petición de medidas cautelares” (punt sisè de l’auto, pàgina 4).
En aquest sentit Anglada ha manifestat que “vaig demanar mesures cautelars perquè temia que el judici pogués trigar més d’un any, però com que sembla que serà ben aviat, ja li m'està bé la resolució adoptada, tot i que no descarta recórrer a l’Audiència Provincial si el senyalament fos per després de l’estiu”. 


Ara caldrà veure com interpreten la resolució l'alcalde de Vic i la secretària municipal als qui Joan Carles Fuentes tornarà a demanar que Anglada sigui destituït del càrrec de portaveu del grup municipal de PxC de Vic
dImatge del judici (vídeo El 9 Nou)
Veure vídeo de El 9 Nou sobre la vista oral

RACISME I ODI ALS TEUS CARRERS, XERRADA I CAMPANYA A SANT JOAN DESPÍ

$
0
0

Racisme ni a Sant Joan, ni enlloc!

Des de l'AJSJ (Assemblea de Joves de Sant Joan) no podem permetre que l'actual crisi capitalista sigui el caldo de cultiu per a tractar d'inculcar l'odi i la mentida. No són els i les treballadores immigrants qui s'estan beneficiant de la crisi capitalista, com no ho són els i les treballadores en el seu conjunt. Qui es beneficia de la mateixa és una patronal que ens fa fora quan els seus beneficis minven.
Estem fartes i farts d'escoltar les següents mentides:
«Prenen treballs»
«S'emporten els ajuts socials»
«No paguen impostos»
«Reben ajuts per obrir comerços i no els inspeccionen»
«Abusen dels serveis sanitaris i col·lapsen les urgències»
«No coneixen les normes, són incívics»
«Viuen en pisos pastera»
«Baixen el nivell de les escoles»
«Sobreocupen i fan mal ús de l’espai públic»
«No es volen integrar»

REPÚBLICA, ANARQUIA I "PROBLEMA CATALÀ"

$
0
0

Feia moltes dècades que no coincidien simultàniament a Barcelona els tres moviments polítics i socials que han marcat la història de la capital de Catalunya els últims cent cinquanta anys. Uns moviments dels que gairebé tota la classe política catalana se n’enorgulleix quan es parla del passat, però en determinats moments han estat difícils de gestionar pels dirigents de l’època.
Un anarquisme que, més enllà de la lluita contra les quintes, la guerra d’Àfrica i vagues com la de la Canadenca o per la jornada de vuit hores, no vol la reforma sinó la revolta, que no volia la República sinó la Revolució. En segon lloc, el nacionalisme català, les demandes dels catalans d’un autogovern per Catalunya, d’un encaix diferent dins d’Espanya. Fins i tot, de la burgesia industrial que rebutjava les polítiques centralistes i anacròniques dels governs del Borbó de torn que ofegaven el nostre creixement industrial. I, en tercer lloc, el republicanisme dins i fora de Catalunya, que mirava al futur, i es rebel·lava front uns reis, uns dirigents polítics i una església que ofegava les ànsies de progrés, llibertat i justícia social arreu d’Espanya.
Evidentment en certs moments aquests tres moviments confluïen, mentre que en d’altres van seguir camins o temps diferents. El dos primers presidents de la Primera República Espanyola, en el 1873, Estanislao Figueras i Moragas, i Francesc Pi i Margall eren barcelonins. Barcelona es va avançar unes hores a Madrid en la proclamació de la Segona República, quan el 14 d’abril de 1931 Francesc Macià va sortir al balcó per proclamar la República catalana “a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica”.
 El 18 de juliol del 1936 van ser els anarquistes barcelonins els que van aturar el triomf a Barcelona del cop militar contra la República, tot i que després es visquessin els enfrontaments, recollits per Orwell al llibre “Homenatge a Catalunya”, entre republicans i comunistes, d’una banda,  amb llibertaris i poumistes de l’altra. Però a mida que s’acostava la derrota de la República, republicans, comunistes, catalanistes i anarquistes tornaren confluir en la lluita, i junts patiren la derrota.
A Catalunya es viu des de fa dos anys un procés que no s’atura en favor només del dret a decidir per alguns, i clarament per la independència per molts d’altres, que davant de la negativa del govern de Madrid ens aboca a un 9 de novembre on ERC, CiU, ICV-EUiA i la CUP desitgen que es faci la consulta, tot i els impediments de l’Estat. Des de fa una setmana als carrers de Barcelona s’ha despertat aquella Rosa de Foc, de revolta llibertària encesa després del desallotjament del centre autogestionat de Can Vies, que ha motivat arreu de Catalunya unes protestes, en certs moments de caire lúdic, en altres força violentes, d’una intensitat que feia molt de temps que no es veia, i que no es podrà resoldre dins del marc estricte del compliments de les lleis. I els que s’han posat les mans al cap per la seva virulència sembla que oblidin que l’anarquisme i la barricada –tot i que lògicament es condemni la violència-, formen part de l’ADN d’una Barcelona de tradició llibertaria.

L’anunci d’abdicació ahir del Rei Joan Carles I ha motivat arreu de l’Estat, també a Barcelona, un moviments de protestes en favor de la República. Davant de molts ajuntaments i a les places de moltes viles i ciutats s’han manifestat plegats milers de persones amb estelades i banderes tricolors, demanant decidir si volem monarquia o república o simplement per dir que no volem rei. I les decisions que prengui el futur Felip VI per afrontar l’anomenat “problema català” marcarà per sempre el seu regnat i podran ajudar a trobar una sortida al conflicte o, potser a crispar-lo encara més.

És evident que l’eufòria republicana que esclata aquests dies a les places de tantes ciutats no es pot igualar pel seu context amb la del 14 d’abril de 1931, ni els enfrontaments iniciats a Sants entre anarquistes dits ara “joves antisistema”, amb els de les revoltes llibertàries de fa un segle. Sí que és molt superior per la seva magnitud i fortalesa, el moviment catalanista dels que creuen que l´únic encaix entre Catalunya i Espanya es podrà trobar sortint d’Espanya.
La qüestió no és només si els espais autogestionats com Can Vies resistiran o creixeran després d’una primera setmana de protestes, ni si tindran conseqüències polítiques les manifestacions per la supressió de la monarquia, quan sembla que fins i tot CiU, que vol la independència de Catalunya votarà sí a la llei per la successió de Felip VI, ni si la consulta no es podrà fer, i potser Felip VI forci a Rajoy a donar-nos el Pacte Fiscal.
La qüestió és que el moviments socials i polítics de vegada són incontrolables o imprevisibles i, fins i tot, políticament inoportuns o contradictoris. La qüestió és que la Barcelona de la Rosa de Foc, de Ferrer i Guàrdia, de Durruti, del Noi de Sucre, de Macià i Companys batega. I les banderes de revolta, negres, roges, tricolors, quatribarrades o estelades, onegen amb una força no prevista als carrers, com ja ho havien fet en temps dels nostres avis o rebesavis en favor de la República, l’anarquia o per resoldre “el problema català”.  

ANGLADA I RIERA PASSEN A SER REGIDORS NO ADSCRITS. Es fa efectiu en el ple d'ahir després que el jutge rebutgi restituir cautelarment Anglada a la presidència de PxC

$
0
0

En el ple municipal de Vic celebrat ahir, quatre dies després de fer-se pública la decisió del jutge  de no restituir cautelarment Anglada a la presidència de PxC, es va fer efectiu el pas de Josep Anglada i Marta Riera al grup de no adscrits, assumint el càrrec de portaveu de PxC el regidor Joan Carles Fuentes. Així doncs el grup de PxC està format ara per Fuentes, Pilar Catalán i Cristina Gayoso, tot i que Gayoso no ha assistit als últims quatre plens, tampoc al d'ahir. Les presses d'Anglada per recuperar cautelarment la presidència de PxC, s'han girat contra ell, donat que inicialment l'alcalde es negava a forçar la seva sortida del grup de PxC amb la conseqüent pèrdua del càrrec i sou de portaveu. Si no s'hagués fet aquesta vista judicial, l'alcalde hagués esperat a que se celebrés el judici que haurà de dictaminar si la destitució i expulsió va ser o no legal.

Així, d’acord amb la secretària municipal, l’alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal, va signar el decret. Joan Carles Fuentes és ja el nou portaveu del grup de Plataforma per Catalunya i Anglada i Riera van abandonar el grup municipal de PxC. 
Entre llàgrimes, Marta Riera, va dir que "continuarà treballant pels valors que la van portar a la política: sentiment, ètica i moral". Anglada, per la seva banda va desqualificar als tres regidors dient que Fuentes i Gayoso "no poden representar als vigatans donat que el primer viu a Calafell i la segona -que no assisteix al plens- a Sitges". Pel que fa a Catalán la va desqualificar amb l'argument que en tres anys "no ha estat capaç d'obrir la boca en cap sessió del Ple". Fuentes,  es va queixar a l'alcalde pel fet que donés torn de paraula a Anglada i Riera i amb motiu dels posicionaments o explicacions del vot a diversos punts de l'ordre del dia, Fuentes i Anglada es llençaren greus desqualificacions mútues, cosa que va motivar que l'alcalde amenacés d'expulsar-los.  
 Anglda i Riera a l'esquerra, i Fuentes i Catalán a la dreta, separats per la butaca de l'absent, des de fa 4 plens, Cristina Gayoso.

COMENÇA EL JUDICI ATAC STROIKA. Les defenses intenten un pacte que no s'ha formalitzat en no acceptar penes de més de 10 anys

$
0
0

Assassinat en grau de temptativa i lesions, amb l'agravant d'odi per motius ideològics, danys, armes prohibides, desordres públics, incendi i associació il·lícita, són els delictes que s'imputa a l'escrit d'acusació del Fiscal General de la Catalunya Central, Ramon Menac, i del  Fiscal de Delictes d'Odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, als 16 presumptes autors de l'atac nazi a la discoteca Stroika de Manresa del 23 de març de 2012.   
En el judici, que ha començat avui a l'Audiència de Barcelona, la Fiscalia ha demanat la pròrroga la presó preventiva a 10 dels acusats, donat que el termini ordinari acabaria el proper dimarts. La  sala on ha començat el judici ha resultat ser força petita pels acusats, mossos d'esquadra, premsa, públic i familiars, cosa que ha provocat algunes protestes de la majoria de familiars que s'han quedat fora.
 Abans de començar s'han reunit els advocats dels acusats amb el jutge, fiscals i acusacions, per tractar la petició de pacte feta pels defensors amb assumpció de part culpabilitat dels seus clients, que, en el cas d'haver-se arribat a acord, hagués significat la suspensió del judici. L'acord no ha estat possible en negar-se les defenses a acceptar penes de presó superiors a deu anys. La Fiscalia els hi demana penes de 37 a 39 anys, si bé es probable que quan es determini el grau de participació de cada acusat, a alguns se'ls hi rebaixi. 
Les defenses han demanat que s'anul·lin les escoltes telefòniques posteriors a l'atac, fetes quan els mossos ja tenien proves de la seva participació i que demostrarien que van actuar com un grup organitzat. I s'ha acordat que les víctimes i els testimonis protegits declararan en les últimes sessions.

Ara per ara l'acusació no entra a determinar quins dels setze acusats, majors d'edat, van realitzar cada delicte durant aquella nit, en entendre que van actuar com una unitat, creada com una secció d'assalt, i perfectament organitzada, per actuar contra uns joves que eren allà per assistir a un concert dels grups Non Servium i Kop. 
Imputa a tots els delictes de d'intents d'assassinat i lesions, amb l'agravant d'odi per motius ideològics, danys amb perill per les persones, desordres públics, tinença d'armes prohibides i associació il·lícita, per més que, mentre uns colpejaven reiteradament a Albert M. G. de 16 anys, fins considerar-lo mort o inconscient amb greus ferides creien que provocarien la mort, uns altres introduïen bengales enceses i un artefacte incendiari al cotxe on eren uns joves que esperaven que l'hora del concert, bloquejant-los les portes del vehicle, amb la intenció que s'ofeguessin o s'incendiés el vehicle amb els quatre dins. 

L'escrit d'acusació que reprodueixo a continuació, entén que l'acció es va perpetrar i planificar com una venjança a l'agressió que va patir un dirigent del Movimiento Social Repúblicano (MSR) el 12 d'octubre de 2011 que era al concert que organitzava Democracia Nacional a la sala The Other Place del Poble Nou de Barcelona, que va ser atacada a pedrades per un grup d'antifeixistes. He d'aclarir que l'agredit, A.F. ja no tenia l'octubre de 2011 càrrecs de responsabilitat al MSR i s'havia apropat ja a Plataforma X Catalunya on continua militant. 

Entre els que avui s'han segut a la banqueta dels acusats hi ha militants, ex militants o candidats electorals d'Alianza Nacional, Plataforma X Catalunya, Movimiento Social Republicano (MSR), Alternativa por al Unidad Nacional i Democracia Nacional, i la majoria es coneixien del grup hooligan dels CUSOS, una secció de les Brigadas Blanquiazules, seguidors de l'Espanyol, que també dóna suport als Ultra Sur del Real Madrid. 
Segons l'escrit d'acusació la majoria es van trobar a primera hora de la tarda davant de l'hotel Don Cándido de Terrassa, i s'havien de trobar prop de Manresa amb el vehicle que venia d'Igualada, però que va girar cua en ser interceptat "casualment" (???) per la Guàrdia Civil.  
Jo sempre he pensat que el fet que la Guàrdia Civil fes un control de carretera entre Igualada i Manresa i els aturés i identifiqués, no va ser casual, donat que la Benemèrita té agents i col·laboradors infiltrats a les xarxes socials ultres, i sembla que els hi hauria arribat la informació que anaven a Manresa a "derramar sangre guarra". 
Durant l'atac van proferir reiterats crits de Heil Hitler, i en els registres que van fer els mossos en els seus domicilis hi van trobar barres de ferro, armes blanques de gran tamany, bengales, material incendiari, punys americans, porres, i tota mena de productes i simbologia nazi.




(Gràfic fet per Regió 7. Les edats són de de juny 2012)


(Més informació del cas, clica aquí)


(Text íntegre de l'acusació, eliminant els cognoms)
Audiencia Provincial de Barcelona
Sección Tercera
Sumario 19/13
Juzgado de Instrucción nº 2 de Manresa
Sumario 1/13

                                               A LA SALA


         EL FISCAL, despachando el trámite previsto en los arts. 649 y 650 de la LECRim., formula las siguientes:

CONCLUSIONES PROVISIONALES:

1ª. Se dirige la acusación contra los procesados Alberto F F, Ana María M. V, Antonio F.P, Carlos P.J, Cristian Á.H, Cristian C.M, Cristian T.S, Daniel M.M, Daniel R.O, Genís V.P, Javier C.M, Jordi H F, José P.D, Óscar R.R, Ricardo P.N. y Víctor E.G, todos ellos mayores de edad.

Carlos P fue condenado ejecutoriamente por sentencia firme  de 10-10-10 dictada por el Juzgado de Instrucción nº 4 de Tarragona por un delito de lesiones en el ámbito familiar a la pena de 38 días de trabajos en beneficio de la comunidad y ocho meses de privación del derecho a la tenencia y porte de armas.

Genís V fue ejecutoriamente condenado por sentencia firme de 15-9-07 dictada por el Juzgado de lo Penal nº 2 de Sabadell por un delito de lesiones a las penas de dos años de prisión y dos años y cuatro meses de prohibición de acercamiento a la víctima, habiendo extinguido ésta última el 25-2-10..

Óscar R fue ejecutoriamente condenado por sentencia firme de 29-3-11 por el Juzgado Penal nº 12 de Madrid por un delito de desórdenes públicos y un delito de daños.
 
Javier C M fue ejecutoriamente condenado por sentencia firme  de 5-2-08 dictada por la Audiencia Provincial de Barcelona por un delito de daños por incendio a la pena de dos años de prisión, habiéndosele concedido la suspensión por cuatro años, notificada el 21-4-09.

El resto de los procesados carece de antecedentes penales, no son computables a efectos de reincidencia, o son cancelables.

A/ Durante el año 2011 y hasta el mes de marzo de 2012, los procesados, junto a un menor de edad, integraban una banda criminal compuesta por jóvenes skinheads de ideología Nacional Socialista cuyos objetivos y fines ilícitos eran difundir la referida ideología mediante el uso de la violencia, y al frente de la cual estaba el procesado Javier C M.

A su vez varios de esas personas mayores de edad que integraban la referida banda, incluído su líder, eran o habían sido militantes de los partidos políticos MSR (Movimiento Social Republicano) así como Alianza por la Unidad Nacional y Plataforma por Cataluña.

Igualmente, varias de esas personas estaban integrados en grupos radicales de hooligans del fútbol, en concreto, a los CUSOS (Sección de los ULTRA SUR en Catalunya) así como las BRIGADAS BLANQUIAZULES.

La composición de la banda criminal era variable, siendo una parte de sus miembros estable en el sentido de mantener una continuidad en el tiempo, en tanto que otra parte de sus miembros, tenía una vinculación más discontinua y puntual en la pertenencia a dicha banda. La vocación de la referida banda criminal era la de permanencia en el tiempo.

Su actividad se basaba en la confrontación con grupos o personas ideológicamente rivales o la búsqueda de objetivos o víctimas seleccionados por su ideología y estética además de por su origen, raza, etnia u orientación sexual, así como en la difusión mediante la violencia de proclamas de carácter ofensivo, denigrante y vejatorio contra las personas que profesan la religión musulmana, los judíos, inmigrantes y personas afrodescendientes, entre otras minorías, defendiendo a ultranza la supremacía de la “raza aria” sobre las demás, y dirigida a crear entre la población sentimientos de hostilidad, animadversión, agresividad y trato desigual injustificado contra dichos colectivos y contra todos aquellos que consideraban como sus enemigos.

De acuerdo con su ideología, se fijaban como actividades y objetivos marcados por la citada banda criminal realizar actos de ataque y agresiones contra personas que ellos consideraban rivales o enemigos por tener una ideología contraria a la suya, como serían determinados grupos antifascistas de la izquierda extraparlamentaria y del independentismo. Para llevar a cabo dichas agresiones disponían de barras de hierro, bengalas, puños americanos y otros instrumentos peligrosos.   

En este sentido, y con motivo de que en fecha de 12.10.11, en la Sala “OTHER PLACE”, donde se estaba celebrando un concierto de grupos musicales de extrema derecha, unas personas pertenecientes a grupos antifascistas habían ejercido actos de violencia y lesionado a ALEJANDRO F. R, militante en aquellas fechas del MSR y candidato en el año 2009 a las elecciones europeas, además de ostentar el cargo de secretario de la federación Este del MSR (hechos por los cuales se sigue otro procedimiento judicial), la banda criminal, a través de su líder también vinculado al MSR, planificaron como escarmiento y en venganza de esa previa agresión acudir en fecha de 23.03.12 a la Sala “STROIKA”, donde estaba proyectada la celebración de un concierto musical “Punk” de “reafirmación del compromiso de lucha antifascista” de grupos de la izquierda extraparlamentaria y del independentismo radical a cargo de los grupos musicales “KOP” y “NON SERVIUM”, todo ello dentro del festival “ANTIFA KOMBAT TOUR 2012 “, portando barras de hierro, puños americanos y bengalas con el fin de llevar a cabo actos de violencia extrema contra las personas asistentes al referido concierto, en la que todos ellos, puestos de común acuerdo y con pleno conocimiento de las armas e instrumentos peligrosos que portaban la mayor parte de los integrantes del grupo, organizaron como acto de venganza al acto descrito en líneas anteriores una “CACERÍA” o “NOCHE DE CAZA”. Dichas expresiones son las palabras que utilizan los grupos Skinheads para denominar la realización de agresiones contra personas que ellos consideran rivales o enemigos, personas tales como inmigrantes o personas de ideología contraria como los Sharp o Redskin o incluso homosexuales, todo ello con el fin de apalear, matando si fuese preciso, a cualquiera de los asistentes al concierto que se les pusiese por delante. Querían todos ellos acabar con la vida de dichos asistentes, o cuanto menos aceptaban dicha posibilidad al llevar a cabo los actos que a continuación se describirán.  Además, todos ellos pretendían alterar el orden en la calle y privar del ejercicio de sus derechos fundamentales a las personas que asistieren al citado lugar, tratando de provocar el pánico en esas personas con el fin de provocar avalanchas y reacciones que supusiesen una situación de peligro para la vida e integridad de parte o la totalidad de asistentes. 

     B/ Así las cosas, unos minutos antes de las 21:00 horas del día 23.03.12, los procesados Alberto F F, Antonio F P, Carlos P J, Cristian Á H, Cristian C M,  Daniel R O, Genís V P, Javier C M, Jordi H F, José P D, Óscar R R y Ricardo P N, junto con el menor se reunieron en un restaurante sito al lado del Hotel Don Cándido, en el término municipal de Terrassa, que previamente había sido escogido por el líder de la banda, Javier Cirera, con el fin de ultimar los preparativos para llevar a cabo las actuaciones violentas que previamente habían planificado.

Minutos más tarde, utilizando los vehículos a motor marca SEAT IBIZA, cuya titularidad correspondía a Javier C.M, RENAULT CLIO, propiedad de Ricardo P, furgoneta marca OPEL VIVARO, conducida habitualmente por Genís V y el vehículo a motor marca SEAT LEÓN, , propiedad de Antonio F, se diirigieron a la Sala “STROIKA” sita en el Polígono dels Dolors, en la Avda dels Dolors, en el término municipal de Manresa.

Una vez llegaron a Manresa sobre las 21:00 horas, con la finalidad de evitar que las personas que acudían a dichos conciertos pudiesen advertir su presencia, y con la finalidad de ocultar los vehículos para dificultar las investigaciones posteriores a los hechos, aparcaron los referidos vehículos en la calle Sallent, para una vez allí, dirigirse a la Avda dels Dolors a través de la calle Artés. Dicha calle Sallent constituía además un enclave estratégico, no solo por su proximidad al lugar donde estaba ubicada la Sala “STROIKA”, sino además porque también proporcionaba una huída rápida y directa de Manresa a través de la carretera C-55.

Previamente a acudir a pie a la Sala “STROIKA”, se efectuaron tareas de vigilancia y detección de personas en la zona de influencia de la Sala “STROIKA” a cargo de uno de uno de los citados vehículos, en concreto, por la furgoneta.

Los procesados y el menor, mientras se
encontraban en la calle Sallent, se habían repartido  barras de hierro, puños americanos (llaves  de pugilato) y bengalas, asumiendo todos ellos que podían ser utilizadas y causar daños a las potenciales víctimas, representándose todos ellos la posibilidad de causar la muerte de las mismas y no deponiendo por ello sus actos, y que previamente habían sido transportados a ese lugar en el interior de los vehículos a motor citados. Además, habían ocultado sus rostros con capuchas y pasamontañas. Todos ellos vestían con uniformes oscuros, botas tipo Doctor Martens, camisetas Fred Perry, chaquetas tipo “bomber”, con una clara estética militar propia de los grupos skinhead. Todos ellos llevaban la cabeza rapada con patillas, elemento estético también propio del movimiento skinhead. Por último, algunos de los componentes de la banda tenían tatuado su cuerpo con motivos alusivos a la Alemania nazi tales como cruces celtas, gamadas esvásticas, la palabra skinhead o el retrato de Hitler.  

Instantes después, sobre las 21:15 horas, los componentes de la banda criminal atravesaron la calle Artés y llegaron a la calle Sallent. Una vez allí  se dispusieron en formación militar en dos líneas o grupo de ataque.

Los integrantes de la primera línea de ataque, sorpresivamente, de forma súbita e inesperada, y sin ningún motivo o provocación previa, se abalanzaron a gran velocidad, con el fin de evitar que pudiesen huír, sobre dos jóvenes, que se hallaban en las proximidades de la Sala “STROIKA” esperando para asistir al concierto “punk” anteriormente mencionado, emboscada que supuso una situación de absoluta indefensión de éstos. En ese instante, con ánimo de acabar con la vida de éstos, comenzaron a agredirles en regiones vitales del cuerpo tales como cabeza con las barras de hierro y los puños americanos. A continuación se sumó con idéntico ánimo al anteriormente referido la segunda línea de ataque.

En una rápida reacción defensiva, uno de ellos salió corriendo. Parte de los agresores le persiguieron mientras proferían expresiones tales como: “CERDOS, HIJOS DE PUTA, OS VAIS A ENTERAR”. Finalmente los agresores no pudieron agredir e incrementar las heridas debido a que éste llegó a la puerta de la Sala “STROIKA” y fue auxiliado por un grupo de personas, lo que motivó que los agresores desistieren de la ejecución del homicidio que conjuntamente estaban ejecutando ante el aumento de las posibilidades de ser descubiertos.

En ese instante, parte de los agresores se dirigieron rápidamente hacia la posición donde se hallaba estacionado el vehículo a motor marca FORD, modelo FOCUS, en cuyo interior se habían refugiado temerosos otros jóvenes que también habían acudido para asistir al mencionado concierto. Una vez llegaron al vehículo, uno de los agresores, con ánimo de menoscabar la integridad física así como con ánimo de menoscabar la ajena propiedad, lanzó en el interior del vehículo, por la ventana posterior derecha, una bengala encendida, lo que causó desperfectos en el vehículo que han sido tasados pericialmente en la cantidad de 413,49 euros y  generó un importante riesgo de provocar quemaduras de consideración a las tres personas que en ese instante se hallaban en el interior del vehículo. Con dicha actuación además pretendían los agresores obligar a los ocupantes a salir del vehículo que utilizaban como refugio con el fin de agredirles.

Simultáneamente, otro de los agresores intentó golpear con un puño americano a un joven, no consiguiendo su propósito de causarle heridas de especial consideración al esquivar parcialmente el golpe.

Justo cuando otro joven salió del vehículo a gran velocidad para evitar las quemaduras que la bengala encendida le habría ocasionado, otro de los agresores le golpeó en la cabeza, causándole heridas.

De repente, cuando no habían transcurrido ni cinco minutos desde que habían comenzado las hostilidades, el líder del grupo gritó “¡fuera, fuera!”, que era la orden y consigna previamente establecida para abandonar el lugar de forma ordenada y a gran velocidad con la finalidad de evitar ser descubiertos. A consecuencia de dicha orden, los agresores abandonaron rápidamente el lugar y se dirigieron con los vehículos al punto de encuentro que previamente su líder había fijado y que no era otro que el bar “Cal Curro” sito en la Avda. Constitució de la población de Pont de Vilomara. Llegaron al citado bar a las 21:38 horas.

Ana María M. no intervino materialmente en los anteriores hechos, pero, compartiendo plan e intenciones con el resto de los autores,  estuvo apostada en las inmediaciones de la Sala Stroika en un período de tiempo indeterminado anterior a los hechos, observando la presencia efectiva de posibles objetivos y la ausencia de policía, informando puntualmente y de forma repetida por teléfono al líder de la banda, Javier C, de tales circunstancias.

Los procesados, además de actuar con la intención de acabar con la vida, lesionar y causar daños

Como consecuencia de dichas agresiones, un joven sufrió fractura con hundimiento del parietal del cráneo, con hematoma subdural laminar parietal así como una herida incisa en el 4º dedo de la mano derecha. Se trata de una lesión mortal. Esta lesión sin tratamiento sanitario urgente le habría provocado la muerte.Dichas lesiones requirieron un ingreso urgente, con intervención quirúrgica, y práctica de una craneoectomia urgente de la fractura del cráneo, precisando para su curación 23 días de hospitalización más 240 días impeditivos. Asimismo, como resultado de tales lesiones, le han quedado secuelas consistentes en síndrome posconmocional moderado, hipoestesia en hemicuerpo izquierdo y una cicatriz con perjuicio estético moderado.

Como consecuencia de dichas agresiones, otro joven sufrió contusiones y erosiones diversas en la cabeza, herida en el cuero cabelludo occipital, fractura de la primera falange del 5º dedo y crisis de angustia reactiva. Dichas lesiones requirieron una sutura de la herida de la cabeza y una férula dorsal en el quinto dedo, precisando para su curación de 40 días impeditivos.

Como consecuencia de dichas agresiones, otro joven sufrió herida contusa en el cuero cabelludo parietal derecho y hematoma en la espalda derecha y codo. Dichas lesiones requirieron una sutura de la herida de la cabeza, precisando para su curación de 15 días no impeditivos.

Como consecuencia de dichas agresiones, otro joven sufrió una contusión nasal. Dichas lesiones no requirieron asistencia médica, siendo que el propio lesionado se aplicó tratamiento tópico y curaron en cuatro días, en los que no estuvo impedido para sus ocupaciones habituales.

NO CONSTA QUE NINGUNA DE LAS VÍCTIMAS NO RECLAME INDEMNIZACIÓN por las lesiones  y menoscabos sufridos.

Los procesados Cristian T.S y Víctor E.G, el día de los hechos, se dirigían también a la Sala Stroika para participar en los mismos, a bordo del vehículo Volkswagen Golf, perfectamente conocedores del plan trazado, de las armas e instrumentos peligrosos que portaban el resto del grupo y guiados también por idéntico fin de privar la vida a sus rivales ideológicos o asumiendo que con sus actos podría ocurrir dicho letal desenlace, idea de la que no desistieron hasta que, casualmente, esa misma tarde fueron parados e identificados en un control de la Guardia Civil, en una rotonda de la C-37 en el término municipal de Sant Salvador de Guardiola, por lo que ante la posibilidad que les relacionaran con los hechos, decidieron no participar en ellos. Con posterioridad a ser parados por la Guardia Civil, como tenían previsto, recogieron con su vehículo al procesado Daniel M.M, quien, al haber desistido sus dos compañeros, a pesar de que inicialmente con el mismo conocimiento y ánimo iba a participar en los hechos, también desistió de intervenir en los mismos.

El menor fue condenado por los anteriores hechos por sentencia firme de 27-11-13 dictada por el Juzgado de Menores nº 5 de Barcelona como autor de un delito de asociación ilícita, dos delitos de asesinato en grado de tentativa, dos delitos de lesiones, un delito de daños y un delito de desórdenes públicos.

Alberto F.F. fue identificado el 25-4 10 en una concentración del movimiento Skinhead ante una mesa de consulta independentista en la localidad de Vacarisses; habiendo sido identificado policialmente en otras tres ocasiones acompañado de individuos con estética skinhead.

Ana María M. fue denunciada el 1-8-10 por agresiones a unas personas que estaban pintando un mural de ideología independentista en Terrassa.

Antonio F.P. formó parte de la candidatura del partido “Plataforma per Catalunya” en las elecciones municipales del 2011 en el municipio de Palafolls.

Carlos P.J. fue denunciado el 22-12-08 por irrumpir en el campo del club de fútbol Gimnàstic de Tarragona, y por participar en una pelea en el recinto o sus inmediaciones.

Cristian Á.H. fue detenido el 17-4-10 por desórdenes públicos durante la celebración del partido de fútbol Espanyol-Barcelona en el estadio de Cornellà. El 29-9-10 fue detenido por participar en una pelea surgida por cuestiones ideológicas en la localidad de Blanes. El 31-10-10 fue identificando en un concierto de ideología skinhead en Sabadell portando un cuchillo. El 23-10-11 fue identificado en Terrassa exhibiendo dos banderas franquistas, dos banderas con esvásticas y un estandarte de la División Azul.

Cristian C.M. fue denunciado el 30-4-06 por amenazas a un árbitro de fútbol. El 14-5-11 se le intervino un kubotan, arma prohibida. El 28-1-12 fue identificado junto a Fernando C. como participante en un alboroto en los accesos al estadio de Cornellà en los momentos previos a un partido del Espanyol. A raíz de su detención por esta causa, le fue intervenido en su vehículo marca Opel Astra, un bastón de madera de un metro de longitud, aproximadamente, con la punta recubierta con una plancha de hierro.

Cristian T.S. participó el 8-10-11 en la presentación del partido de ultraderecha MSR. El 2-2-05 fue detenido por participar en un acto de vandalismo en la estación de tren de Vallbona d’Anoia. El 30-3-05 fue detenido por participar en una agresión a un ciudadano ecuatoriano de raza negra. El 16-7-11 le fue intervenida una navaja de 8 cms. de hoja. El 21-1-12 fue detenido por participar en una agresión a una mujer de origen africano. En la entrada y registro practicada en su domicilio de la localidad de Capellades a raíz de su detención por esta causa, se le intervino una camiseta negra, una cazadora de camuflaje con el dibujo de una calavera y un cuchillo, tres bragas tipo buf negras, un par de guantes negros, un gorro de color negro, una sudadera con las siglas skin head, una camiseta de color negro con el logotipo “Indignado desde 1945” y una barra de hierro de unos 65 cms. de longitud. En el material informático intervenido aparecen imágenes relacionadas con el ámbito skinhead y neonazi; visitas a páginas web de ideología neonazi o de ultraderecha, como el Movimiento Social Republicano, skinheadespaña.blogstop.com, vídeo impertinencia Rudolf Hess, en honor a Rudolf Hess, Código 14 stop Islam, Antifas ja, ja, ja; y vídeos de agresiones de grupos de skinhead del mundo del fútbol, como “Ultrasur” y “Brigadas blanquiazules”.

Daniel M.M.  fue detenido el 6-6-10 por su participación en el grupo musical “Hijos del Odio”, que en sus letras fomentaba el odio y la discriminación contra homosexuales y judíos, así como enaltecía el nazismo. El 2-4-11 y el 30-10-10 fue identificado junto a personas de estética skinhead, entre otros algunos de los procesados. Asimismo, fue identificado el 25-4 10 en una concentración del movimiento Skinhead ante una mesa de consulta independentista en la localidad de Vacarisses.

Daniel R.O. fue detenido el 15-8-11 en Madrid por un delito de lesiones y un delito contra los derechos fundamentales. El 16-8-05 le fue intervenido un palo de madera de 70cms. en Caldes de Montbui. En la entrada y registro practicada en su domicilio de la localidad de Castellar del Vallès a raíz de su detención por esta causa, se le intervino un pasamontañas de color negro, una braga tipo buf de color verde oscuro, una camiseta con la inscripción “Cusos”, y un par de botas tipo militar de color negro. En el material informático que se le intervino aparecen imágenes de grupos radicales del mundo del fútbol, como “Hooligans Vallès” de Sabadell, “Ultra Sur” y “Cusos”.

Genís V.P. fue detenido el 18-11-06 por participar en una pelea multitudinaria en Sabadell, contra otro grupo Skin. El 25-8-07 le fueron intervenidos unos munchacos unidos por una cadena de hierro. El 14-9-07 fue detenido por una agresión con un puño americano en Sabadell. El 30-1-08 fue denunciado por participar en una agresión a otro skin en Sabadell El 6-8-08 fue detenido por agredir a un ciudadano ecuatoriano. El 15-8-09 fue denunciado por agresiones con puños americanos en Sant Cugat del Vallès. El 24-12-10 fue denunciado por participar en altercados en recintos deportivos, en Sant Boi de Llobregat. El 2-3-12 fue denunciado por participar en altercados en las inmediaciones del estadio de la Nova Creu Alta de Sabadell. En la entrada y registro practicada en su domicilio de Castellar del Vallès a raíz de su detención por esta causa, se le intervino una defensa extensible de metal, un gorro y unos guantes negros, cuatro fundas de plástico para portar objetos de defensa, y 22 bengalas. En el material informático intervenido aparecen imágenes de bengalas en el campo de fútbol del Sabadell, de incidentes entre aficionados de dicho club, imagen del procesado sosteniendo una bengala, un recorte de prensa donde se dice que el procesado fue expulsado del campo del Sabadell y se le prohibió la entrada por toda una temporada, y reseñaba una agresión del procesado a un jugador del Alcorcón, una fotografía de grupo con el procesado y la pancarta “250 division spanishchenfreiwilligen”, vídeos de conciertos de música skinhead, así como consultas a las páginas web www.facebook.com/hooligansvalles y www.viejaguardiasgs86.blogspot.com.

Javier C.M. fue candidato en las elecciones al Parlament de Catalunya del año 2003 del partido de ultraderecha Movimiento Social Republicano (MSR). El 12-10-02, le fue intervenida una barra de goma dura con el núcleo metálico y una escarpa. El 25-4-10 participó en una concentración convocada por la formación de ultraderecha Alianza Nacional frente a una mesa de consulta independentista en Viladecavalls, así como en un altercado posterior en el lugar. Por último, fue denunciado el 1-8-10 por agresiones a unas personas que estaban pintando un mural de ideología independentista en Terrassa. En la entrada y registro practicada en su domicilio del Pont de Vilomara a raíz de su detención por estos hechos se le intervino unas botas oscuras marca “Martins”,  dos pasamontañas negros, unos guantes negros, un jersey del mismo color, un  recorte de periódico alusivo a los hechos del Stroika, un spray de defensa, diversos libros de ideología nazi (“Diccionario del Tercer Reich”, “La orden 44”, “Hitler”), una defensa extensible de hierro y una maceta. En el material informático intervenido aparecen vídeos de un concierto skinhead con el slogan “Josué Libertad” (en referencia  a Josué Estébanez de las Heras, presunto autor de la muerte de un menor de 16 años en una estación de metro de Madrid); un documento office de una acta notarial de constitución de la formación de ultraderecha “Alianza para la Unidad Nacional”; fotografías del grupo radical de fútbol “Cusos”; fotografías de los grupos KOP y NON SERVUM (que son los que iban a dar el concierto en la sala Stroika); visitas a páginas web de partidos de ultraderecha (Movimiento Social Republicano, Alianza Nacional, Plataforma per Catalunya, España 2000, Falange Española); así como un vídeo franquista, weblog Ricardo Sáenz de Ynestrillas y Madrid anti antifa; vídeos de agresiones de grupos de skinheads en el ámbito del futbol, como “Ultrasur” y “Brigadas blanquiazules” y visitas a páginas web como www.elegancia yarrogancia.blogspot.com; conversaciones a través de facebook alusivas a incidentes violentos en los que habría participado el procesado (“la tuvimos”, “volvimos a engancharnos”, “estuvimos en Tarragona y se lió la de Dios”, “se nos va la olla, casi nos cargamos a uno, joder”, “¿qué hay soldado?”, “el sábado vamos a estar en la puerta de Cusos al completo ¿no?”, “esta tarde hemos estado en lo de PxC el Dídac y yo, y qué rabia chaval, con los guarros, les dejaban estar los Mossos en la misma puerta”; “el que van a manifestarse los guarros porque piden que lo vuelen y por fin hemos quedado Alianza Nacional y MSR para ir a por ellos”, “mañana iremos a Tarragona a un torneo de Cusos, habrá fútbol, alcohol y hostias, como no, je, jewww.ynestrillas.blogspot.com,  www.venetofronteskinheads.org, www.msr.org.es); así como, finalmente, una visita a la página web de la Sala Stroika.

José Manuel P D fue candidato en las elecciones europeas del año 1999 del partido de ultraderecha Alianza por la Unidad Nacional, y en el año 2008 en las elecciones generales.

Óscar R R el 25-4-10 participó en una concentración convocada por la formación de ultraderecha Alianza Nacional frente a una mesa de consulta independentista en Viladecavalls, así como en un alboroto posterior en el lugar. el 21-11 05 fue detenido en Madrid por daños y desórdenes públicos. El 9-12-06 se le intervino un spray de autodefensa en Terrassa.. El 25-12-08 fue denunciado por agresión a un ciudadano de etnia gitana. En la entrada y registro practicada en su domicilio de Polinyà a a raíz de su detención por estos hechos se le intervino diversas navajas, machetes, cuchillos y puñales, unas botas negras, con punta de hierro, dos pares de guantes negros, un pasamontañas negro, una careta de color negro, dos puños americanos, un palo de madera de 40 cms. de longitud, una defensa eléctrica, un spray de defensa personal, y el libro “Mi lucha” de Adolf Hitler. En el material informático que se le intervino se observan vídeos de un claro enaltecimiento del ejército nazi, así como vídeos de agresiones protagonizadas de grupos de skinheads relacionados con el mundo del fútbol, como los “Ultrasur” y las “Brigadas blanquiazules”.

Ricardo P.N. en los años 2003 y 2004 fue candidato electoral del Movimiento Social Republicano. El 21-12-07 fue detenido por participar en una agresión junto a otros skinhead contra un militante de Iniciativa per Catalunya. El 19-9-11 se le intervinieron unos puños americanos. El 23-10-11 fue identificado en Terrassa exhibiendo dos banderas españolas franquistas, dos banderas con esvásticas y un estandarte de la División Azul.

Víctor E.G. es el delegado local en Igualada del Movimiento Social Republicano. El 16-5-07 participó en una agresión a una periodista en el aeropuerto del Prat, que estaba cubriendo una información del club de fútbol Espanyol.

Los procesados José Manuel P, Antonio F, Javier C, Ricardo P, Daniel R, Cristian C, Óscar R, Genís V y Jordi H están privados de libertad por esta causa desde el 13-6-12; el procesado Cristian Á. H. está privado de libertad por esta causa desde el 9-7-12.

2ª. Los hechos narrados en la conclusión anterior son constitutivos de:

a)     Un delito de asociación ilícita en calidad de dirigente del art. 515.5 y 517.1 apartado 1º del Código Penal en concurso de normas con el art. 570 bis, párrafos 1º, 2º apartados b) y c), 3º, concurso a resolver conforme al art. 8.4 en relación con el art. 570 quáter 2 in fine, por tanto con aplicación de las penas del art. 570 bis.

b)     Un delito de asociación ilícita cometido en calidad de miembro del art. 515.5 y 517.1 apartado 2º del Código Penal en concurso de normas con el art. 570 bis, párrafos 1º, 2º apartado b) y c), 3º, concurso a resolver conforme al art. 8.4 en relación con el art. 570 quáter 2 in fine, por tanto con aplicación de las penas del art. 570 bis.

c)      Dos delitos de asesinato por alevosía en grado de tentativa de los artículos 138,139.1º,16 y 62 CP.

d)     Dos delitos de lesiones con instrumento peligroso y con alevosía, uno consumado y otro en grado de tentativa de los artículos 147,148.1º.2º, 16 y 62 CP.

e)     Un delito de daños poniendo en peligro la vida o la integridad de las personas del artículo 266-1º CP.

f)       Un delito de desórdenes públicos del artículo 557.1º.2º del Código Penal.

g)     Un delito de tenencia de armas prohibidas del art. 563 del Código Penal, en relación con el art. 4, f) y h) del Reglamento de armas, aprobado por Real Decreto 137/1993. 

3ª. Del delito A) responde Javier C.M. en concepto de AUTOR (art. 28.1 C. P.)

         Del delito B)responden el resto de procesados en concepto de AUTORES (art. 28.1 C.P.)
          
Del resto de delitosresponden los procesados Alberto F.F, Antonio F.P, Carlos P.J, Cristian Á.H, Cristian CM,  Daniel R.O, Genís VP, Javier C M, Jordi H.F, José P D, Óscar R.R, Ricardo P.N y Ana María M. en concepto de AUTORES (art. 28.1 C.P.)

4ª. Concurre la circunstancia agravante de disfraz contemplada en el artículo 22.2º CP en todos los delitos salvo en los de asociación ilícita.

Concurre la agravante de discriminación por motivos ideológicos del artículo 22.4 CP en los delitos de asesinato y lesiones.

Concurre en los procesados Carlos P.J y Genís V.P la circunstancia agravante de reincidencia del art. 22-8º CP en los delitos de lesiones. Concurre la agravante de reincidencia en el procesado Óscar R.R. respecto de los delitos de daños y desórdenes públicos. Concurre la agravante de reincidencia en el procesado Javier C. M respecto del delito de daños.

5ª. Procede imponer las siguientes penas:

      .- Por el delito A), SIETE AÑOS Y SEIS MESES de prisión respecto de Javier C;
      .- Por el delito B),  y CINCO AÑOS Y SEIS MESES de prisión respecto de sus autores.
      .- Por los delitos del apartado C), DOCE AÑOS de prisión para los autores del cometido sobre un joven; y SEIS AÑOS de prisión para los autores del cometido sobre otro joven
      .- Por los delitos del apartado D), CUATRO AÑOS de prisión para los autores del cometido sobre un tercer joven, y UN AÑO Y NUEVE MESES de prisión para los autores del cometido sobre un cuarto joven.
      .- Por el delito del apartado E), DOS AÑOS Y SEIS MESES de prisión.
      .- Por el delito del apartado F), TRES AÑOS Y SEIS MESES de prisión.
      .- Por el delito del apartado G), DOS AÑOS Y SEIS MESES de prisión.
      .- Las penas de prisión superiores a diez años llevarán consigo la inhabilitación absoluta durante el tiempo de la condena. Las penas de prisión inferiores a diez años llevarán consigo la inhabilitación del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena. Asimismo, como pena accesoria, deberá acordarse el comiso de las armas blancas e instrumentos peligrosos intervenidos a los procesados.
     
        .- Al amparo de lo dispuesto en el art. 57 del Código Penal, en los delitos de asesinato y lesiones deberá imponerse la prohibición de acercamiento y de comunicación con las víctimas por un tiempo superior en cinco años a la pena de prisión que se imponga.

RESPONSABILIDAD CIVIL:

LOS ACUSADOS COMO AUTORES de los delitos del apartado C) deberán indemnizar conjunta y solidariamente a un joven en la cantidad de  8350 euros correspondientes a los días que precisó para sanar y en la cantidad de 75000 euros por las secuelas padecidas   

LOS ACUSADOS COMO AUTORES de los delitos del apartado C) deberán indemnizar conjunta y solidariamente a un segundo joven en la cantidad de 1200  euros correspondientes a los días que precisó para sanar   

LOS ACUSADOS COMO AUTORES de los delitos del apartado D) deberán indemnizar conjunta y solidariamente a otro joven en la cantidad de 90 euros correspondientes a los días que precisó para sanar.   


LOS ACUSADOS COMO AUTORES de los delitos del apartado D) deberán indemnizar conjunta y solidariamente a otro joven en la cantidad de 450 euros correspondientes a los días que precisó para sanar   

LOS ACUSADOS COMO AUTORES del delito del apartado E) deberán indemnizar conjunta y solidariamente a un quinto joven en la cantidad de 413,49 euros correspondientes a los desperfectos causados en el vehículo a motor marca FORD modelo FOCUS de su propiedad.

Cantidades que se incrementarán en la forma prevista en el art. 576 de la LEC.

         OTROSI DICE I: Se propone para el acto del Juicio la siguiente prueba:

           Interrogatorio de los procesados.

           TESTIFICAL, con examen de
los siguientes testigos que deberán ser citados a través de la oficina judicial, solicitando que se tenga por cumplimentado lo requerido en el art. 656.2 de la ley de Enjuiciamiento Criminal en cuanto a la expresión de sus domicilios o residencias , mediante la indicación  de los folios de la causa donde consta la dirección del testigo:



_     PERICIAL

a)     TÉCNICO-POLICIAL,  a fin que por el Sotsinspector 4048 y el Caporal 5396, de la Unitat d’Informació Central de l’Àrea d’Informació de la Comissaria General d’Informació, se ratifiquen y, en su caso, amplíen los informes obrantes en Autos relativos a la ubicación geográfica de teléfonos móviles y de vehículos el día de los hechos.
b)     TÉCNICO-POLICIAL,  a fin que por los peritos de la Unidad Central de Informática Forense de la División de Policía Científica núm. 6823 y 112, se ratifiquen y, en su caso, amplíen, los informes periciales obrantes a los folios 2330 y ss. de las actuaciones.
c)     MÉDICA, a fin que las Médico Forenses ratifiquen y, en su caso, amplíen, el informe de los folios 2888 y 2889 de las actuaciones.
d)     MÉDICA, a fin que los Médicos Forenses ratifiquen y, en su caso, amplíen, el informe de los folios 2409, 2410, 2413 y 2414 de las actuaciones.


-  DOCUMENTAL, con lectura de los folios 14 a 16 (atestado), 75 y 76 (inspección ocular), 78 a 85 (reportaje fotográfico), 104 (entrega de imágenes), 115 (oficio identificación), 144 a 150, 896 a 920, 1492 a 1497 y 1553 (antecedentes penales), 268 a 348 y 357 a 484 (informes policiales), 526 a 529 (listado llamadas, mal foliado, puesto que sigue al folio 501), 507 a 543 (informes policiales), 637, 638, 968 a 971, 988 a 992, 1002 a 1008, 1022 a 1030 y 1044 a 1047 (entradas y registros), 653 a 805 (atestado), 1319 a 1490 (atestado), 1408 a 1490 (listado de llamadas), 1531 a 1552 (atestado), 1742 a 1744 (informes médicos), 1746 y 1747 (carta), 1748 a 1764 (listado de llamadas), 1957 a 1964 y 1992 a 2000 (reconocimientos en rueda), 2142 a 2144 (listado de llamadas, 2312 a 2314 (testimonio), 2315 a 2323 (listado de llamadas), 2324 a 2395 (informe policial), 2396 a 2398 (informe Orange), 2473 a 2645 (atestado), 2647 y 2647 (atestado), 2771 a 2777 (informe policial), 2778 (CD y DVD), 2948 y 2991 (atestado), 3019 a 3024 (informe de Orange), y 3152 (ofrecimiento de acciones), 1618, 1620, 2413, 2414, 2409, 2410, 2888, 3080 y 3172 (informes Forenses) y 3173 (tasación pericial), la cual deberá practicarse en las sesiones de la Audiencia por medio de la lectura íntegra de los mismos, salvo que por la defensa del menor, por entenderse informada de su contenido, renuncie a ella expresamente, de lo cual se tomará oportuna nota en el acta, y todo ello sin perjuicio de la obligación impuesta al Organo Judicial en el art. 726 de la LECr.  

MAS DOCUMENTAL consistente en reproducir en la vista, con aporte de los soportes originales, de todas las grabaciones del sonido e imagen obtenidas de la cámara de seguridad del bar Cal Curro y obrantes en los CD´s originales aportados a la causa para el supuesto en que por la defensa se impugnase la autenticidad de la extracción de los fotoprinters de las mismas. En concreto, se interesa en especial la reproducción del paso 21:39:00 horas.

MAS DOCUMENTAL,consistente en la reproducción de contenidos trascendentes extraidos de los soportes informáticos relacionados a folios 2325 y ss.; para lo cual la sala deberá proveerse de los medios tecnológicos necesarios para su reproducción en juicio.

MAS DOCUMENTAL, mediante la aportación junto a este escrito de testimonio de la Sentencia recaída en el expediente nº 260/2012 del Juzgado de Menores nº 5 de Barcelona.


OTROSÍ DICE II.-Fórmense piezas separadas de responsabilidad civil para el aseguramiento de las responsabilidades pecuniarias que puedan declararse procedentes.

OTROSI DICE III: El Fiscal interesa de la Sala, la remisión a esta Fiscalía de copia de los escritos de las demás partes procesales (tanto de la defensa como de la acusación) a fin de tener conocimiento de los mismos.

OTROSI DICE IV: El Fiscal, de conformidad con lo establecido en los artículos 334, 338 y 726 de la LEcrim, INTERESA que los efectos intervenidos como piezas de convicción estén a disposición del Tribunal.

OTROSÍ DICE V: Deberá mantenerse la condición de testigos protegidos a quienes la tengan hasta el momento, y para los que no tienen tal condición, conforme a lo establecido en el art. 4.1 en relación con los arts. 1 y 2 de la L. O. 19/1994, de 23 de diciembre, de protección de Testigos y Peritos en causas criminales, deberán declarar ocultos tras una mampara, por un razonable y objetivo temor hacia los acusados.

OTROSÍ DICE VI.-Que de conformidad con el artículo 270 de la Ley orgánica del Poder Judicial, sea notificada la sentencia por escrito a los ofendidos y perjudicados por el delito aunque no se hayan mostrado parte en el procedimiento.

Manresa, a 24 de Enero de 2014


Fdo. J. Ramon Menac
Fiscal

ELS ENCAUSATS D'STROIKA ES NEGUEN A RESPONDRE LES PREGUNTES DEL FISCAL I DIUEN QUE NOMÉS VAN ANAR AL PONT DE VILOMARA A CAL CURRO, A CELEBRAR L'ANIVERSARI D'UN NEN, SI BÉ LA MEITAT RECONEIXEN QUE ES VAN PERDRE.

$
0
0
¿Què feien els 15 homes joves, un menor de 16 anys -ja condemnat-, i una dona de diferents llocs de Catalunya, la majoria dels quals diuen que no es coneixien, la nit del 23 de març de 2012 pel voltants de Manresa i el Pont de Vilomara, i per quin motiu una part s'havien trobat prèviament davant l'hotel Don Cándido de Terrassa per anar des d'allà a Manresa i el Pont de Vilomara, tot i que alguns no hi van arribar?

La resposta de tots és la mateixa. Havien estat convidats per Javier Cirera (resident a Terrassa) i la seva parella Ana M B, o per algun amic comú -donat que alguns diuen que no coneixien ni a Cirera ni a Ana M B-  a celebrar al restaurant Cal Curro del Pont de Vilomara, l'aniversari del fill de 4 anys d'Ana M B. 
I la resposta a les preguntes del seus advocats de perquè consten trucades fetes des prop de la sala Stroika, és que es van perdre i van donar voltes, o perquè havien quedat en un benzinera a l'entrada de Manresa amb uns dels altres cotxes. I el motiu pel que alguns dels que van arribar als voltants de Manresa (com consta per la localització de les trucades de mòbil), no acabessin sopant a Cal Curro, és tan senzilla com que es van perdre o els van deixar tirats en una benzinera propera a Manresa i en quedar-se sense bateria o no tenir el telèfon del qui els havia convidat a aquell sopar d'aniversari d'un nen, havien decidit tornar cap a Sabadell, Igualada, Terrassa o Tarragona.

Donat que alguns dels encausats van reconèixer en la seva primera declaració en el jutjat de Manresa el juliol de 2012, haver participat amb més o menys implicació a l'atac neonazi a la porta de Sala Stroika del 23 de març, i altres, en aquella primera declaració, havien negat haver-se desplaçat a Manresa o el Pont de Vilomara, el Fiscal de delictes d'odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar (que els hi demana entre 37 i 39 anys de presó), ha fet constar la contradicció entre el que van reconèixer davant del jutge i el que han afirmat avui. 
Alguns, a preguntes dels seus advocats, han dit que a la declaració als jutjats de Manresa van ser coaccionats pels mossos d'esquadra de que si no deien el que ells volien els hi retirarien la custòdia del fill, tindrien una pena de més anys de presó, implicarien a la seva parella o, fins i tot que, a causa de la pressió feta pels agents instants abans, havien declarat molt nerviosos i no sabien ni què havien dit.

Després que a la sessió d'ahir, en que els advocats van demanar la nul·litat de les escoltes telefòniques fetes les setmanes anteriors a les detencions i, també, del registres de punts on els mòbils dels acusats van fer o rebre trucades la nit dels fets, i fracassada l' estratègia de les defenses de pactar una acceptació de culpabilitat amb penes no superiors als 10 anys, totes les preguntes dels defensors s'han centrat en desmuntar que fossin un grup organitzat de persones que es coneixien feia temps i, a la vegada, justificar que es creuessin nombroses trucades telèfoniques aquell vespre als voltants de Manresa. 
Tots han coincidit en la mateixa coartada de que, sense participar en l'atac a la sala Stroika, haguessin estat pels voltants de Manresa, on els seus mòbils van deixar el registre, i de que anessin o no a sopar al restaurant Cal Curro de Pont de Vilomara, a 2 km de Manresa. 

Ha estat Javier Cirera M, amb un llarg historial penal i policial per activitat ultra, a qui mossos i Fiscalia consideren el líder i cervell del grup, qui ho ha aclarit. Com farien després la resta, s'ha negat a respondre al fiscal, a l'acusació particular i a l'acció popular. I responent només les preguntes del seu advocat ha explicat que aquell divendres feia 4 anys el fill de la seva parella, Ana M V, que també era a la banqueta dels acusats. 
Cirera ha dit que ell i Ana M.V van decidir celebrar un sopar d'aniversri -sense el nen!- al restaurant Cal Curro de Sant Joan de Vilomara, municipi on el seus pares tenen la segona residència. Així, van anar trucant a diferents amics per tal que vinguessin, alguns dels qual van dir que vindrien amb altres amics que recollirien a Terrassa o vindrien des d'altres llocs de Catalunya (Tarragona, Igualada, Sabadell, Palafolls, Polinyà) i es trobarien bé a Terrassa, bé en una benzinera o en una rotonda prop de Manresa.

Així, un per un, els setze acusats han anant explicant la seva gimcana particular fins arribar a l'hotel Don Cándido de Terrassa, o com un amic amb qui eren a un bar els convidava a anar amb ell a l'aniversari del fill de la parella de l'amic de l'amic. I el fet de haver participat o no en el sopar (hi ha imatges del restaurant) es justificava per haver-se perdut, no tenir saldo per trucar al cotxe de l'amic al que seguien i havien perdut en un avançantament, a una trucada de la parella dient que es trobava malament i que tornés a casa, o a que no els havien vingut a buscar a la benzinera on havien quedat.

L'ESTRANY CONTROL DE LA GUÀRDIA CIVIL

Entre els que no van arribar al restaurant de Sant Joan de Vilomara es troben Cristian T.S de Capellades -a qui mossos i Fiscalia considera com un dels organitzadors de l'acció-,  Víctor E.G. d'Igualada,  i Daniel M.M de Sant Vicenç de Castellet. Els dos primers van sortir amb el seu vehicle des d'Igualada direcció Manresa per la C-37, i a l'alçada de Sant Salvador de Guardiola van ser aturats, i reconeguts per la Guàrdia Civil en un control de carretera. I ha justificar que no arribés al lloc del sopar donat  que no van trobar al cotxe amb que havien quedat, pel que van decidir tornar a Igualada. (Jo sempre he pensat que aquell control de la Benemèrita no va ser casual, i crec que per les xarxes socials ultres -on la Guàrdia Civil té molts col·laboradors i agents infiltrats- algú va deixar anar que els d'Igualada i Capellades anaven a Manresa a fer una acció)

El Fiscal Miguel Ángel Aguilar li ha recordat que el que afirmava avui era totalment diferent al que havia dit jutjats de Manresa on va explicar que després de ser aturats i reconeguts en aquell control de la Guàrdia Civil, tot i anar a recollir a Daniel M.M, després de parlar per telèfon amb Javier Cirera, van considerar millor per tots no participar en l'acció violenta contra antifeixistes a Manresa. Cristian T. ha respost que, si al jutjat va dir una altra cosa, va ser per que els mossos li van dir que si no declarava el que li deien, li traurien la custòdia del fill. 
  
De totes les declaracions la potser més breu ha estat la d'Óscar R. R., veí de Polinyà, que s'ha limitat a afirmar que va anar directament des de Polinyà a Cal Curro. El seu advocat no li ha preguntat com a altres, si militava en grups ultres o als Cusos de les Brigades Blanquiazules, per donar-lis oportunitat de desmentir la seva ideologia ultra.  Óscar R.R s'ha presentat amb una camisa que li deixava descobert el tatuatge amb el número 88, que significa Heil Hitler. Qui sí ha reconegut militància política ha estat Víctor E.G, dirigent llavors del Movimiento Social Republicano (MSR), dient que aquest és un partit totalment legal. 


Óscar R R, amb el número 88 tatuat al coll, avui al judici. A sota foto seva de facebook
Així les coses, s'ha aixecat la sessió, sense que els fiscals ni les acusacions hagin pogut intervenir gaire. La propera sessió serà el dijous 12 on declararan els primers testimonis. Els testimonis protegits i el menor condemnat que hi va participar i ha reconegut tots els fets, declararan més endavant. I la majoria d'acusats -tres són en llibertat- han abandonat la sala, sortint de l'Audiència de Barcelona al Passeig de Sant Joan, en les furgones direcció Can Brians

Una de les tres furgonetes que tornaven els acusats a Can Brians


ULTRAS SUR. NUEVA DISPUTA ENTRE ANTONIO MENÉNDEZ "EL NIÑO" Y ÁLVARO CADENAS, PISTOLA EN MANO, A LA SALIDA DE UN FUNERAL

$
0
0
La pugna que estalló el pasado octubre entre el sector de los Ultras Sur, liderado por el más joven Antonio Menéndez "El Niño", que se enfrentó al líder histórico, Álvaro Cadenas y sus seguidores, motivada por el control de los beneficios económicos de las entradas facilitadas por el club y de la venta de productos de la peña por medio del merchandising, estalló de nuevo el pasado miércoles por la noche en Madrid, pistola en mano y con persecución policial.
Ambos sectores coincidieron en la Iglesia de los Sagrados Corazones a las 19,30 horas con motivo del funeral de una dirigente de los Ultras Sur de 25 años fallecida en Almería en accidente de avioneta.
Así, entre el centenar de asistentes al funeral había hooligans de un y otro sector, junto con falimiares y amigos de la fallecida ajenos al club de fútbol.  Dirigentes del sector más joven que desea arrebatar el control económico a Cadenas, entre los que se encontraba su líder, Antonio El Niño, y sus lugartenientes "Javi, el Bombero" y "El Fichaje", parece que se acercaron o provocaron a Cadenas, líder histórico del sector que dominaba en solitario hasta hace ocho meses los Ultras Sur y sus finazas. Al ver -o creer- que se dirigían hacia él, Cadenas saco un arma de fuego y amenazó con ella a cabezas rapadasdel otro sector. 
 
Ello motivó que reaccionaran los agentes de la Brigada de Información de Madrid que estaban el funeral en previsión de incidentes, que sacaron sus armas, pidiendo a Cadenas que no disparara y guardara la suya. Cadenas hizo caso omiso e inició una huída pistola en mano, desde el Paseo de la Habana hasta las inmediaciones del estadio Bernabéu, tirando éste la pistola a la calzada de la calle Padre Damián. 
Ya sin pistola, continuó huyendo hasta su moto, aparcada en las inmediaciones del estadio, con la que se dio a la fuga. Al día siguiente fue detenido, imputándosele los delitos de tenencia ilícita de armas, amenazas y resistencia a la autoridad. 
La pistola con la que amenazó y posteriormente arrojó al suelo, es del calibre 6.35 mm, un modelo muy común en el Ejército hace unas décadas, si bien tiene el número de serie borrado y balística investiga si ha sido usada anteriormente en alguna acción delictiva con disparos. 

PUGNA POR EL DINERO
Detrás de la pugna por el liderazgo de los Ultras Sur está la lucha de un sector de los antiguos Hammerskins, ahora ilegalizados, agrupados y rejuvenecidos tras la sigla de OUTLAW (fuera de la ley), liderado en el campo por Antonio Menéndez -Antonio el niño-,  por  el control de los fondos de las 250 entradas que recibían del club para distribuir y vender, y de la venta de material con los símbolos de los Ultras Sur. Estos Hammerskins y Outlaw trambién pugnaban en los ambientes de extrema derecha por el control de los concierto de música RAC o Rock Against Communism.
Como se ya expliqué aquí en el blog el 2 de diciembre,  el líder histórico de Ultras Sur, el abogado Álvaro Cadenas, curtido en su juventud en numerosas peleas y agresiones, y con numerosos antecedentes policiales y penales, estaba siendo cuestionado por el sector más joven, cercano o vinculado a los Hammerskin de Outlaw y, parece, a Acción Nacional Revolucionaria. Cadenas era uno de los propietarios del bar Drakkar,  junto con José Luis Ochaíta, otro de los lídres históricos de Ultrasur.  

El club madridista llevaba años dejando sus instalaciones al grupo hooligan ultra para que realizara sus actividades Desde principios de los 80, todas las presidencias del club habían colaborado, de una manera u otra, con ellos con locales, dinero, entradas, viajes, etc. Y desde hacia más de un año tomaron fuerza en los Ultras Sur un grupo más joven cercano a los OUTLAW, y antiguos Hammerskin, liderado entre otros por Antonio El Niño, que recientente pasó una temporada en la cárcel.

Este grupo liderado por "El Niño" y sus lugartenientes "Javi el Bombero" y su hermano Kike, cuestionaba el control y uso de fondos por parte de Cadenas y los suyos. Así parece que la ayuda que recibían por partido era de 250 entradas que les reportarían más de 9.000 euros. Algunas fuentes dicen que la aportación de club era muy superior gracias a otros conceptos. Y ello sucedía en un momento que, según fuentes de la ultraderecha madrileña, el entorno de los renovados de los Hammerskin intentaría obtener el control de los conciertos de música RAC en Madrid. También se disputaban el control de los artículos de merchandising (gorras, casmisetas, bufandas, pins...) de los Ultras Sur, que controlaba el grupo oficialista de Álvaro Cadenas.   
18 DE OCTUBRE, ESTALLA EL CONFLICTO
Estas tensiones entre los dos grupos, ya se vivió en el partido frente al Málaga el 18 de octubre, cuando partidarios de Antonio El Niño se enfrentaron con los del sector "oficialista" seguidor de Cadenas.  Dos semanas después, el 9 de noviembre, jugando de nuevo en casa, un grupo de seguidores del Madrid City Firm y Outlaw, fieles a Antonio el Niño (Leer aquí comunicados y opiniones de los hechos) acudieron antes del partido al Drakkar para exigir la retirada de los Ultras Sur a Álvaro Cadenas, produciéndose una gran  pelea, con heridos por ambos bandos y posterior intervención policial. 
Álvaro Cadenas, líder histórico (foto El Mundo)
Antonio "El Niño", líder del sector que reclama el control económico y el liderazgo

Posteriormente han habido otras peleas, siendo arrestados este mes de marzo El Niño, El Bombero y Kike por una pelea ocurrida en Nochevieja, en el bar Duratón a unos aficionados del Frente Atlético. Por esta pelea parece que se ha imputado al Niño un delito de homicidio en grado de tentativa. En marzo también fueron detenidos otros cuatro Ultras Sur por actuar hacerse pasar por policías para asaltar viviendas y trasteros portando placas, revólveres, armas largas y chalecos antibalas en busca de la droga de camellos de Alcorcón y Majadahonda, acció conocida como "vuelcos". Unas prácticas muy similares a la de los desarticulados Casuals de los Boixos Nois.

 Antonio "el Niño", de ideología católica y ultra, no niega ser seguidor del Atlético de Madrid. Con 29 años estaría casado con una joven abogada, hija de un catédrático de derecho en cuyo bufete trabaja, que defiende a Luis Bárcenas. 
Está por ver ahora que harán los seguidores del nuevo líder, Antonio el Niño, y si el grupo de Álvaro Cadenas seguirá controlando la venta de material, ahora que han perdido parte de los beneficios de la venta de 250 entradas por partido.
(Se agradecen aclaraciones, opiniones dispares, rectificaciones e informaciones que puedan clarificar o ampliar lo publicado)

FRENTE X ESPAÑA CONVOCA MANIFESTACIÓ A SANTS PEL DIA 21, CONTRA LA GUERRILLA URBANA DE CAN VIES, INCIVISME I CONTRA ELS GRUPS ANTIFEIXISTES

$
0
0


El Frente X España, grup actiu a Barcelona des del 12 d'octubre passat, que ha convocat diverses manifestacions per la unitat d'Espanya i contra l'alliberament de presos d'ETA per la sentència de la doctrina Parot, i que després d'apropar-se a Alianza Nacional s'ha integrat a Acción Nacional Revolucionaria (ANR), ha convocat una manifestació pel proper dissabte 21 de setembre a les 19 hores al barri de Sants contra les accions violentes fetes en resposta al desallotjament de Can Vies i per fer fora als antifeixistes de Barcelona.  
Si bé el Departament d'Interior ha autoritzat o permès cinc manifestacions d'aquest grup per l'Eixample de Barcelona, davant la Delegació del Govern i front el consolat grec, és molt dubtós que aquesta l'autoritzi.

"Convocamos a todo aquel que este cansado de la actual situación que se vive en Barcelona, a marchar condenado el incivismo y el terrorismo de colectivos de izquierdas que tienen atemorizados a una mayoría de vecinos de Sants, dando una imagen equivocada de Barcelona, donde hacen guerrillas urbanas, destrozan comercios locales y mobiliario urbano ante la impasibilidad y tolerancia del gobierno catalán. Plantemos cara al incivismo, plantemos cara al terrorismo, tolerancia cero con los colectivos ultra-izquierdistas, mas conocidos como antifascistas.

Esta marcha esta convocada por ciudadanos que estamos cansados de lidiar con la ultra-izquierda,su incivismo y sus guerrillas urbanas. Por lo que rogamos a los asistentes que solamente muestren simbologia de índole catalana (no separatista) y española (preferiblemente banderas de España lisas)

La marcha discurrirá por el barrio de Sants, ultimo foco donde estos colectivos han atacado y dejado ver al mundo cuales son sus fines, que no son otros que el caos, el chantaje, el incivismo y la violencia como medio para conseguir sus objetivos, siendo lo peor de todo que el ayuntamiento de Barcelona a cedido a sus chantajes.
Esperamos que haya el máximo de asistencia posible, no nos escondamos, salgamos y plantemos cara a estos terroristas. FUERA ANTI FASCISTAS DE NUESTRA CIUDAD"

Anar al blog d'ANR 
 Convocatòria de la manifestació de F x E a Sants

LLIÇÓ A PxC D'IGUALADA MENTRE RECULL "PELS DE CASA",

$
0
0
Aquest cap de setmana PxC ha posat a Igualada a l'exterior del mercat municipal de La Masuca una  taula de recollida de menjar "pels del casa", considerant com a tals, als ciutadans amb nacionalitat espanyola que no siguin d'origen estranger. 

 El comunicat on PxC anunciava l'acció deia: "Després de l'èxit de les anteriors campanyes solidàries a la fira de Piera i el mercat de Calaf, la delegació de Plataforma per Catalunya a l'Anoia tornarà a recol·lectar aliments el proper dissabte (...) al tradicional mercat exterior de La Masuca, que té lloc els dissabtes a Igualada.Aquells qui s’apropin al punt habilitat per lliurar aliments i productes de neteja, que es repartiran exclusivament entre gent necessitada de casa, rebran pa amb tomàquet i pernil en agraïment."
El comunicat concloïa amb unes declaracions del Secretari General de PxC i regidor d'Igualada, Robert Hernando, en les que afirmava que "hi ha molta gent de casa que se sent desemparada per les institucions públiques, a les quals no els arriben les ajudes. Nosaltres volem ajudar aquesta bona gent de casa que avui està passant penúries, que per desgràcia és molta”.

Aquesta acció que PxC i les Joventuts Identitàries de les comarques gironines ja ha fet a alguns municipis com Salt o Torroella de Montgrí, va ser titllada de racista per La Vanguardia divendres i fortament criticada per les entitats i forces polítiques d'Igualada, si bé la majoria creien que el millor que es podia fer era ignorar-los. No obstant un grup de veïns, uns "de tota la vida" i altres dits "nouvinguts",  van decidr fer una acció de rebuig d'una manera que PxC no esperava. 
Així, mentre ciutadans d'Igualada d'un o altre origen es manifestaven davant la taula de PxC amb cartells contra les propostes de trencar la cohesió social i enfrontar la ciutadania, un grup d'immigrants, majoritàriament dones, van lliurar aliments a la taula de Plataforma per tal que els repartís a la "bona gent necessitada"

PxC va reaccionar fent Robert Hernando un  primer tuit amb una foto dient "Musulmana pillada con la mano en la carpa", i un altre amb el text "Musulmanas y perroflautas interrumpiendo la recogida de alimentos solidarios d #PxC en Igualada. Su democracia".

  Tuit de Robert Hernado



(Fotos obtingudes d'Anoiadiari.cat i xarxes socials)

A Salt i Torroella les Joventuts Idenditàries de Catalunya (joventuts de PxC) ja fa més d'un any que fan aquestes accions i acostumen a recollir els aliments o repartir-los vestits de negre, amb samarretes amb l'anagrama de PxC, imitant l'estètica de la neonazi grega (o socialpatriota helènica identitària anti casta política) Alba Daurada
 Joventuts Identitàries de PxC  repartint aliments a Torroella de Montgrí
A Salt
A Salt, amb la participació del Secretari General de PxC, Robert Hernando




AHIR VAIG TENIR MÉS DE 4.000 VISITES AL BLOG

$
0
0
Aquests últims mesos tenia una mitjana de 700 visites diàries al blog, tenint en compte que si entres a la pàgina principal, pots veure les últimes entrades o articles, comptant com una sola visita. 
La crisi a PxC amb l'expulsió d'Anglada o les polèmiques entre les diferents propostes de candidatura d'ultra dreta a les europees, alguna opinió sobre la sèrie El Príncipe, o les informacions sobre el cas Stroika, havien estat molt llegides. 
El fet que obrís compte de twitter també va fer incrementar les visites aquests últims dies, però, ha anat augmentant i ahir en vaig tenir 4.074, cosa que està força bé donat que només és un blog personal i que no hi escric cada dia.

Gràcies a tots el que em llegiu! 



LA FISCALIA DE BARCELONA DENUNCIA A P P PEÑA (Alianza Nacional) I M ANDRINO (La Falange) PER DELICTE DE PROVOCACIÓ A L'ODI (art 510 C.P) I INJÚRIES GREUS (art 208, 209, 211 i 215) I EL JUTJAT N 26 ELS IMPUTA

$
0
0


Pedro Pablo Peña
Manuel Andrino (La Falange)
Text de la denúncia de la Fiscalia de Delictes d'Odi de Barcelona per les declaracions del 12 d'octubre a l'acte de La España en Marcha a Montjuïc i les posterior declaracions de Peña, que ha donat peu a la imputació al jutjat n 26 de Barcelona. Properament seran citats a declarar a Barcelona com a imputats.
AL JUZGADO DECANO DE BARCELONA
EL FISCAL, de conformidad con lo previsto en el art. 5 de la Ley 50/1981, de 30 de Diciembre, reguladora del Estatuto Orgánico del Ministerio Fiscal, y en los arts. 262, 264, 269 y 773.2 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, interpone DENUNCIA por los siguientes:
  
HECHOS

PRIMERO.- En la Fiscalía Provincial de Barcelona en fecha 11/10/2013 se recibió, vía correo electrónico y vía fax, denuncia del Ayuntamiento de Sabadell, Concejalía de Derechos Civiles y Ciudadanía, poniendo en su conocimiento un documento suscrito por dos grupos denominados “Ultra Sur” y “La España en Marcha” en el que se incitaba de forma clara y directa a realizar actos violentos con motivo de la jornada festiva del día de la Hispanidad en fecha 12/10/2013.

Por decreto de fecha 11/10/2013 se acordó la apertura de diligencias de investigación y librarse oficio a la Comisaría de Información del Cuerpo de Mossos d’Esquadraa los efectos practicar cuantas diligencias permitieran el esclarecimiento de los hechos e identificación de sus autores.

El mismo día 11 y el día 15 de octubre, a través de la Fiscalía Superior de Catalunya, se recibieron en el Servicio de Delitos de Odio y Discriminación de la Fiscalía Provincial, denuncias formuladas por el director de los Servicios Jurídicos del Ayuntamiento de Barcelona sobre los mismos hechos y el por Sindicat de la Image-UPIFC.

Por su parte la Fiscalía General del Estado remitía en fecha 16/10/2013 a la Fiscalía de Barcelona escrito procedente de la Defensora del Pueblo de fecha 9/10/2013 comunicando que una ciudadana había presentado una queja en relación también a los mismos hechos.

Todas las denuncias recibidas, atendiendo a su identidad fáctica fueron acumuladas por decretos de 11 y 29 de octubre de 2013.

SEGUNDO.- En atestados de fechas 15/10/2013, 19/10/2013 y 23/10/2013, procedentes de la Comisaría de Información de Mossos d’Esquadra se aportaron los primeros resultados de la investigación y en los mismos se informa de los siguientes extremos:

2.1.-El día 12 de octubre, con motivo de la celebración de Día de la Hispanidad, los grupos de la ultraderecha habitualmente se concentran en la Plaza de San Jordi, ubicada en la montaña de Montjuïc, y una vez allí, los miembros destacados de las diferentes organizaciones asistentes realizan una serie de discursos.

El 12 de octubre de 2013 el acto estuvo organizado por plataforma "La España en Marcha", integrada por las formaciones políticas Democracia Nacional, Falange Española y Alianza Nacional, así como por las asociaciones Nudo Patriota Español y Acción Juvenil Española, Movimiento Católico Español.

Destacar que este año, los organizadores habían solicitado manifestarse desde la Plaza de Sants hasta la montaña de Montjuic pero finalmente la Dirección General de Administración de Seguridad del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, alegando motivos de seguridad y de orden público, modificó el recorrido de la manifestación siendo éste desde Plaza España de Barcelona hasta el acto en la Plaza de San Jordi. Contra esta resolución gubernativa interpusieron un recurso contencioso administrativo que fue desestimado por el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya por sentencia de fecha 11/10/2013 y en la que confirmaba las limitaciones al derecho de reunión acordadas por la autoridad administrativa al “considerarse que existen razones fundadas de que puedan producirse alteraciones del orden público, con peligro para personas o bienes... “ (documento 1)

2.2.- A partir de las 11:00 horas del citado día 12 de octubre en la Plaza España de Barcelona, se concentraron inicialmente unas 150 personas de los colectivos ultraderechistas antes mencionados. Esta concentración se demoró aproximadamente unas dos horas, debido al retraso de la llegada de los autocares con asistentes de la zona de Madrid.  

Durante la citada celebración del día de la Hispanidad, las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y el Cuerpos de Mossos d'Esquadra realizaron un dispositivo de seguridad coordinado con la finalidad de proteger la seguridad ciudadana y garantizar el libre ejercicio de las libertades públicas. En base a ese dispositivo, con el objeto de prevenir la comisión de cualquier delito y para realizar las comprobaciones necesarias para impedir que se portaran o utilizasen armas durante la celebración de la manifestación y posteriores actos convocados, se interceptaron los dos autocares provenientes de la ciudad de Madrid, que se dirigían a los actos organizados por la plataforma"La España en marcha" en la ciudad de Barcelona.

En estos autocares viajaban un total de ciento veintiséis (126) personas simpatizantes y militantes de las organizaciones que componen la plataforma "la España en marcha" (Alianza Nacional, Democracia Nacional, Nudo Patriota Español y Fe Falange), los cuales fueron identificados y registrados por los motivos anteriormente descritos, comprobándose, tras ser consultados los archivos policiales, que de estas personas, treinta (30) constaban con antecedentes por delitos violentos.  

Entre los identificados que viajaban en los autocares, se encontraban las dos personas denunciadas en el presente procedimiento, el Sr. Pedro Pablo PEÑA MUÑOZ y el Sr. Manuel ANDRINO LOBO, como responsables de Alianza Nacional y Fe Falange respectivamente.

Una vez llegaron los autocares  y después de los correspondientes saludos y exhibición de banderas de las organizaciones convocantes, comenzó el desfile hacia la Plaza San Jordi, ubicada en la zona alta de la montaña de Montjuic, lugar donde se pronunciarían los correspondientes discursos de los líderes de las formaciones convocantes.

Durante el recorrido, los manifestantes profirieron gritos y cánticos, como los que se transcriben a continuación:

"ilegalizar, el partido de artur mas",
"artur mas, hijo de puta",
"artur mas, camara de gas",
"Nos vamos a cagar en la puta de Artur Mas",
"Estoy hasta los huevos de Mas y de Rajoy",
"Separatistas, terroristas",
"esta es nuestra tierra y hay que defenderla",
"periodistas, terroristas",
"España unida, revolución",
"España una, y no cincuenta y una",
"Imigración, repatriación",
"A quien beneficia tanta imigración, el obrero es el patrón", "Antifas, ja ja ja",
"España entera, con una bandera",
"A LA PRENSA, JUICIO Y CASTIGO",
"MATRIMONIO, HOMBRE Y MUJER",
"LA INMIGRACION DESTRUYE LA NACIÓN".

Los asistentes a la manifestación de "La España en Marcha", durante el recorrido, exhibieron todo tipo de banderas y simbología vinculadas a movimientos de extrema derecha y neonazis como cruces célticas, banderas españolas preconstitucionales, banderas con la cruz de Borgoña, banderas con el águila bicéfala, bandera de la Unión británica de Fascistas (BUF) etc (se adjunta con las diligencias policiales reportaje fotográfico de la simbología que exhibieron con explicación de su significado).

2.3. Una vez llegaron a la plaza de Sant Jordi en la montaña de Montjuic se realizó el acto previsto con los discursos de los dirigentes de las organizaciones convocantes ante una audiencia formada por unos 500 asistentes, subiendo al escenario:

-          Pedro Pablo Peña (Presidente de Alianza Nacional).

-          Manuel Andrino (Jefe Nacional de La Falange).

A continuación se reseñan algunos fragmentos de las manifestaciones públicas que en sus discursos hicieron los denuciandos Pedro Pablo Peña, en su calidad de presidente del partido político Alianza Nacional, y Manuel Andrino como Jefe Nacional de FE-La Falange.

El Sr. Pedro Pablo Peña manifestó públicamente lo siguiente:

"....el separatismo catalán usa armas peores. Usa la insidia, la cobardía, la traición, la mentira, el soborno de las clases políticas… Y eso es más infame que pegarle un tiro en la nuca a alguien. Es preferible morir de un tiro que morir poco a poco como mueren los españoles en Cataluña"

"No habrá secesión de Cataluña si no es a base de mucha sangre"

"Muerte a ETA y muerte a los que han permitido a ETA."

"Decía Corleanu que si solo se tiene una bala y existe un enemigo y un traidor, la bala es para el traidor. Pues en este caso la bala debería ser para la clase política española, y para la cúpula militar que ha permitido este atropello."

"Esta vez no pasará así, si deciden segregar Cataluña por la fuerza, por la presión, o por la violencia, responderemos como respondieron los unionistas en Irlanda. No habrá ni un atentado más, ni una muerte más, ni un atentado contra la nación que quede sin respuesta."

"Como han explicado muy bien aquí, el acto estaba autorizado, y por la presión de los anarquistas, de los casales separatistas, de las casas okupas, se nos cede. Ya conocemos cual es el camino, el camino a lo mejor es la violencia".

"Levantaremos la nación, aún a costa del sacrificio que sea, inclusive de
nuestra libertad o de nuestras vidas. Derrocaremos la monarquía,  lucharemos por derrocarla y tras eso, someteremos a juicio a todos los que han cometido delitos de lesa patria o de lesa traición, por ejemplo el Borbón".

Por otra parte, en su discurso el Sr. Manuel Andrino(FE-La Falange),
manifestó públicamente:

"..Que está en juego la misma existencia de España y eso obliga a darlos todo y a echar el resto como hicimos los falangistas en julio de 1936."

"Son los complejos de estos llamados demócratas, cobardes y corruptos por igual, que pretenden silenciar a quienes fieles a nuestro juramento, estamos dispuestos a dar hasta la última gota de nuestra sangre en la defensa de la sagrada unidad de España.Que no lo duden, estamos dispuestos a morir, pero también a matar por España, faltaría más."

"El Parlamento del Cataluña ha aprobado una llamada declaración de independencia y los poderes del Estado no han tomado ninguna medida de fuerza y sin complejos. Yo os digo lo que habría que haber hecho. Al día siguiente, la Guardia Civil tendría que haber ido al domicilio de ese presidente del Parlamento catalán y después de haberle detenido, debía de haberle obligado a que se comiera hoja por hoja esa declaración de independencia, para que con un poco de suerte se hubiera asfixiado."

2.3. Una vez concluido el acto, y ante los micrófonos de la empresa Mediaset España que agrupa diferentes canales de televisión de ámbito nacional, como Tele 5, Cuatro, La siete, etc,  y a preguntas de un periodista, el Sr. Pedro Pablo Peñase ratificó en sus declaraciones anteriormente expuestas, y manifestó frases como las que a continuación se describen:

.../... "Nosotros haríamos lo que hiciera falta, lo que hiciera falta significa, lo que hace ETA"

"Si solo se tiene una bala y existe un enemigo y un traidor, la bala es para el traidor"

"La fuerza necesaria para causar sangre, si la tenemos".

"Nosotros no atacamos a ETA por los muertos, nunca le hemos reprochado la sangre si no la traición, lo condenable es la acción separatista"

TERCERO.- Ante el resultado de las investigaciones llevadas a efecto por la Comisaría de Información de Mossos d’Esquadra este Fiscal acordó en fecha 22/11/2013 que por parte de la Comisaría de Información de Mossos d’Esquadra se recibiera declaración en calidad de denunciados con preceptiva asistencia de letrado a Pedro Pablo Peña, presidente del partido político Alianza Nacional y a Manuel Andrino, Jefe Nacional de FE-La Falange, sobre los hechos anteriormente expuestos.
Teniendo conocimiento de que la Fiscalía de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Supremo tramita diligencias informativas 2/2013 seguidas contra Alianza Nacional, se acordó librar atento oficio remisorio del atestado 786271/2013 a los efectos procedentes.
La policía informó en fecha 18/03/2014 que los denunciados Pedro Pablo Peña y Manuel Andrino habían sido citados para declarar ante la Unidad Adscrita de Mossos d’Esquadra de la Fiscalía de Barcelona en fechas 6 y 18 de marzo, sin que hayan comparecido, alegando los mismos diferentes razones para no hacerlo y solicitando poder declarar en la ciudad de Madrid, lugar en el que residen.

CUARTO.- En fecha 3/03/2014 Mossos d’Esquadra aportó nuevo informe en el que daba cuenta que el sr. Pedro Pablo Peña en fecha 1/03/2014 publicó en la web del partido Alianza Nacional www.anlostuyos.wordpress.com un escrito en relación a las presentes diligencias de investigación y en las que dice, entre otros fragmentos:
(...)

“me reafirmo en cada palabra y en cada coma del discurso que tuve el honor de pronunciar en el acto de Montjuich, y reitero el contenido de mis declaraciones ante los medios de comunicación que me entrevistaron. Probamente me quedé corto”.

“Que, por decirlo de una manera correcta, me importan una higa la Fiscalía y los Fiscales, que han permanecido mudos ante los actos de traición a España, de sedición y vulneración del orden constitucional cometidos por Artur Mas y sus secuaces, y arremeten contra quienes defendemos la sagrada unidad de la Nación, cumpliendo nuestro deber de españoles.

“Que las diligencias que abran o puedan abrir los esbirros del Régimen nos las pasamos por el arco del triunfo”

“Que, como dijo José Antonio Primo de Rivera, Mártir de la Causa Española “el separatismo es un crimen que no perdonaremos”. A buen entendedor, con pocas palabras bastan.

Fdo. Pedro Pablo Peña (Presidente de Alianza Nacional).

Por decreto de fecha 19/03/2014 la Fiscalía acordó ampliar la investigación y atribuir a D. Pedro Pablo Peña la presunta participación en un delito de injurias graves con publicidad dirigidas contra Instituciones del Estado de los arts. 208, 209, 211 y 215 del código penal por las manifestaciones que el mismo publicó en fecha 1/03/2014 en la web del partido Alianza Nacional www.anlostuyos.wordpress.com .

CALIFICACIÓN JURÍDICA

Los hechos relatados pueden constituir:

a) Un delito de provocación al odio, la violencia o la discriminación del art. 510.1 del código penal.

b) un delito de injurias graves con publicidad dirigidas contra Instituciones del Estado de los arts. 208, 209, 211 y 215 del código penal.


PERSONAS DENUNCIADAS


Pedro Pablo PEÑA MUÑOZ, nacido en Córdoba ,  con domicilio en Madrid.

Manuel ANDRINO LOBO,  nacido en Madrid; con domicilio en Madrid


ANTECEDENTES PENALES Y POLICIALES

Por decreto de 18/03/2013 se ha acordado consultar la hoja histórico penal y se ha solicitado a la Policía Judicial los antecedentes policiales de los dos denunciados a través de la conexión telemática de esta Fiscalía destacando:

a.- Que Pedro Pablo Peña está condenado por delito de tenencia o depósito de explosivos del art. 568 del código penal a la pena de 3 años y 6 meses de prisión en sentencia de 25/02/2006 dictada por la Audiencia Provincial de Madrid.

b.- Manuel Andrino Lobo tiene una condena ya cancelada por delito de estafa de los arts. 248 y 251de fecha 17/07/2006 a la pena de 8 meses de prisión dictada por la Audiencia Provincial de Madrid y antecedentes policiales de fecha 12-09-2013 por delito relativo a los derechos fundamentales.
PETICIÓN DE DILIGENCIAS

El Fiscal interesa la admisión de la presente denuncia y la incoación de diligencias previas por el juzgado que por turno corresponda su conocimiento en orden a esclarecer los hechos y depurar, en su caso, las posibles responsabilidades penales que pudieran derivarse de los mismos.

            A tales efectos se interesa la práctica de las siguientes diligencias de investigación sin perjuicio de las que puedan acordarse o interesarse conforme los resultados de la investigación avancen:

                        2º) Recíbase declaración en calidad de imputados con asistencia de letrado a D. Pedro Pablo Peña Muñoz y a D. Manuel Andrino Lobo.

            3º) líbrese exhorto a la Sección 2ª de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya para que aporten testimonio de la sentencia nº 708 de 11/10/2013 en recurso de protección jurisdiccional nº 351/2013.

4º) Líbrese oficio al Ministerio de Interior a fin de que faciliten los estatutos depositados por las formaciones “Alianza Nacional” y FE-La Falange y certifiquen si D. Pedro Pablo Peña Muñoz y D. Manuel Andrino Lobo constan como miembros de sus juntas directivas u órganos ejecutivos y en qué condición.

OTROSÍ I: Se acompaña con la presente denuncia la documentación original de las diligencias de investigación 401/2013 tramitadas por estos hechos en la Fiscalía Provincial de Barcelona y como documento anexo nº 1 copia de la sentencia nº 708 de 11/10/2013, dictada por la Sección 2ª de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya en recurso de protección jurisdiccional nº 351/2013

                                   En Barcelona a 25 de abril de 2014

EL FISCAL, M.A. AGUILAR
                                              

RECTIFICARÀ AL-MALIKI? Publico anàlisi ofensiva gijadista a l'Iraq

$
0
0

RECTIFICARÀ AL-MALIKI?
Xavier Rius, 12 de juny de 2014. El Punt Avui

Mossul és la mítica Nínive de la Bíblia, de la qual Jonàs va fugir, però a la qual, després de ser engolit per la balena, va tornar per anunciar la destrucció total si no es penedien en 40 dies dels pecats.

No es pot entendre el que està passant a l'Iraq amb els gihadistes de l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (EIIL) -Islamic State in Iraq and the Levant (ISIL), Bilad ash Shaam -, que dimarts van conquerir la multiètnica Mossul i que ahir assetjaven la sunnita Tikrit, amenaçaven Samarra i Kirkuk, mentre, de camí cap a Bagdad, s'apoderaven de la principal refineria del país a Baiji, sense reconèixer la desastrosa gestió del primer ministre xiïta, Nuri al-Maliki, i la lluita entre la franquícia oficial d'Al-Qaida, dirigida per Aiman al-Zauahri, i el dissident Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant.
Era previsible que, després de la recuperació de terreny de les tropes lleials a Baixar al-Assad a Síria, els gihadistes de l'EIIL, que pretenen crear un califat a Síria i l'Iraq, centrarien la seva ofensiva a l'Iraq. Però aquesta ofensiva de l'EIIL és també una pugna per l'EIIL, liderat per Abubaker Bagdadi, que desitja ocupar l'espai d'Al-Qaida de la qual va néixer i de la qual es va escindir. Així, mentre que Al-Qaida, tot i la força de les seves franquícies per fer cops puntuals, està en reculada, sobretot després de la seva derrota a Mali, l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, discrepant de la franquícia oficial d'Al-Qaida a Síria –el Front d'Al-Nursa–, es va proposar conquerir un gran territori a Síria i l'Iraq. Un gran espai geogràfic per imposar un califat on aplicar la seva concepció medieval de l'islam. No vol colpejar, desestabilitzar i amagar-se, sinó regnar.
L'EIIL ha aprofitat la volàtil situació de l'Iraq, on el xiïta Nuri al-Maliki, tot i haver estat la força més votada a les eleccions legislatives de l'abril –va aconseguir 92 dels 328 escons–, té problemes per aconseguir una majoria per formar govern. Discrepen d'Al-Maliki altres grups xiïtes, com ara el del fa uns anys rebel Muqtada al-Sadar, el de la llista xiïta moderada de l'exprimer ministre Iyad Alaui, els sunnites i els kurds. I és que Al-Maliki ha governat aquests anys pensant només en els negocis i els interessos de certs sectors i líders xiïtes, menystenint la resta, sobretot els sunnites. I cansats de promeses dels governs xiïtes de Bagdad de compartir el poder i els guanys del petroli amb els sunnites, i incapaç Bagdad de garantir la seguretat i la vida dels líders no xiïtes, molts caps tribals sunnites han donat suport a l'EIIL o, senzillament, han deixat caure els governadors, l'exèrcit i la policia davant l'ofensiva gihadista.
Però el que fa diferent l'ofensiva actual de les anteriors revoltes sunnites és que no pretenen controlar només l'anomenat triangle sunnita. És que han conquerit la mítica Mossul, on viuen centenars de milers de cristians, i amenacen zones de majoria kurda i turcmana, com ara Kirkuk, amb grans bosses de població xiïta, com per exemple la històrica Samarra, en direcció a Bagdad.
Mossul és la mítica Nínive de la Bíblia, de la qual Jonàs va fugir, però a la qual, després de ser engolit per la balena, va tornar per anunciar la destrucció total si no es penedien en 40 dies dels pecats. Dimarts, tota la regió de Nínive va caure en mans dels que volen imposar un califat i castigar sense pietat els musulmans i no musulmans que no s'avinguin a complir les seves lleis anacròniques. I com si la caiguda de Nínive fos l'anunci de la destrucció total de l'Iraq, en plena desbandada de les tropes lleials a Bagdad, han atacat ciutats kurdes, sunnites i xiïtes, com si volguessin, en menys de 40 dies, estroncar l'Iraq. Caldrà veure ara si Al-Maliki serà capaç de rectificar com va fer el profeta Jonàs, que va tornar a Nínive, i quines forces militars –estrangeres– ajudaran a aturar els que avui ja van cap a Samarra.
 Samarra, fa 11anys, ara amenaçada pels gijadistes
 

"VAN DEIXAR DE COLPEJAR-ME PERQUÈ VAN CREURE QUE HAVIA MORT" , diu la principal víctima de l'atac d'Stroika. El lletrat habitual d'ultres, Wenceslao Tarragó interroga de manera poc respetuosa a la víctima

$
0
0
No ha estat fins avui a la tercera sessió del judici d'Stroika, que se celebra a l'Audiència de Barcelona, quan s'ha fet per primer cop el relat dels fets. La primera es va centrar en qüestions formals, després d'intentar les defenses pactar un veredicte de culpabilitat amb penes no superior als 10 anys, i a la segona els acusats es van negar a respondre a les preguntes de la Fiscalia i les acusacions, i es van limitar a explicar com aquell vespre de 23 de març de 2012 van desplaçar-se des Tarragona, Palafolls, Barcelona,  Igualada, Polinyà o Terrassa, per anar a una festa d'aniversari d'un nen al Bages -sense el nen-, convidats per un amic de la parella de la mare -a la que la majoria no coneixien-, a la que la meitat no hi van arribar perquè es van perdre.

La declaració més esperada ha estat la de la principal víctima, el jove Albert M, que va ser colpejat per un grup de joves encaputxats amb barres de ferro i punys americans, fins que inconscient i havent perdut més d'un litre de sang pel cap, el van donar per mort. 
Albert M, amb dificultats intermitents per expressar-se a causa de les seqüeles que li han quedat, ha hagut de suportar preguntes que es podrien qualificar de mal gust  o de dubtosa deontologia  per part de l'advocat habitual d'ultres, Wenceslao Tarragó, que defensa Oscar R R, el qual s'ha presentat al judici amb el número 88 (Heil Hitler, per la vuitena lletra de l'alfabet) tatuat al coll. 

I és que un sanitari que ha declarat per videoconferència des de Madrid, que era casualment prop del lloc dels fets aquella nit, i va se el primer en actuar per aturar les hemorràgies d'Albert M, ha confirmat que des d'on era ell va sentit els crits de Heil Hitler dels agressors, i ha confirmat que tal com diu l'acusació de la Fiscalia, si no hagués intervingut ell al moment, i minuts després una unitat medicalitzada  que li va fer un drenatge allà mateix quan ja havia perdut 2 litres de sang -aquest sanitari va trucar al 112 informant de la gravetat dels cops-, les ferides haguessin estat mortals per necessitat.

A més de l'altre jove que anava amb Albert M, que va aconseguir fugir després dels primers cops, també han declarat els tres joves que eren en un cotxe al costat de la sala i els hi van llençar una bengala encesa dins del cotxe, fent força a les portes per tal que no poguessin sortir -d'aquí a més de les acusacions també de temptativa d'assassinat i la el d'incendi-. El joves han explicat com van intern apagar-la amb les cerveses que tenien  i com van fugir després corrent mentre els colpejaven. 


 Imatge de quan el SEM i el sanitari que era al lloc dels fets, fan un primer drenatge que li va evitar la mort


PRORROGADA LA PRESÓ PREVENTIVA ALS 10 ACUSATS QUE SÓN A PRESÓ

D'altra banda l'Audiència de Barcelona ha confirmat la petició de la Fiscalia de prorrogar la presó preventiva als 10 principals acusats, donat que ara es complirien els dos anys de la seva detenció i si no s'hagués prorrogat, haurien de sortir en llibertat. 
L'Audiència ha donat la raó al Fiscal que considera que ja que alguns són reincidents, la gravetat dels fets i les peticions de penes de 37 o 39 anys de presó, hi hauria un evident risc de fuga. La propera sessió serà dilluns vinent que declararan la resta de testimonis. Declararà el llavors menor d'edat que va participar als fets, que ja ha estat condemnat, i va reconèixer els fets i la versió de la Fiscalia i mossos.

El 10 dels 16 acusats que són a Can Brians, han vist rebutjada la seva petició de llibertat provisional i han tornat cap a la presó en sortir de la sessió d'avui a l'Audiència

REFLEXIONS SOBRE LA CONFRONTACIÓ ANTIFEIXISTA DESPRÉS DE L'ACCIÓ DE DISSABTE A IGUALADA

$
0
0
No és cap secret que sempre he considerat contraproduents certs tipus d'accions que fan algunes persones o membres de grups antifeixistes, com les agressions físiques a militants ultres, i certes maneres de contramanifestar-se davant dels actes o paradetes de grups com PxC, MSR, Democracia Nacional, etc.

Com ja he explicat altres vegades, quan grups antifeixistes i col·lectius d'immigrants es manifestaven a la porta o al costat d'on PxC o altres grups similars feien un acte, venien els mossos d'esquadra i es produïa algun petit incident, després o dies més tard dirigents del grup ultradretà em reconeixien que gràcies a la protesta antifeixista l'acte ultra o identitari havia tingut més ressò. Fins i tot el mateix Josep Anglada i altres dirigents de PxC se m'havien queixat en algun acte de que "no vinguin avui els teus amics perroflautes a liar-la a la porta, que així han de fer un cordó els mossos i sempre ens fa més publicitat"

Jo vaig arribar a la conclusió que la contramanifestació sistemàtica, sobretot si hi havia tensió i es feia cordó policial, Plataforma X Catalunya en sortia beneficiada o, al menys ells valoraven que l'acte, gracies a la publicitats "dels teus amics", havia tingut molta més difusió als mitjans.

No estic dient que no s'hagin de fer protestes davant d'on fan actes grups ultres o identitaris, només advertint que en molts casos, encara que no hi hagi violència, la presència d'una vintena de persones amb dues pancartes cridant i un cordó de mossos al mig, és una escenografia que els grups ultres agraeixen. També penso que resulta totalment contraproduent quan en una acció de protesta algú acaba llençant algun objecte, com va passar el 2010 a la festa de PxC a Vilafranca. Fer l'acte antifeixista a un altre lloc del municipi, o el dia abans a mi em sembla una opció sovint més eficaç. 

Josep Anglada, David Parada i José Real, a la festa de PxC de l'abril de 2012 a Vic, amb un cordó policial a l'entrada del parc


Imatge de l'acció de la Fundació Atlas, dissabte passat a Igualada

L'EXEMPLE DE L'ACCIÓ "CANVIA DE XIP" A IGUALADA

A Igualada on és regidor el Secretari General de PxC, Robert Hernado, i on hi té presència el Movimiento Social Republicano (MSR), s'havien fet fins ara diverses protestes contra actes d'aquest grups i alguna d'aquestes havia acabat amb incidents i denúncies d'agressions. També va haver-hi força polèmica a Igualada i l'Anoia fa un any, per si s'havia de fer una contramanifestació davant del restaurant de Rubió on PxC feia la festa del partit.

El passat dissabte PxC d'Igualada va anunciar que posaria una parada al mercat per recollir menjar per "la bona gent de casa", i la Fundació Atlas va fer l'acció d'anar-hi mig centenar de persones, moltes d'elles d'origen immigrant, a portar-hi menjar, amb l'enganxina "Canvia de xip" i cartells "Jo també sóc d'Igualada". Acció que va descol·locar a l'Home Fort de PxC, Robert Hernando -de la que ja vaig informar dimarts-, que va fer un tuit dient que una musulmana havia estat "pillada metiendo mano en la comida de la carpa solidaria". Però després que es pengés el vídeo dijous, l'acció ha estat comentada i valorada positivament a tots els diaris de Catalunya primer, i l'endemà a altres de Madrid de i de fora de l'estat.
Per a mi aquesta és l'exemple d'acció útil, didàctica i pedagògica, oposada a altres que han motivat l'actuació dels mossos, amb o sense violència.


L'EQUIVOCACIÓ DE LES AGRESSIONS FÍSIQUES

No cal que digui que considero moral i políticament equivocades les accions violentes de certs antifeixistes, amb llançament de pedres i agressions. I tan lamentable com una acció violenta, planificada o no, espontània, individual o col·lectiva,és l'actitud  de certs grups antifeixites que sempre que hi ha una agressió es neguen a condemnar-la o diuen que no és cosa d'ells, i senzillament, se'n desmarquen.

Ja vam veure quina va ser la resposta i les consequêncies a l'atac "antifeixista" a pedrades el 12 d'octubre de 2011 al Poble Nou a The Other Place, on feia un acte Democracia Nacional, i va resultar amb ferides greus l'ex dirigent del MSR i militant de PxC, Alejandro Fernández (el van haver d'operar dues vegades). Diferents militants ultres van respondre amb l'atac brutal planificat, i contundent d'Stroika del 23 de març de 2012, motivació que jo ja sabia tres dies després dels fets de Manresa, i així ho vaig publicar.

També discrepo rotundament de l'actitud de no condemnar l'agressió al regidor de PxC de L'Hospitalet, Alberto Sánchez, prop del Casal Tramuntana (potser la va exagerar, però no es va autoagredir) o el fet que un militant antifeixista agredís o intentés agafar-li la càmera (jo era al costat i ho vaig veure) a una fotògrafa ultra que feia fotos a un acte contra Tramuntana. Sí, ja sé que alguns diran que era una fatxa en actitud provocativa, però si legalment jo tinc dret de fer fotos a un acte de La España en Marcha, PxC o MSR -i hi ho he fet sempre-, una fotògrafa simpatitzant de Tramuntana també té dret de fer fotos al carrer d'un acte antifeixista. I també condemno -i considero una temeritat que podria iniciar nous espirals d'acció reaccio- l'agressió del passat 12 d'octubre a Sants a uns simpatitzants de DN que havien anat a un  acte del Dia de la Hispanitat a Montjuïc.

En resum, felicito als organitzadors de l'acció d'Igualada i mostro la meva disconformitat front els que defensen o no condemnen la violència antifeixista, donat que en lloc de combatre el feixisme, legitimen una confrontació violenta, inútil i perillosa. Una confrontació violenta en la que sembla que hi ha gent que si sent còmoda de cara a excitar el seu imaginari. I potser m'equivoco, però no estem als carrers de Berlín de 1931 lluitant per si "els carrers són nostres" (dels comunistes) o dels nazis.

Estratègia equívoca i perillosa

FISCALIA I MOSSOS INTENTEN DEMOSTRAR QUE ELS ENCAUSATS STROIKA EREN EL GRUP NAZI ORGANITZAT DELS CUSOS D'ULTRAS SUR I BRIGADAS, MENTRE LES DEFENSES FAN TRONTOLLAR ALGUNES AFIRMACIONS DE L'INSTRUCTOR DE LA INVESTIGACIÓ DELS MOSSOS.

$
0
0
Aquest matí ha tingut lloc a l'Audiència de Barcelona la quarta sessió del judici per l'atac nazi d'Stroika  del 23 de març de 2012, que ha continuat amb la declaració de més testimonis. A la sessió anterior van declarar les víctimes, un sanitari i el menor ja condemnat, que després d'haver-ho reconegut tot al seu judici, aquí es va negar a declarar.

1) DECLARACIONS DELS AMICS DELS ACUSATS
Primer ho ha fet Sebastián M, amic d'alguns dels encausats i que, tot haver estat investigat, no va ser processat, que ha negat que els seus amics formin part dels Cusos o grup dels Ultras Sur del Madrid vinculats a les Brigadas Blanquiazules de l'Espanyol. 
S'ha escoltat una gravació telefònica feta pels mossos on intervé i s'afirma que Javier C és el cap del grup, i el xivato que els ha denunciat Fenando, el menor que ho va confessar, i va ser condemnat en un judici a part. A la gravació se sent dir que el "el cabrón de Fernando es testigo protegido". Sebastián M. ha insistit en que tot i ser els seus amics seguidors del futbol, no són cap grup ni ultra, ni organitzat. El Fiscal li ha recordat que al jutjat de Manresa va declarar que aquests grup eren els Cusos i que alguns li havien dit que van participar en l'atac d'Stroika. Avui s'ha desmarcat del que va dir al jutjat.

Després ha declarat Gerard S, que ha reconegut ser amic d'alguns dels detinguts. G. S. ha dit que va ser convidat per un dels processats -Genís V.- a anar a un aniversari "de no sé qui" al Pont de Vilomara, però que la seva parella el va trucar que es trobava malament i en arribar a Terrassa on en Genís V es va trobar amb altres dels encausats que esperaven amb els seus cotxes, va demanar que el tornessin a Sabadell. Ha sorprès que quan se li ha preguntat de quin equip són seguidors els seus amic, hagi dit que no ho sabia 



2) AMO I TREBALLADORS DE CAL CURRO, COM A TESTIMONIS PROTEGITS. 

En segon lloc han declarat l'amo del restaurant Cal Curro del Pont de Vilomara on van anar alguns dels acusats minuts després de l'atac, el fill de l'amo i una cambrera que estava sopant a una taula del menjador. Ho han fet darrera una mampara com a testimonis protegits. 
Explícit ha estat el fill de l'amo que, tot i que va marxar poc després que entressin els acusats al restaurant, ha confirmat que anaven vestits de negre i amb botes militars, que un d'ells explicava per telèfon alguna cosa sobre barres i pals de ferro, que entre els que van arribar no hi havia cap dona, en referència a Ana M, novia de Javier C i mare del nen del que diuen que celebravaven l'aniversari, i que va ser ell dies més tard quan va llegir a la premsa què havia passat que li va comentar a un mosso d'esquadra que potser tenien alguna cosa a veure. 
L'amo de Cal Curro, en canvi, ha estat menys explícit, però ha afirmat que no hi havia cap dona ni nen amb el grup, i ha dit que coneixia de vista a Javier C. En tercer lloc ha intervingut la cambrera (filla de l'amo?) que ha reconegut que li va incomodar l'actitud dels clients per la vestimenta i tatuatges com el número "88". Ha explicat que van menjar uns entrepans, van estar menys d'una hora i que no hi havia cap dona, cosa que ha estat replicada des del públic amb el crit de "Mentirosa!".

3) TESTIMONIS QUE EREN PROP DE LA SALA

En tercer lloc han declarat, també darrera la mampara, tres noies que eren prop de la Sala Stroika,  que van assistir al concert. Una ha explicat com va veure com passar dues vegades una furgoneta que li va semblar sospitosa. Des d'on era no va veure l'agressió, però sí el fum vermell de les bengales que els agressors van llençar dins del cotxe de les víctimes. Altres dues noies sí que van veure com els agressors vestits de fosc, uns amb la cara tapada, i altres se la van tapar mentre elles els observaven, es van dirigir a la porta de l'Stroika en formació, decidits i organitzats. Han afirmat que un d'ells portava a la mà una barra de ferro. Aquestes han hagut de suportar l'interrogatori d'alguns dels defensors que els hi han demanat les seves opinions sobre els grups Non Sérvium i KOP. Un advocat ha demanat a una de les testimonis que manifestés si coneixia la lletra de quatre cançons que li ha llegit i què en pensava. Finalment el president del tribunal ha considerat aquestes preguntes no pertinents.

4) MOSSOS D'ESQUADRA, EL SEGUIMENT ALS CUSOS,  FUTBOL AMB SÍMBOLS A TERRASSA, I L'OBTENCIÓ DE LA GRAVACIÓ A CAL CURRO
El més significatiu d'avui han estat les declaracions de dos agents dels mossos d'esquadra que van intervenir en la investigació.   
El primer ha estat l'agent que va fer l'atestat en base a les imatges de les càmeres de Cal Curro, que ha hagut de respondre a tota mena de preguntes dels advocats defensor que qüestionaven el procediment d'obtenció i pas a CD de les imatges. Se li ha preguntat com és que si certament al vídeo -que es visionarà  demà o dimecres a la sala- es veu com sí que arriba a Cal Curro l'acusada Ana M amb el fill de 5 anys, no ho va posar a l'atestat.
El mosso ha explicat que la mare i el fill arriben molt més tard al bar, quan ja estan a punt de marxar tots, i van a la barra a demanar un entrepà, sense que la resta del grup, que segons diuen celebraven l'aniversari del nen, ni la seva parella Javier C, li diuen res, pel que van creure que eren uns clients que no hi tenien res a veure, per més que en sortir si que algú creuï alguna paraula amb ella. I no va ser fins dies més tard de fer l'atestat que s'adonen que ella és la parella de J.C. 

Molt més llarga ha estat la declaració de l'agent que va instruir el cas i que va fer seguiments dels acusats als seus domicilis, al Camp de l'Espanyol a Cornellà i a Terrassa donat que ha estat interrogat i qüestionat per la totalitat d'advocats defensors fent trontollar algunes de les seves afirmacions.

Aquest agent ha explicat que al vídeo de Cal Curro es va reconèixer a diversos membres dels CUSOS, secció d'ideologia nazi de les Brigadas Blanquiazules i els Ultras Sur. Que es van fer seguiments al camp de l'Espanyol, al bar los Cazadores proper a l'estadi, i a un partit de futbol fet pels CUSOS a Terrassa on van exhibir banderes amb símbols feixistes i es van encedre bengales, cosa que està prohibida. 

A petició del Fiscal se li ha demanat que identifiqués al qui apareixien a les fotos del partit i a moltes altres fotos dels acusats amb simbologia nazi o fent salutacions feixistes, en les que també hi apareixia el testimoni amic d'alguns dels processats que ha negat que fossin un grup ultra. Aquest agent ha detallat què són els CUSOS, com funcionen amb una estructura jeràrquica de caps, un capo, i "cachorros".   

Lavors els 12 advocats han començat una bateria de preguntes a l'agent, per fer trontollar el mètode d'identificació dels seus clients, qüestionar la imparcialitat de les imatges, posar en dubte el caire feixista de la simbologia, i negar que per més que els seus clients haguessin anat a un partit d'amics a Terrassa o a un bar al Camp de l'Espanyol, o surtissin en fotos amb simbologia ultra,  siguin el grup organitzat i jerarquitzat ultra dels CUSOS. 
El més hàbil del advocats és el conegut penalista gironí, Carles Monguilod, que defensa als acusats de Tordera i Blanes, que ha qüestionat la identificació d'un dels seus clients, a qui, com es va rapar el cabell, no se'l va reconèixer inicialment i se`l va relacionar en base a una declaració posterior. També han estat força incisius els lletrats Fernando Oriente i Wenceslao Tarragó -habituals de dirigents ultres- que com han fet des del primer dia, intenten contradir als testimonis i qüestionar les proves, cosa que han aconseguit en part.

Viewing all 1728 articles
Browse latest View live